Pol Olivella, Grenoble, França

image1 (2)

Publicitat
Restaurant Masia Can Campanyà

Entre muntanyes franceses ens escriu en Pol, el jove pota-roig que ha anat a acabar la carrera i a viure una nova experiència: 

Nom: Pol Olivella Farell

Publicitat
Dental Gaudi

Edat: 21 anys

Lloc de Residència: Grenoble, Rhône-Alpes, França

Temps a l’estranger: 5 mesos

Professió: Estudiant d’Enginyeria Aeronàutica

Llengües: Català, Castellà, Francès, Anglès, Alemany (bàsic)

 

‘Salut! ça va? Oui, ça va bien ici!’ Les primeres paraules que tota persona ha de saber per saludar, preguntar “què tal? i respondre “tot bé per aquí!” a França. En aquest cas, es tracta de Grenoble, casa meva durant l’Erasmus semestral amb el qual culmino el grau en Enginyeria en Tecnologies Aeroespacials (que correspon als estudis d’Enginyeria Aeronàutica). Després encara em quedaran dos anys de master.

Photo 21-2-16 17 37 57

Vista de Grenoble del riu Isère, el Belledonne al fons.

Grenoble és considerada per molts, La Capital dels Alps. No s’identifica com una ciutat ni del nord ni del sud, i tot i ser a la falda dels Alps, només es troba uns 300m per sobre del nivell del mar (no massa més que Castellbisbal). Els francesos l’anomenen “La ville dans le trou”, literalment “La ciutat dins del forat”, perquè està envoltada de 3 massissos alpins: el Vercors a l’est amb el Moucherotte com a pic més alt (1900m), la Chartreuse al nord amb el Chamechaude (2100m), i el Belledonne a l’oest amb el Grand Pic (3000m), tot plegat formant un triangle que deixa Grenoble entre parets. És el tret més característic de la ciutat, des de qualsevol racó es veu una muntanyada que puja ben vertical . La zona que ocupa Grenoble és el resultat de l’erosió dels rius que hi passen, el Drac i l’Isère, amples i caudalosos, sobretot ara que és primavera i canalitzen la neu que es va fonent.

No és una gran ciutat, tot i que el que s’anomena “l’agglomération”– inclou tots els districtes – té una població de 700.000 habitants aproximadament. Tram, busos i bicicletes són els principals mitjans de transport i la veritat és que la circulació en cotxe és complicada i lenta. Anar en bici és molt pràctic perquè és una ciutat plana i la quantitat de vies ciclables i semàfors per a bici és impressionant.

Vistes de Grenoble des del Moucherotte (1900m). Chartreuse a dalt a l'esquerra, i el Belledonne nevat al fons.

Vistes de Grenoble des del Moucherotte (1900m). Chartreuse a dalt a l’esquerra, i el Belledonne nevat al fons.

El centre és realment encantador, amb places molt mignones –maques, simpàtiques – com la de Sainte Claire, Notre Dame, on hi ha bistrots, cafès, pubs i restaurants genials. Indispensable menjar-hi una tartiflette – gratinat de patates, formatge fos Saint Marcellin, ceba i lardons-, o una fondue – Combinat de formatges fosos per a sucar-hi pa -, el primer típic Grenoblois, el segon més conegut de tota França i Suïssa, i ambdós típics de muntanya. Són deliciosos, se’m fa la boca aigua només de pensar-hi.

A banda de tot això, Grenoble és una de les ciutats d’estudiants més gran d’Europa. 60.000 estudiants en total, uns 45.000 dels quals vivim al campus universitari ubicat a l’est de la ciutat. Per a que us feu una idea, 2 línies de tram i un total de 7 parades de tram vertebren tota l’extensió d’un campus molt verd i on hi ha facultats de tot tipus – enginyeries, dret, economia, ciències polítiques, etc -, biblioteques i auditoris, laboratoris de recerca, i tot el necessari per poder-hi fer vida – residències, bars, restaurants, farmàcia, centre mèdic, banc, lloguer de bicis, bugaderies, supermercats, etc -. La universitat que ho aglutina tot s’anomena Université Grenoble Alpes (UGA) i és la unió de diverses com Grenoble Institut National Polytechnique, Joseph Fourier, IUT, Stendhal, Pierre Mendes France, Science Po, etc.

Plaça central del campus, amb la biblioteca de ciències i el massís de Belledonne al fons.

Plaça central del campus, amb la biblioteca de ciències i el massís de Belledonne al fons.

Aquí estic fent un stage per realitzar un projecte de recerca en turbulència. El duc a terme en el Laboratori de Dinàmica de Fluids i em serveix com a projecte final de grau. L’adaptació al laboratori va ser molt bona, el tutor del projecte va facilitar la meva arribada, em van assignar un despatx, em va ensenyar tot el funcionament de la part experimental i em va proporcionar un munt de bibliografia. A partir d’aquí, vaig ser jo qui va haver d’espavilar-se per preparar tot el muntatge i posar-ho tot a punt per començar a fer investigació. De la mateixa manera, vaig haver d’estudiar i reelaborar a fons el software que em permet processar les dades. A aquestes alçades ja tinc els resultats més importants i vaig elaborant el report, el document que recollirà tota la feina feta. Al final del stage faré la defensa del projecte davant d’un tribunal d’investigadors del laboratori.

Foto del partit Grenoble - Besançon.

Foto del partit Grenoble – Besançon.

Una altra de les coses importants que he trobat a Grenoble és que he pogut compatibilitzar el projecte i la recerca amb l’esport. Després de jugar tota la vida – des dels 4 anys – al Club Patí Castellbisbal, he pogut seguir jugant a hockey línia amb els Yeti’s de Grenoble, que em van fer una molt bona acollida. Nous companys francesos, nou entrenador i entraments en francès, nous rivals, un hockey diferent i de molt bon nivell…en definitiva una nova i molt bona experiència.

Finalment, la vida Erasmus. Ja hi ha hagut precedents Erasmus en aquesta secció, i després d’haver-los llegit fa temps i tenir ara l’oportunitat de fer aquest programa de mobilitat, només em queda corroborar-los. És una sort que durant l’etapa d’estudiant hi hagi aquesta possibilitat, s’ha de valorar molt. És un període de temps on t’enfrontes a moltíssimes coses que no t’imagines com són. El canvi d’entorn, de feina, de costums i d’idioma són brutals i cada dia es diferent, de cada detall n’aprens alguna cosa. Coneixes a gent de tot el món i formes una mena de família amb ells. Al principi et sembla que no podràs tenir una relació tan estreta amb gent d’altres països amb qui no comparteixes tantes coses. Però de seguida te n’adones que tothom és molt proper, malgrat no parlin la teva llengua o vinguin de llocs molt diferents.

groupieHe conegut gent del Canadà, de Grècia, d’Itàlia, d’Indonèsia, d’India, de Finlandia, de Turquia…Ens hem fet molt sobretot amb un grup de Québecois/es (canadencs del Québec), amb qui sovint fem soupers (sopars), anem a prendre une bière a La Bobine, esquiem o fem escalada. Estan molt contents de que alguns vinguem de Catalunya perquè han sentit a parlar del tema català i senten curiositat per la nostra llengua i la situació política amb Espanya. Suposo que ells ho poden entendre força bé!

I bé, això són cinc cèntims de tot el munt de coses que passen quan marxes a l’estranger! Ah, i no oblideu que Grenoble, tot i ser desconeguda per molts, només està a uns 700 km de Castellbisbal. Si teniu la possibilitat d’anar-hi a estudiar, no la desaprofiteu! I si sou amants de la muntanya, no us ho deixeu perdre, això és el paradís i és cita obligada!

À bientôt potarroges i potarrojos!

Autor
Etiquetes

Notícies relacionades


La publicació de comentaris a 772.cat implica la prèvia acceptació de la nostra política de comentaris
Top