Recomanacions Literàries pel mes de gener

Les propostes literàries de la Biblioteca Josep Mateu i Miró per aquest mes són:

Publicitat

El ferrocarril subterrani, de Colson Whitehead. Edicions del Periscopi

Històricament el ferrocarril subterrani era una xarxa de persones, refugis i rutes secretes a través dels quals els esclaus (generalment africans o descendents d’africans) dels estats “sudistes” dels Estats Units d’Amèrica intentaven escapar cap al nord, inclús cap al Canadà, que va estar actiu des de finals del segle XVIII fins a la segona meitat del segle XIX (amb la Guerra Civil dels EUA) i es calcula que va ajudar uns 100.000 esclaus a fugir.

Publicitat

En aquesta novel·la tan guardonada (National Book Award del 2016, el Premi Pulitzer d’Obres de Ficció del 2017 i l’Indies Choice Book Award del 2017 al millor llibre de ficció per a adults de l’any), Colton Whitehead dona forma real a aquest ferrocarril subterrani, com una sèrie de trams de vies per on circulen vagonetes i estacions cap al nord del continent americà, a través de velles mines i túnels excavats per on circulen els esclaus en busca de la llibertat.

Aquesta és la història de la Cora, una jove esclava que, ja us podeu imaginar, pateix i veu vexacions en la plantació de cotó on malviu. La seva fugida la portarà a conèixer una sèrie de personatges molt ben treballats, aliats i perseguidors, en una història memorable.

Ara bé, no és una novel·la per a aquells qui no puguin suportar escenes fortes, ja que la història barreja moments entranyables amb escenes de veritable cruesa, ja que l’autor realment ens vol donar a conèixer la crueltat i l’absurditat de l’esclavitud, això sí, sempre amb un text impecablement escrit i traduït.

 

Historias de Terramar, d’Úrsula K. Le Guin. Minotauro.

Com a les grans ocasions i en una edició de luxe des de la Biblioteca us oferim el recull de les “Historias de Terramar” , tot un clàssic de la veteraníssima i una de les autores més prestigioses de la ciència-ficció i la fantasia moderna, Úrsula K. Le Guin (Berkeley, Califòrnia, 21 d’octubre de 1929).

En aquest volum trobarem les cinc novel·les que componen aquesta col·lecció: “Un mag a Terramar”, “Les tombes d’Atuan”, “La costa més llunyana”, “Tehanu” i ,finalment, “L’altre vent”.

Terramar és una història molt recomanable, fins i tot per aquells que són aliens al gènere, ja que és una història molt humanitzada amb uns personatges profunds que sovint es debaten en les conjuntures dels problemes de la vida real dins d’un escenari detallat on res no es deixa a l’atzar.

No per això, el futur lector, s’ha de pensar que es trobarà una lectura pesada, ja que hi ha fluïdesa a la trama i poesia a l’hora de desenvolupar el text, això sí, també es recomana fer un petit descans entre històries, ja que es tracta d’un llibre de 1.117 pàgines i val la pena assaborir cada relat.

Per a qui no n’hagi sentit parlar, Terramar és un món on tot és mar, excepte un petit grup d’illes habitades per humans per als quals la màgia es un pilar fonamental, una màgia perillosa igual que benvolent que es basa a saber el nom real de les coses amb les quals interactua.

Per a aquells que encara no estiguin segurs d’aventurar-se en aquesta mena de llibres, la Biblioteca els anima a donar un cop d’ull a la pel·lícula d’animació (de la qual disposem per a tots els usuaris) del sempre fenomenal estudi Ghibli; i, per a aquells que hi vulguin aprofundir, la Biblioteca disposa d’un annex anomenat “Cuentos de Terramar”, també a la vostra disposició.

 

Los ritos del agua, d’ Eva Gª Sáez de Urturi. Planeta.

Gairebé desbordant és l’èxit que ha aconseguit aquesta autora vitoriana de naixement (1972 Vitòria, Àlaba) amb la trilogia de gènere negre sobre la seva ciutat natal, la “Ciudad Blanca”.

I no li falta pas mèrit, ja que els seus primers treballs no van tenir resposta per part de les editorials, cosa que desanimaria a molts. Però molt lluny d’abaixar els braços, i amb un nou projecte entre mans, l’autora decideix entrar a l’acadèmia de policia per poder escriure una novel·la policíaca elegant, sense abusar d’escenes cruels i versemblant.

Moltes són les veus que critíquen aquesta trilogia no per qualitat, sinó perquè entenen que ha seguit i aprofitat l’estela de la trilogia del “Baztán”

de Dolores Redondo.

El fet, però, és que tracta d’una novel·la molt àgil a l’hora de llegir, d’aquelles que a bon ritme es llegeixen en tres dies, més si ja s’ha hem sigut testimonis dels fets del primer volum (que també tenim a la Biblioteca) i dels seus personatges que repeteixen protagonisme en aquestes pàgines.

Als seguidors d’aquesta saga també li seran familiars la mena de crims amb aires de ritual ancestral que es donen en aquest volum, així com la perfecta descripció dels escenaris de Vitòria. De fet l’Ajuntament d’aquesta ciutat, així com les agències de turisme locals, han creat una sèrie de rutes per la capital d’Euskadi seguint la història que l’autora ens explica.

En resum, des de la Biblioteca us recomanem aquesta novel·la doblement, tant per una trama entretinguda com per a una guia per a una futura visita a Vitòria (que qui escriu aquestes línies us recomana amb entusiasme).

 

La Acusación, de Bandi. Libros del Asteroide.

Tothom que habitualment segueix les notícies, ja sigui a la premsa escrita o a la televisió, haurà advertit que a la secció internacional cada cert temps es fa menció a un país: Corea del Nord.

Aquesta terra està sotmesa a una dictadura, i com totes les dictadures, resulta ser delirant i terrible. Característiques habituals d’aquest sistema de govern són l’hermetisme i la coacció, mitjançant el terror, de la llibertat d’expressió, i és aquí on rau la importància d’aquesta novel·la, ja que és la primera obra de ficció crítica amb el règim que aconsegueix traspassar les fèrries fronteres de Corea del Nord, escapant així de la censura i; actualment, ja ha estat traduïda a 19 idiomes.

Encara que els set contes que conté aquesta obra no són d’una excel·lència magistral quant a l’estil, sí que es llegeixen fàcilment i, el més important, denuncien l’abominable govern d’aquell país, criticant tant l’estirp familiar dominant tant com la societat que ho permet.

En aquest recull d’històries trobarem, per exemple, des de les vivències d’una família que té un nadó que plora cada vegada que veu la imatge del líder suprem fins a les conseqüències que té, per a un fervent militant del partit del govern, oposar-se al fet que es talli un arbre del carrer on viu.

L’autor d’aquest recull de contes encara viu a Corea del Nord, per aquest motiu, amaga la seva identitat sota el pseudònim Bandi, que vol dir  “cuca de llum”. L’escriptor ha estat temptat a exiliar-se del país, però la seva edat (es diu que va néixer el 1950) i la por a les conseqüències per a la seva família, l’obliguen a romandre en aquelles terres en l’anonimat.

 

L’Arbre de les mentides, de Frances Hardinge. Bambú.

Si ens trobéssim Frances Hardinge (Brighton, 1973) passejant pel carrer potser ens sobtaria el seu habitual barret negre i els seus vestits d’aspecte antic, gairebé victorià, tal com son les seves novel·les.

Heus aquí que per primera vegada trobem traduïda al català una de les set novel·les que fins ara ha creat l’autora anglesa, totes amb un estil hereu d’aquells textos britànics de finals del segle XIX, que barregen l’atmosfera de les novel·les de Sherlock Holmes amb els conflictes socials dels personatges d’ “Orgull i prejudici”.

Així doncs, trobem la Faith, una jove de l’època victoriana que ben aviat es trobarà en un gran trasbals i que, per fer-hi front, haurà de superar tota mena d’impediments i prejudicis pel sol fet de ser dona en aquella època, fins que troba una manera de combatre’ls i, potser que fins i tot, no ho pugui controlar…

L’obra està absolutament detallada de manera que aquell qui llegeix el text, crea una imatge visual del que està llegint (encara que potser a alguns lectors li pugui resultar una mica carregós). Per si no n’hi havia prou, a més, la novel·la compta amb una sèrie de làmines que encara ajudaran més a visualitzar els personatges.

Per aquells a qui els faci enrere aquesta mena de novel·les, tan sols comentarem que va ser la guanyadora del premi Costa 2015, el més important de la Gran Bretanya en totes les categories (edat, gènere, etc.) fet que estranyament succeeix. Per als lectors més veterans i valents, des de la Biblioteca informem que també oferim el mateix títol en llengua original (anglès).

 

Pólvora i canyella, d’ Eli Brown. La Campana.

Llamps i trons! Rates de sentina, mariners d’aigua dolça! Ep… No, no és que de cop i volta tinguem un atac de la “síndrome de la Tourette” o hàgim decidit començar a maltractar els usuaris de la Biblioteca, és que tot seguit passem a parlar de pirates amb tots els seus ets i uts.

Doncs per aquestes properes festes recomanem una novel·la lleugera (bé, té unes 500 pàgines, però es llegeix molt ràpid) per aquells qui, després dels dinars pantagruèlics que comporten aquestes dates, no vulguin escarxofar-se al sofà a fer la migdiada o veure “Ben-Hur” per 34a vegada.

D’una manera semblant a l’estil de “Pirates del Carib”, és a dir: lluites, aventures, humor (i, com a complementari, un toc de bona cuina), però alhora, amb un llenguatge ric, amb expressions de l’època i uns personatges molt ben treballats, se’ns presenta la història d’un cuiner d’alta cuina de casa noble que passa a ser el cuiner d’un vaixell pirata que conservarà la vida si compleix dues condicions: la primera, adequar-se al rude estil de vida pirata; la segona, cada diumenge haurà de fer un plat exquisit, amb allò que pugui trobar a bord, per a la sensual capitana Mabbot.

I aquí tenim el petit secret del llibre. L’autor, Eli Brown (San Francisco, EE.UU, 1975) va fer un treball d’investigació en antics llibres de receptes per recuperar els plats de l’època, així que, qui vulgui experimentar amb el receptari que idea el xef per sobreviure, potser s’enduu una grata sorpresa, però compte! No us acabeu el rom…

Author: Albert Miralles