Recomanacions Literàries pel mes de desembre

Les propostes literàries de la Biblioteca Josep Mateu i Miró per aquest mes són:

Publicitat

LA MALEDICCIÓ DELS PALMISANO, de Rafel Nadal. Ed. Columna.

Rafel Nadal torna amb una novel·la que gira al voltant del tema de la família, representada en dues nissagues d’un petit poble de la regió de Pulla, els Palmisano i els Convertini, que pateixen els efectes de les dues guerres mundials.

Publicitat

Una història de com el destí i els girs que dóna la vida influeixen en les persones i en les seves relacions, de com les circumstàncies fan canviar els personatges i de com reaccionem davant de situacions extremes traient el millor i el pitjor de nosaltres. Trobarem girs narratius inesperats, personatges captius de les circumstancies, ambients i relacions  familiars complexes, forçades a voltes però amb lligams indissolubles, fugides davant descobriments de realitats inesperades i, especialment, la gran història d’amor entre la Giovanna i el Vitantonio que resisteix els impediments i el mateix destí.

Ens trobem en definitiva davant d’una novel·la molt ben escrita, amb capítols curts que fa que la seva lectura adquireixi un bon ritme i, sobretot, amb una magnífica història i una narració excel·lent que segueix en la línia d’alta qualitat narrativa dels llibres de Nadal.

VE Y PON UN CENTINELA, de Harper Lee.  Ed. HarperCollins

Ve y pon un centinela,  publicada a mitjans de juliol del 2015, és l’esperada seqüela de Matar a un ruiseñor. Aquest llibre, tot i donar continuïtat a la història narrada en la seva exitosa primera novel·la és, en realitat, el material primigeni d’aquesta mateixa obra, el qual va ser reorientat per l’editor fins a configurar aquell clàssic contemporani que és Matar a un ruiseñor.

Podríem dir que, en comparació amb la primera novel·la, Ve y pon un centinela es la fi de la innocència i l’idealisme així com la constatació de que els herois són fills de mortals. Literàriament podrà agradar més o menys que Matar a un ruiseñor, però el que sí és clar és que es tracta d’un al·legat a favor dels somnis. No han faltat les desil·lusions dels lectors en comprovar el costat fosc d’Atticus Finch, però tampoc els elogis davant el risc assumit per Harper Lee en el que havia de ser el seu debut. Ens arriba per tant un llibre perfectament autònom però que és, a la seva vegada, un complement perfecte per a continuar desentranyant aquell univers humà i ideològic que representava (i representa) l’imaginari comptat de Maycomb.

VOLVER A CANFRANC,  de Rosario Raro. Ed. Planeta

Volver a Canfranc combina amb gran encert la intriga de les novel·les d’espionatge, amb la recreació històrica d’una època crucial i amb l’emotivitat que transmet una difícil història d’amor. La secreta operativa duta a terme per la Resistència a l’estació de Canfranc es veurà dificultada per l’arribada de Gröber, un guàrdia de camp alemany de mà dura i reconegut prestigi. Aquest se sentirà atret ràpidament per Jana, la jove cambrera saragossana després de la qual s’amaga una extraordinària falsificadora de visats i salconduits, i que a més, viu enamorada apassionadament de Durandarte, el contrabandista que no dubta a desafiar els manejos del poder. Juste seguirà organitzant el pas de molts jueus per la frontera, entre ells famosos personatges de la història. No obstant això, un dia les seves activitats són descobertes per la Gestapo que no dubtarà a prendre cartes en l’assumpte.

NÚMERO ZERO, de Humberto Eco. Ed. Lumen

La novel·la gira entorn d’un empresari que decideix crear un diari per intimidar als seus rivals i influir en els polítics, i del periodista a qui contracta per dirigir-lo, Simei, que intueix les intencions del seu cap i decideix cobrir-se les espatlles deixant testimoni escrit –i manipulat– de tot el que està passant. Enmig d’aquesta trama de mentides, tràfic d’influències i corrupció, Simei contractarà al periodista Romano Braggadocio, obsessionat amb les teories conspiradores i amb la ferma convicció que Mussolini no va ser ajusticiat l’abril del 45, sinó que el seu lloc el va ocupar un doble -una teoria que guanyarà pes amb la misteriosa mort del periodista-.

Número zero és una gran crítica a aquest periodisme nascut als anys 90 i que, segons l’autor, arriba en forma de novel·la per fer arribar a un públic major la seva advertència que “els diaris menteixen, els historiadors menteixen, i la televisió, avui, menteix”. Eco presenta la novel·la com una mena de manual cínic sobre el funcionament dels mitjans i llança una sèrie de postulacions com ara que “el periodista ha d’introduir opinions disfressades de fets”, “la insinuació és part de la manipulació» o bé que «les necrològiques donen diners”.

Author: Vicenç Moliné