Recomanacions literàries pel mes d’abril

Les propostes literàries de la Biblioteca Josep Mateu i Miró per aquest mes són:

Publicitat
llaminadures-milu

LOS VIERNES DE ENRICO’S, de Don Carpenter. Editorial Sexto Piso.

Publicitat
Restaurant Masia Can Campanyà

Deu anys després de la mort de Don Carpenter, va aparèixer entre els  seus arxius el manuscrit de “Els divendres en Enrico’s”, una magnífica novel·la que abasta aproximadament vint anys en la vida de quatre escriptors en el San Francisco i el Portland dels cinquanta i els seixanta, en plena efervescència del deliri dels poetes beat. “Els divendres en Enrico’s” dissecciona amb rotunda sobrietat les ambicions literàries i les aspiracions a la fama i als diners d’un heterogeni grup d’amics. Carpenter presenta una meravellosa i inoblidable galeria de personatges, encallat cadascú en el seu particular encallament de traumes i esperances. La llosa de ser una eterna promesa, la temptació de vendre’s a Hollywood, la gelosia professional, els èxits fulgurants i passatgers, les drogues, l’alcohol, el sexe, la interminable carrera de fons que suposa l’escriptura i el desgast emocional i vital que això comporta: Carpenter construeix amb absolut mestratge i pols narratiu unes històries agredolces, que ressonen profundament en el silenci admirat que segueix a la lectura d’aquesta novel·la

 

REBROT, De Jean Giono. Edicions de 1984.

Publicada originàriament el 1930, Rebrot és la història d’un triple renaixement: el d’un home, el d’una terra i el d’un poble, Aubignane, a l’Alta Provença, abandonat per tots els seus antics habitants excepte dos, el Panturle, un caçador vigorós i amargat per la solitud, i la vella Mamèche, que va quedar mig trastornada després de perdre el seu marit i el seu fill petit. Ambientada en una època indeterminada, que tant podria ser el mateix 1930 com un segle abans, la novel·la converteix en literatura els cicles immutables de la vida i la simbiosi sovint esquerpa en què convivien, en el passat i als entorns rurals, els humans i la naturalesa. Escrita amb una prosa expressiva, suau i musical però plena de força, Rebrot és un cant a la reconciliació existencial, un elogi a la plenitud de les coses més pròximes, a la conformitat sàvia amb què cal valorar el que es té: els dies que passen, l’amor per a una dona contenta, el fill que aviat arribarà, la bellesa subtil de cada dia… La vida.

 

NO PLORAR, de Lydie Salvayre.  Editorial Anagrama.

Filla d’un andalús i d’una catalana, Lydie Salvayre, el cognom de naixement de la qual és Arjona, narra a No plorar la història de la seva mare, la Montse, nascuda en un poble prop de Lleida, que el 1936, amb quinze anys acabats de fer, se’n va a Barcelona amb el seu germà anarquista. A la ciutat, la noia viu el despertar de l’amor i l’alegria revolucionària dels dies posteriors a l’esclat de la Guerra Civil. En la novel·la es conjuga el present des del qual la Montse desgrana els seus records d’aquells dies meravellosos de llibertat de l’agost del 36 amb la narració de l’estada de Georges Bernanos a Mallorca i el procés d’escriptura d’Els grans cementiris sota la lluna –la condemna d’un catòlic durant la sanguinària repressió feixista. La Montse Monclús explica el retorn de Barcelona a la llar dels pares i el seu matrimoni, el de la filla d’una família humil amb el plançó del cacic del poble.

A través de la resurrecció de la llengua materna, Salvayre construeix amb la seva prosa un relat coral apassionant sobre el complex entramat polític de la Guerra Civil, i sobre l’exili i l’herència que va deixar en els fills dels que van haver de marxar d’Espanya per salvar la vida. Com si la primera escapada de la Montse hagués marcat per sempre un destí en fuga

 

 

LA FAMILIA KARNOWSKY, de Israel Yehoshua Singer.  Editorial Acantilado.

A través de la història de tres generacions d’una família jueva, els Karnowsky, aquesta novel·la, publicada originalment en 1943, ens ofereix un fresc extraordinari de la primera meitat del segle XX. David, el patriarca, que en los albors del segle abandona el shtetl polonès a on va néixer per instal·lar-se en Berlín, animarà al seu fill Georg a adaptar-se i a convertir-se en «jueu entre jueus y alemany entre alemanys». Georg es convertirà en un respectable metge berlinès i encarnarà així el paradigma de la integració i l’èxit social de la família. El seu fill Yegor, nascut durant el nazisme i profundament marcat per l’antisemitisme, desembarcarà en una Nova York inhòspita i culminarà el accidentat destí del seu llinatge. En aquesta obra, Singer no només va escriure pàgines d’inusual bellesa, sinó que va albirar a més amb una clarividència esglaiadora la sort dels jueus després de la Segona Guerra Mundial, confirmant, al seu pesar, la capacitat profètica que només els autèntics escriptors posseeixen

 

 

Notícies relacionades


La publicació de comentaris a 772.cat implica la prèvia acceptació de la nostra política de comentaris
Top