Recomanacions Literàries pel mes de febrer

Les propostes literàries de la Biblioteca Josep Mateu i Miró per aquest mes són:

Publicitat
llaminadures-milu

DJAN, d’Andrei Platónov. Edicions de 1984.

Publicitat
Dental Gaudi

En Nazar Txagatàiev és un jove de l’ètnia djan, el qual ha estat educat al Moscou dels anys de l’stalinisme. Quinze anys després d’haver abandonat el seu poble, se li encomana la missió de portar les virtuts del socialisme a la remota regió de la Unió Soviètica on viu la seva gent, que no tenen cap més possessió que els seus caps de bestiar, les seves pells i les seves tradicions.

La tasca que l’Estat Central ha encomanat a Txagatàiev és ben clara, ha d’instruir els djan en un socialisme que els faci progressar i millori la seva vida, i que alhora els faci mantindre els lligams amb els seus costums ancestrals. Però els límits d’aquesta comesa són insospitats, ja que ell mateix forma part d’aquest poble…

 

 

ABIERTO TODA LA NOCHE, de David Trueba. Editorial Anagrama.

“Abierto toda la noche”, és la primera novel·la escrita per l’escriptor i director de cinema David Trueba, l’any 1995. Es tracta d’una novel·la coral, protagonitzada per una família, els Belitre, que és d’allò més peculiar. Amb uns personatges molt ben dibuixats, cadascun més estrambòtic que l’anterior, vivim les seves peripècies, que ens porten ben fàcilment del riure al plor i viceversa.

Ens trobem davant d’una història escrita amb molt d’humor sobre com n’és de difícil la vida en qualsevol de les seves etapes, que l’autor il·lustra a través de les tres generacions que componen la família Belitre. Cadascun d’ells experimentarà, des de la seva posició, l’amor i el desamor, la pèrdua, l’amistat, els dubtes, etc.

Per resumir l’esperit del llibre, només cal fer referència a la frase d’Ambrose Pierce, també citada al llibre, “Hogar. El último recurso, abierto toda la noche”, per entendre que la llar és aquell lloc on sempre som acollits malgrat tot.

 

ALGÚ, d’Alice Mc Dermontt. Editorial Minúscula.

Un títol tan senzill i neutre com “Algú” d’entrada pot fer enrere més d’un lector, acostumat com està a títols grandiloqüents. Si, al damunt, li avanço que en aquest nou llibre de l’Alice McDermontt s’hi explica poc més que la història quotidiana d’una dona gran que viu a Brooklyn i que no destaca gairebé en res segurament preferirà deixar-la estar.

I s’erraria, perquè es perdria l’oportunitat de fer un tast d’una de les mil i una possibilitats que ofereix la literatura; en concret, una que se surt del corrent habitual. Una novel·la és un què narrat a través d’un com, i el què és una vida que ha d’ésser interessant i atractiva per ella mateixa. I que ha d’oferir-nos una visió de la psicologia humana. Això McDermott no ho té clar: qualsevol vida es pot convertir en motiu d’una novel·la.

En síntesi, ens trobem davant d’una novel·la estructurada amb una precisió quirúrgica i que diu molt més que no sembla dir —entre d’altres coses, que la vida, que qualsevol vida, és la major i la més increïble de les aventures.

 

TEFTERI: EL LIBRO DE LAS CUENTAS PENDIENTES, de Vinicio Capossela. Ed. Minúscula.

Vinicio Capossela no és escriptor. O sí. Vinicio és, abans de tot, un cantautor que s’ha consolidat com un dels músics més originals de l’escena italiana gràcies a la seva capacitat de combinar sonoritats dispars per a emprendre uns viatges musicals absolutament personals. Al Vinicio però també l’agrada practicar la literatura, i amb “Tefteri” ens confirma que ha deixat de ser un músic que escriu per a ser un músic-escriptor. Aquest llibre és el resultat de la seva fascinació per una troballa musical. El 2013 Capossela va viatjar a Grècia per a investigar els orígens del rebétiko; una música tradicional originaria dels grecs de l’Àsia Menor i que va arrelar als baixos fons de les ciutats gregues amb l’arribada dels milers d’exiliats provocats per la guerra turco-grega.

Estem llavors davant d’un quadern de viatge a on, arrossegats per la música indòmita del rebétiko, es barregen passat i present; música i vida; art i política; per fer-nos un magnífic retrat del dia a dia en la Grècia de la crisi financera. “Tefteri” és el nom en grec dels llibres de comptabilitat dels antics comerços, “Tefteri” però, és també una reflexió sobre el que ens fa més rics i més pobres a les nostres vides.

 

Notícies relacionades


La publicació de comentaris a 772.cat implica la prèvia acceptació de la nostra política de comentaris
Top