Volem construir la República de la igualtat

Teníem moltes ganes de dedicar un article a les dones, de saber la seva opinió referent a com han viscut el procés del moviment independentista, com van viure l’1 d’octubre de 2017 i què esperen de la República. Per això, els hem fet tres preguntes a quatre dones del nostre municipi de diferents edats i professions, perquè ens donin la seva visió i d’aquesta manera veure com s’està vivint el moviment independentista des de la perspectiva de les dones.

Publicitat

Nom: Marisa Vera Tenza

Edat: 53

Publicitat

Professió: Òptica-optometrista

Presentació: He estat professora titular del Departament d’Òptica i Optometria de la UPC, col·laboradora de la Càtedra UNESCO en Salut Visual i Desenvolupament i membre fundadora de l‘ONG “Òptics pel món”. Estudio humanitats a la UOC, cuido el meu hort i carrego piles al cap de Creus. Activista feminista independentista, soc actualment secretària de feminismes d‘Esquerra Republicana a la federació del Vallès Occidental.

Com a dona republicana:

1/ Com has viscut el procés  que  ha portat l’independentisme a ser un moviment majoritari a Catalunya?

He viscut aquest procés amb molt d’entusiasme i esperança. Vaig començar a col·laborar amb la secció local d’Esquerra de Santa Perpètua fa més de vint anys, i llavors no érem gaires les que ens declaràvem obertament independentistes. En el dia d’avui veure que el moviment representa el 52 % és molt satisfactori i hem de continuar treballant per ser encara més i esdevenir hegemònics. Picar pedra és la clau per anar assolint passes cap a l’objectiu traçat, explicar el projecte a tothom i sortir de les zones de confort també és per mi indispensable. Les vies són múltiples i els camins són molts i diversos, però el que és important és que tenim una majoria sòlida que vol la independència i una majoria encara més sòlida que vol que votem i que necessitem consolidar.

2/Com va ser el teu 1 d’octubre i com has actuat davant de la repressió (presos polítics, manifestacions…)?

El meu 1-O va ser una jornada carregada d’emocions, vaig col·laborar i participar a ulls clucs en aquella jornada històrica des del meu poble. Els dies previs i els que van venir després em van desbordar per la quantitat d’esdeveniments transcendents que van succeir en tan poques jornades. Encara avui en dia estic ordenant aquelles jornades. 

El que va venir després va ser molt bèstia, tantes vulneracions de drets no em van permetre restar indiferent. Les manifestacions, les concentracions a les presons, les rotllanes per la llibertat i tantes altres accions reivindicatives han estat i són espais per canalitzar la impotència i la ràbia i mostrar el nostre rebuig. Espais de reafirmació i de connexió amb persones de tot el territori en què ens hem donat consol i hem donat suport a la nostra gent, les seves famílies i la nostra causa. El pàrquing de Puig de les Basses va ser el meu lloc de reivindicació per la llibertat dels presos i preses polítiques perquè allà hi havia, en un primer moment, la Carme i la Dolors, i també la plaça del meu poble cada dimarts acompanyant els avis i àvies per la llibertat.

3/Quin paper creus que ha de tenir la dona a la República?

El paper que ens correspon com a meitat de la població en una societat igualitària, lliure i democràtica. Si som el 50 % hem de ser-hi en tots els organismes de poder i decisió per poder aplicar les polítiques feministes i d’igualtat com cal i implementar la nostra mirada en tots els àmbits. Ja portem massa segles d’endarreriment i de patriarcat, ens hem de posar les piles per arribar a tots aquells espais de poder que fins ara ens han estat vetats de forma majoritària. Les dones ja participem activament des de la base com a vectors de canvi en moltes de les capes que conformen l’estructura social, però ens falta “okupar” la cúspide del sistema, els llocs on es decideixen les coses, els llocs de poder. Amb la paritat hem avançat, però seguim necessitant més companyes presidentes, alcaldesses, síndiques, directores generals, presidentes de consells d’administració, secretàries generals de sindicats…  Les dones, en tota la seva diversitat, hi són i estem preparades, només cal un canvi de mentalitat i paradigma, si apostem pels valors i principis republicans això serà possible.

Nom: Vanessa Castelló 

Edat: 42

Professió: tècnica Emergències Sanitàries

Presentació: Em dic Vanessa Castelló i soc tècnica en Emergències Sanitàries. 

Tinc una filla de 3 anys i estic casada amb una dona meravellosa. 

Independentista i republicana de sempre, m’agraden les polítiques socials. 

Com a dona republicana:

1/ Com has viscut el procés que ha portat l’independentisme a ser un moviment majoritari a Catalunya? 

Abans del primer d’octubre del 17 tenia un posicionament neutral malgrat donar suport al moviment independentista. Després d’aquesta data, i de veure les imatges i la repressió durant i d’ençà de l’1-O, la independència de Catalunya és un objectiu vital per a mi. He de dir que primer va ser il·lusió desfermada per sentir que el poble de Catalunya estava portant a terme una revolució social i vaig creure en el moviment. Ara la meva sensació és d’abandó, desconfiança i decepció envers els polítics del nostre país. Malgrat això, la meva idea sobre la i dependència continua dempeus en espera del ressorgiment de la societat catalana.

2/ Com va ser el teu 1 d’octubre i com has actuat davant de la repressió (presos polítics, manifestacions…)? 

El primer d’octubre va ser un dels dies més tristos de la meva vida i a la vegada una motivació per la unió de la societat en una lluita comuna. Vaig anar a votar. Els dies següents i després de l’inici de la repressió vaig participar en diverses manifestacions a favor dels presos polítics. No obstant això, després de l’intent de desmobilització de la societat per part dels partits polítics, el meu sentiment i empatia cap als presos polítics va caure radicalment. No només van ser ells els represaliats, vaig tenir la sensació que s’anava deixant de banda la idea de la independència com a motor de tot el moviment independentista i s’estava unificant tota la força en la situació dels presos polítics. Tinc la sensació que els polítics ens van prendre el pèl.

3/ Quin paper creus que ha de tenir la dona a la República? 

No crec que s’hagi de fer cap distinció del paper de la dona en la República, el que hauria de ser és que les dones no tinguin un paper o un altre pel fet de ser dones. El que crec és que la societat catalana en la República ha de desenvolupar els canvis necessaris per construir un país on la democràcia i la justícia sigui autèntica, on sigui el poble qui decideix com serà la República de Catalunya i les diferents institucions avalin el poder del poble com a l’únic i autèntic. Evidentment, com a dona feminista dono suport al paper de les dones en tots els àmbits socials i polítics com a requisit imprescindible per aconseguir una societat justa per a tothom.

Nom: OD

Edat: 68 anys

Com a dona republicana:

1/ Com has viscut el procés que ha portat a l’independentisme a ser un moviment majoritari a Catalunya? 

Una mica astorada que una posició política fins llavors minoritària anés sumant tants seguidors i seguidores en pocs anys.

Crec que el substrat ja hi era i que es va anar desenvolupant a mesura que la societat va adonar-se que les demandes polítiques i socials que anaven sorgint des de feia anys,  no progressarien mai.

Va ser molt il·lusionant viure aquest moment de creixement de l’independentisme.

2/ Com va ser el teu 1 d’octubre i com has actuat davant de la repressió (presos polítics, manifestacions…)? 

Vaig ser al carrer des de les 6 del matí fins passades les 11 de la nit.

Vaig ser a l’IES Castellbisbal fins que, a la tarda, es va constituir seu electoral única i ens vam traslladar tots al Montserrat.

A l’hora de dinar, com que quedava poca gent a l’IES Castellbisbal, m’hi vaig quedar. Van començar a arribar notícies i imatges de la intervenció tan bèstia de la policia a Les Vinyes i entre tots vam començar a pensar què es podria fer per protegir la nostra seu.

Tots els que érem allà ens hi vam quedar, malgrat tot; a ningú no li va passar pel cap de marxar.

Va ser un dia d’implicació total de la gent de Catalunya i de feina ben feta. N’estic orgullosa.

3/ Quin paper creus que ha de tenir la dona a la República? 

Penso que la igualtat social i els drets de les dones té una dimensió transversal que afecta tota la societat del món. 

Amb la República Catalana segur que es podria avançar, però em fa l’efecte que, arribat el cas, hauríem de seguir lluitant pels drets de les dones molt temps encara.

Nom: Victòria

Edat: 22 anys

Professió: estudiant d’Empresa i Tecnologia

Presentació: Soc estudiant d’Empresa i Tecnologia i m’agraden els esports d’equip, he jugat i he estat entrenadora de bàsquet. 

Com a dona republicana:

1/ Com has viscut el procés que ha portat l’independentisme a ser un moviment majoritari a Catalunya? 

Recordo amb especial il·lusió la Diada de l’11 de setembre de 2012, on vaig ser conscient per primer cop que l’independentisme era i és un moviment amb molta força. Aquella tarda vaig demanar a casa per què tanta gent s’unia per aconseguir un objectiu i des d’aleshores he anat seguint el moviment des d’una vessant un pèl distant, però alhora amb una implicació més activa a nivell local.

2/ Com va ser el teu 1 d’octubre i com has actuat davant de la repressió (presos polítics, manifestacions…)? 

La veritat és que de bon inici m’ho vaig prendre com una votació normal i alhora especial, en la qual tenia previst anar a votar després d’un dia d’estudi, però de cop la situació va fer un gir de 180 graus. De bon matí, anava seguint de primera mà com anava la votació. Per Twitter havia llegit que alguns col·legis electorals havien patit conseqüències, però a Castellbisbal seguíem amb normalitat, fins que va arribar la Guàrdia Civil a Les Vinyes (institut on he fet l’ESO) i va provocar aldarulls. Aleshores vaig tancar el llibre i vaig marxar cap al poble; havíem de fer més pinya que mai i així ho vam fer, petits, joves i grans, tots units! 

3/ Quin paper creus que ha de tenir la dona a la República? 

M’agradaria construir una República on la dona tingués un paper igualitari amb els homes, on tinguéssim les mateixes oportunitats i treballéssim plegats per fer del món un lloc millor. 

On de debò poguéssim trencar els sostres de vidre, bretxa salarial, violència de gènere… mitjançant una educació basada en la igualtat. 

És per això que cal que la dona tingui un paper proactiu en la construcció d’una República, per tal de crear una societat més justa i més lliure.

Des d’ERC ja s’està treballant i començant a veure que en aquest procés es compta amb la dona per fer una societat basada en els valors republicans.

Nosaltres com a dones d’ERC apostem i defensem una República on la dona jugui un paper rellevant i igualitari amb els homes, volem poder accedir a la vida social amb totes les garanties d’igualtat i les mateixes oportunitats que qualsevol home, volem poder comptar amb les eines necessàries per fer un pas endavant i implicar-nos en la vida social, sense deixar de banda els nostres fills, parella, família i amics. Per això volem una República abanderada per la igualtat entre homes i dones sense bretxes salarials, compartint per igual les responsabilitats familiars, ja siguin els fills o la nostra gent gran, apostem per una educació basada en el respecte per acabar d’una vegada amb la violència de gènere.

Volem ser decisives i proactives a la creació d’una República referent per estar basada en la igualtat sense diferències i anar a l’una i, de fet, a ERC ja s’està treballant i començant a veure que en aquest procés es compta amb la dona per fer una societat basada en els valors republicans.

Us convidem a participar i formar part d’aquest projecte i repte per construir una República amb el pilar de la igualtat.

ERC-Castellbisbal