Residències per a la gent gran

Volem donar les gràcies a tota la societat per combatre aquesta pandèmia amb tots els mitjans que tenim al nostre abast, tots estem posant el nostre granet de sorra per fer-li front. La gent gran ha estat qui més ha patit la virulència d’aquest virus, i sobretot els que estaven vivint en residències de gent gran.

Publicitat

Aquestes residències són llocs molt necessaris en el temps que vivim, són tan importants com les escoles per donar fonament a l’educació dels nostres nens i nenes, com els instituts per construir el futur dels nostres joves i com els hospitals, per donar un espai de recuperació als nostres malalts.

Tant les residències ubicades al centre de les poblacions com aquelles ubicades a l’extraradi de les ciutats, poden donar privilegis a les persones grans que hi viuen. Les ubicades al centre donen la possibilitat de passejar i viure l’ambient del carrer i del poble o de la ciutat, gaudir dels infants jugant al carrer i a les places, de les botigues, etc., i les ubicades més a la perifèria donen l’oportunitat de gaudir de la natura, cuidant horts, i gaudir del silenci i la tranquil·litat.

Publicitat

Les residències són, fonamentalment, llocs per a la gent gran que puguin i vulguin anar-hi. Per a aquelles persones que degut a les situacions personals i familiars no puguin ser ateses per les seves famílies.

Tot el personal que fan que les residències puguin donar servei cada dia: els cuidadors i cuidadores, el personal sanitari, les persones encarregades de la neteja, de preparar el menjar… són persones que, des del meu punt de vista, mereixen una menció especial per la seva dedicació.

M’agradaria compartir amb vosaltres una conversa que vaig tenir fa temps amb una amiga. Al cap de poc temps de quedar-se viuda va expressar a la família que volia anar a una residència. Els seus fills, amb molt bon criteri, van pensar que estaria millor vivint a casa seva, un mes a casa de cada fill. Així estaria envoltada dels seus, dels fills, les joves i els nets, que li donarien alegria i estaria ben cuidada, no li faltaria de res.

Però ella em deia de tot cor, que mai abans no havia plorat tant. La situació que es creava cada final de mes, fer la maleta, recollir la roba, canviar de pis, tornar a recuperar el seu espai i, sobretot, escoltar les converses entre els seus fills reclamant que l’anessin a buscar a una hora determinada o discussions de si un l’havia tingut 30 dies i l’altre 31, eren situacions que la feien entristir més i més cada dia que passava.

Les persones grans que es troben bé de salut han de poder triar si volen viure a casa, en una residència o en un hotel. Les persones que no poden valer-se per elles mateixes necessiten ajuda constant tant si s’estan a casa com en una residència.

Tot i la situació actual tan excepcional que estem vivint, les residències continuaran sent fonamentals en el nostre dia a dia i continuaran prestant el mateix serveix excepcional que han donat fins al dia d’avui.