“Volem que es noti un canvi en la forma de gestionar els serveis”

Joan Playà, durant el seu discurs al Ple de constitució
Joan Playà, al centre, durant el seu discurs al Ple de constitució

Entrevistem a Joan Playà, alcalde de Castellbisbal des del passat 14 de juny després que Alternativa per Castellbisbal arribés a un pacte amb Esquerra Republicana de Catalunya per governar els propers quatre anys. Playà ja havia estat alcalde del 1991 al 2007, quan va decidir no repetir com a candidat.

Publicitat

S’esperava el resultat que vau obtenir a les darreres eleccions?
No, no ens l’esperavem. Quan et planteges presentar-te a unes eleccions vas a totes i volíem guanyar i recordo que en molts actes repetia que veníem a guanyar i veníem a governar, per que en un procès electoral hi ha dues fases. Jo volia dir que era possible que guanyessim les eleccions en el sentit de ser la llista més votada però el que veia més difícil era que poguessim governar. Amb la correlació de forces que hi ha hagut, podriem haver quedat perfectament sis a sis amb els socialistes i les coalicions i els possibles pactes podrien haver estat uns altres.

Esperava que féssim un digne paper i a nivell personal també era una avaluació. Jo em vaig presentar quatre vegades i les vaig guanyar totes, tenint en compte que la primera, tot i no ser la llista més votada, veníem de zero, i me’n vaig anar sense que em féssin fóra. Ara m’ho he pres també com un exàmen personal, tot i que la llista és molta més gent que en Joan Playà.

Publicitat

Alternativa només ha guanyat les eleccions amb tu com a cap de llista, quina part de l’èxit correspon a la teva figura?
En política local, el que la gent valora són les persones. I encara que no vulguis aparèixer com la persona més important, no pots evitar que la gent associï la figura de l’alcalde o l’alcaldesa com la més important. També és cert que el 2007 hi va haver condicionants molt importants, no va ser canviar el número u i perdre. L’Ajuntament passava de 13 a 17 regidors, portavem 16 anys i haviem tingut alguns incendis importants. La gent també tenia un cert cansanci i el canvi de 2007 no va ser només pel líder, també van plegar persones importants com la Mercè Sala. Això va crear un cert desconcert i quan vem tornar el 2011, amb una cara nova com la Mònica, vem fer un resultat bastant digne i vem començar governant però les coses van anar com van anar. Si no hagués estat així, aquí segurament hi hauria la Mònica. A més, aquesta vegada era especial per que ens presentavem tres persones que haviem ocupat l’alcaldia, amb la visibilitat que això comporta. I la gent suposo que ha votat en funció de la confiança, la feina feta, el record o potser per descontent.

Quines diferències veurem entre el Joan Playà alcalde de fa vuit anys amb el d’ara?
En vuit anys la gent canvia. La situació actual, per exemple, amb el pacte amb ERC hem de fer les coses parlant amb més gent. A mi m’agrada que les coses es fàcin ràpid però ara he de deixar marge per que hi hagi més debat i a partir d’aqui actuar, no al revés. I hi haurà canvis que la gent no veurà però que hi seran, canvis molt personals, fruit de la maduresa. Quan jo vaig estar 16 anys d’alcalde, jo ho era 24 hores al dia i ara també he fet un exercici intern de separar els àmbits públics del privat, per què l’àmbit públic acaba absorvint tota la teva vida, la teva família, i acabes desapareixent de l’àmbit privat. Potser no seré l’alcalde que era abans, que estava a tot arreu a totes hores, però sí que hi seré quan sigui necessari que hi sigui.

Com han estat les negociacions amb Esquerra?
Intenses. Una negociació mai és fàcil, i menys en una situació com aquesta, en que cap dels dos ens veiem abans de les eleccions amb un resultat com el que vem treure. Hi ha hagut un diàleg franc des del principi i haig de dir que ERC ha sapigut negociar molt bé. Vist des de fóra hi ha coses, com demanar compartir l’alcaldia amb sis regidors davant de tres, que molta gent no ha entès però en una negocaició com aquesta tot és negociable i ells han sapigut jugar bé les seves cartes i nosaltres estem molt contents amb el pacte al que hem arribat. Jo des del primer moment veia que era possible, ja que hi ha moltes coincidències en els programes electorals i per que hi ha gent nova encapçalant la llista d’Esquerra i això també podia facilitar un acord. No són persones amb les que ens haguem tirat els trastos pel cap, com és el cas d’altres, i això fa que vagis a negociar amb una situació molt més neta i clara. Per part d’Esquerra hi havia les seves demandes, les seves por i les seves desconfiances i per part nostra la intenció de mirar si podíem sumar. Hem encertat comprant el cotxe i ara falta veure si el cotxe tira i sempre va en la mateixa direcció.

Heu pres alguna mesura per evitar que torni a passar el que va passar el 2011?
Aquesta vegada només hem signat una pàgina i el 2011 se’n van signar 17 o 18. Fixa’t per què serveix el paper, a vegades. Aquests pactes polítics sempre es basen en la confiança. No et lliga més fer-ho davant de notari ni davant la verge de Montserrat. Per tant no hi ha cap clàusula per evitar que es trenqui, el que hi ha és una confiança en les persones que tens al davant.

signatura-pacte-govern-alternativa-erc (4)

L’anterior equip de govern, durant la campanya i durant el Ple d’investidura, ha fet bandera del fet que deixen un Ajuntament sanejat. Com valoreu els comptes que us heu trobat?
A mi m’agrada que facin servir la paraula d’Ajuntament sanejat, per que nosaltres sempre hem dit el mateix l’any 2007 i ells ho ha tirat per terra dient que els haviem deixat un Ajuntament hipotecat. Si ells diuen que esta sanejat per què hi ha uns 4.236.000 euros a caixa i un deute d’uns 3.600.000 euros i això és un Ajuntament sanejat, doncs perfecte. Nosaltres vem deixar uns 8 milions d’euros a la caixa i el deute en aquells moments no arribava als quatre milions, encara que hi hagués un deute per consolidar corresponent a la construcció d’Els Costals. Un Ajuntament sanejat és un Ajuntament que pot fer front als seus deutes, prestar serveis i generar creixement, en aquest sentit és la mateixa situació que vem deixar.

Quina és la mesura que té més ganes de tirar endavant?
Ara ens hem repartit el cartipàs i hi ha una comissió que esta intentant fusionar el Pla d’Actuació Municipal dels dos partits. Ara, la que més m’agradaria és recuperar el servei d’urgències del CAP les 24 hores. Jo vaig assumir la responsabilitat de l’àrea de Salut i avui mateix [2/7/15] hem tingut una reunió amb un responsable de Sanitat de la Generalitat. És la segona i només portem 14 dies hàbils treballant. Aquesta és una de les prioritats però n’hi ha d’altres, com el material escolar, que té una data fixada. L’important, però, és trobar l’encaix entre ERC i nosaltres per agafar la velocitat de creuer i que es comencin a veure canvis.

En quines àrees veurem canvis més substancials?
Canvis s’en veuran en totes. Allò que funcioni no ho canviarem però sobretot volem canviar la forma de fer política. Això segurament ho notarà més la gent que tingui una relació més directa amb els regidors o l’alcalde. Ja hi ha gent que ens diu que finalment veuen als regidors i a l’alcalde pel carrer i això ja és un canvi però també volem que es noti un canvi en la forma de gestionar els serveis. Necessitarem un temps per veure-ho però hi haurà un canvi.

Quins són aquests serveis que voleu canviar?
En l’àrea de l’Ensenyament la nova regidora ja s’ha posat a treballar per oferir molt més diàleg després d’una època turbulenta, o en la Cultura, recuperant la necessitat de treballar tots junts. I el tema més gros són els serveis que presta l’Ajuntament. És una llàstima que coses com els nous contenidors, que són una gran pífia, ja no es puguin tirar enrere però a l’àrea d’Esports es pot oferir molta més proximitat amb les entitats. També cal donar més protagonisme als regidors. Abans hi havia molt protagonisme de l’alcaldia però els regidors també han de tenir el seu protagonisme. Esta molt bé això de l’alcaldía oberta però no cal, l’alcalde sempre esta proper i al carrer, per que et trobes molta gent que et proposa o et demana coses i això no m’agobia, sinó que em demostra que la gent confia en que parlant directament les coses es poden solucionar. Potser no has de fer una instància sinó parlar amb qui has de parlar.

Finalment, l’àmbit dels Serveis Socials també necessita canvis. No es tracta de fer canvis dràstics i carregar-se les ajudes socials però senzillament hem d’intentar donar la màxima transparència a aquesta àrea i garantir que la gent que ho necessita esta rebent les ajudes i la gent que no ho necessita, potser no les hauria de rebre. Això implica un treball de camp que no pots fer d’un dia per l’altre però que és necessari.

Com pensen recuperar el servei d’urgències 24h del CAP?
Parlant. La primera visita oficial que vaig tenir al despatx va ser amb el responsable del CAP a nivell local. Avui ens hem reunit amb l’estament que esta per sobre seu i amb la Generalitat i hem definit el nostre objectiu, que és recuperar un servei que es va perdre a conseqüència de les retallades. Som conscients que això no es pot fer de la nit al dia i seguiré els passos que cal seguir, pel que demanaré visita amb el conseller de Sanitat i soc conscient dels moments en els que estem, pel que hauré de retrasar aquesta demanda fins que sapiguem qui serà el nou conseller, ja que no té sentit anar a parlar amb algú que esta fent les maletes, com qui diu. I cal dialogar, negociar i arribar fins on faci falta.

Es refereix a finançar el servei amb diners de l’Ajuntament?
Si cal, sí, però que sigui la última opció. Hi ha predisposició per part de l’Ajuntament però també tenim clar cap a on volem anar. Creiem que és possible ampliar l’horari del cap però també som conscients que serà difícil.

Un altre tema candent és el de Costablanca. El 2017 s’ha de deixar tancat el tema del cobrament als veïns. Com pensen solucionar-ho?
Costablanca és un problema gran per a l’Ajuntament però sobretot per a Costablanca. Ho dic per que la resta del poble viu bastant aliè al que hi esta passant si no fos per la difusió que s’esta fent del conflicte. Nosaltres abordarem aquest tema després de vacances, quan farem una reunió monogràfica sobre Costablanca. És evident que jo conec el tema però la resta de l’equip de govern no ho coneix realment i primer cal posar-nos tots al dia amb els tècnics de l’Ajuntament. El que prescriu el 2017 és el deute que tenen els veïns amb l’Ajuntament, l’expedient en si pot continuar molts anys.

Però el deute és el nucli del conflicte.
Sí, però ara, amb la denúncia que han posat els veïns, esta pivotant sobre la possible estafa amb que, segons els veïns, se’ls ha cobrat més del que realment ha costat l’obra. El 2017 el tema del deute ha de quedar tancat, d’una manera o d’una altra l’Ajuntament ha de cobrar el que deuen els veïns i això no té discusió però l’altre procés pot continuar molts anys. Al deute s’hi haurà de fer front, no la podem amagar ni perdonar i això prescriu el 2017 i seria un greuge econòmic per a l’Ajuntament deixar perdre aquests diners per una prescripció, això no ho podem permetre, estem parlant de més de dos milions d’euros.

Comparteix els motius de la denúncia que han presentat els veïns contra l’empresa constructora i l’Ajuntament?
Jo entenc la posició dels veïns i legítimament tenen tot el dret del món a anar on calgui per defensar els seus drets però em qüestiono por què no es va fer el 2007 o el 2008 quan ja se sabia tot. Per què han hagut de passar 7 o 8 anys per fer-ho? Aqui hi ha hagut una càrrega política important. Ara, jo no tinc dades objectives sobre la taula que em demostrin que aquestes empreses han dut a terme una estafa. Ells deuen tenir els seus informes i per això han presentat la denúncia però jo puc assegurar que quan jo era alcalde, tot es va fer seguint la legalitat vigent en aquell moment, sempre. Aqui l’Ajuntament s’han fet les coses bé i si l’empresa és la que ens ha enganyat, això s’ha de demostrar. I si es demostra, no només els veïns sinó que també l’Ajuntament hauria d’anar contra l’empresa. Però ara no veig motius per fer-ho.

Tenen previst reunir-se amb els veïns?
Si ho fem serà després de vacances, primer ens hem de situar nosaltres, plantejar quin serà el camí a seguir, etc. És evident que si el 2017 s’ha d’haver cobrat, el 2016 s’hauran de prendre mesures. Però hi ha un procediment en el que nosaltres ja no podem intervenir i és la via judicial que han obert els veïns.

imagePer Sant Joan hi va haver un canvi de to en relació amb el procés independentista. Vam veure una estelada a la façana de l’Ajuntament, l’equip de govern va participar activament en els actes organitzats per l’ANC, etc. És conseqüència del pacte amb ERC?
Jo no crec que sigui tant conseqüència del pacte amb ERC sinó que les persones que han entrat amb l’equip de govern tenen una altra sensibilitat amb aquest tema. El pacte amb ERC no ens obligava a posar una estelada, només indica que tots anem a una i que ningú posarà pals a les rodes a les campanyes que faci l’ANC o les propostes que es presentin.

A nosaltres ens van dir: “l’ANC diu que té una bandera estelada, a veure si la podriem posar a la façana”. I nosaltres vam dir, doncs sí, és Sant Joan, no hi ha cap problema, posem-la. Ara ha passat el dia de l’Orgull, si hi hagués hagut algun col·lectiu que ens hagués demanat posar la bandera, li hauriem deixat posar-la. Se’ns ha acusat de ser exclusius però hem sigut inclusius, ells ens ho han demanat i nosaltres els la hem deixat posar.

Alternativa se sent còmode amb aquesta sensibilitat més independentista?
Sí, per que Alternativa és molta gent amb moltes sensibilitats però si ho haguéssim de posar en una balança, la major part d’Alternativa se sent més còmode amb aquesta situació que amb l’altra. Alternativa mai s’ha definit com un partit independentista per què no ho és però estem molt oberts a aquesta pluralitat i entenem que no hem de posar traves. L’únic que ha generat debat ha estat la proposta dels cinc punts de l’ANC que Alternativa va rebutjar. Però teniem molt clar que no estavem anant en contra de la independència, sinó en contra d’una qüestió que enteniem que era una imposició per part d’un col·lectiu, molt legítim, com és l’ANC, que no donava marge a negociar.

Com li agradaria que fos Castellbisbal d’aqui quatre anys?
Quatre anys són pocs per fer grans canvis però a mi m’agradaria que la gent hagués guanyat confiança cap a l’Ajuntament i se senti realment escoltada. Voldria un poble molt col·laborador, amb les entitats agafant encara més protagonisme a l’hora d’organitzar actes, que la gent sigui més conscient dels problemes als que fa front l’Ajuntament, etc. Però a nivell de canvis estructurals m’agradaria que fossin pocs, sobretot en àmbits com l’urbanisme. I sobretot que aconseguim tornar la il·lusió a la gent. Crec que abans la gent tenia aquesta il·lusió, per les possibilitats de futur i la qualitat de vida. Avui aquests valors s’han perdut i cal recuperar-ho. La situació econòmica hauria d’ajudar però volem que la gent miri el futur amb optimisme.

Publicat el 16 de juliol de 2015 a les 16:00 per Vicenç Moliné

Author: Vicenç Moliné