Obrim els ulls i comencem a canviar les coses!

alternativa per castellbisbalSi tirem uns quants en darrera, i ens traslladem a l’època de la dictadura franquista, els que hi éreu, recordareu que hi havia un “jefe de estado”, el generalísimo, que feia i desfeia sense cap mena d’escrúpol. El dictador va arribar al poder mitjançant la guerra i va mantenir el seu control mitjançant la por i perseguint, torturant i assassinant als que eren crítics amb el seu règim, això ho sabem tots.

Publicitat

També sabem que arribats als anys 60 i sobretot als 70, els moviments en contra del règim es van començar a fer sentir a diversos punts del país. Aquests moviments van començar a prendre forma com a associacions de veïns, entitats culturals, col·lectius d’estudiants, etc. Aquesta gent anhelava la llibertat, anhelava la democràcia, el fet de poder decidir, com a poble, el seu destí, no que uns quants decidissin per tots en funció del que aquests pocs creien que més convenia a la gent del país.

Aquests moviments s’organitzaven en assemblees, on tothom tenia veu i vot, i la paraula d’un tenia el mateix pes que la paraula dels altres. I al final, després de moltes mobilitzacions i de molta lluita, ho van aconseguir. Va caure el règim i es va iniciar la transició democràtica. Els partits polítics van recollir la voluntat del poble i es van comprometre a defensar la democràcia i a governar pel bé comú.

Publicitat

Ara tornem al present. Vivim en democràcia, escollim els nostres representants al govern de l’estat, al govern autonòmic i als Ajuntaments cada 4 anys. Els partits polítics, en època d’eleccions, ens plantegen el seu programa electoral i ens fan promeses. Malauradament, mentre veiem els mítings per la televisió, amb grans discursos, dient el que volem sentir, sabem que votem amb la certesa que el que ens estan prometent és fum, que un cop estiguin ocupant el càrrec actuaran com darrerament han actuat, protegint els seus interessos i ajudant als afins.

Com hem arribat a aquest punt? Com pot ser que els que fa poc més de 30 anys ens van prometre treballar pel bé comú ens demostrin dia rere dia que actuen per beneficiar els seus interessos o els interessos dels lobbies empresarials que els són favorables?

Ara veiem com ens estan retallant els drets fonamentals (ensenyament i sanitat) i com cada dia és més difícil viure (els sous cada dia són més minsos, pels que tenen la sort de tenir feina, i els preus cada cop són més elevats).

Ens hem parat a pensar que potser és culpa nostra? Que potser ens preocupem massa poc, tots plegats, pel bé comú i deixem fer als que manen? Tots tenim la nostra part de responsabilitat en tot això. Uns per haver promès una cosa i fer el contrari, però d’altres per deixar fer, per no fer sentir la seva veu i el seu desacord.

Potser caldria recordar com vam sortir del franquisme i vam avançar tots plegats cap a un futur millor: amb reunions de veïns, entitats i moviment civil en general, dedicant una mica del nostre temps per aconseguir un futur millor per als nostres fills. Decidint en assemblea, on totes les veus són iguals i tots els vots tenen el mateix pes. Potser aleshores veurem que les coses poden canviar i les podem fer canviar. Al cap i a la fi els que manen ho fan perquè així ho hem decidit en unes eleccions.

Si no fem l’esforç de fer sentir la nostra veu com a poble, i demostrem als que manen que s’equivoquen i que el que fan no és el que volem, serem sempre esclaus dels discursos demagògics, de les campanyes electorals i de les promeses electorals.

Obrim els ulls i comencem a canviar les coses!

Publicat el 18 de maig de 2013 a les 21:40 per Alternativa per Castellbisbal

Author: Albert Miralles