Només cal una trucada

El dia 8 de març és el “Dia internacional de les Dones”.

Publicitat
farmacia-m-castelana

Moltes dones es van incorporar al treball en les fàbriques en unes condicions molt dures: llargues jornades laborals i salaris inferiors als dels homes. Tal com les dones s’anaven incorporant al món laboral, aquella situació era cada vegada menys justa, la qual cosa va provocar que, poc a poc, les dones comencessin a organitzar-se per aturar aquesta injusta situació.

Una de les protestes que van reivindicar va ser millors condicions laborals i la  van protagonitzar les treballadores de la fàbrica tèxtil Cotton, de Nova York, als Estats Units.

Publicitat
Dental Gaudi

El 8 de març de 1908  les treballadores es van tancar a l’interior per demanar que se’ls reduís la jornada laboral a 10 hores. El propietari de la fàbrica va  incendiar l’edifici per fer-les sortir d’allà: el resultat va ser de 129 treballadores mortes.

Aquest va ser un dels fets  que ens serveixen de referència  per commemorar aquest dia, que ha passat a ser el “Dia Internacional de les Dones”.

Aquest dia, el 8 de març,  s’ha convertit en una jornada de reflexió sobre el llarg camí que les dones han hagut de recórrer per veure reconeguts els seus drets.

A l’Estat espanyol, el primer 8 de març es va celebrar el 1977, una festa en què el moviment de dones va aprofitar per plantejar els seus problemes en el terreny laboral; va ser un any més tard, el 1978, quan la Constitució Espanyola va reconèixer la igualtat davant la llei entre homes i dones com un dels principis de l’ordenament jurídic.

Des de llavors, són molts i importants els avenços aconseguits respecte als nostres drets en  relativament pocs anys, però també és ben cert que les discriminacions que pateixen les dones continuen sent moltes en molts i diversos àmbits (social-comunitari, laboral, familiar…).

En els moments de crisi econòmica, a les dones, els és més difícil trobar un lloc de treball, a més, són les primeres de ser acomiadades.

Les dones representen les xifres més significatives de l’atur; això ho podem veure en l’àmbit del nostre municipi amb les xifres següents: aturats, 648 persones (11.04% ),  de les quals 396 són dones (61.11%).

Homes i dones hem de comptar amb les mateixes oportunitats i valoracions per optar a una feina sense patir per  la diferència de sexe, ja que tots som persones.

No tan sols en la feina les dones tenen una posició d’inferioritat, sinó que també trobem un altre tema molt important i rellevant que hem de treballar entre tots per trobar-hi la solució i erradicar-lo, no ens podem permetre més dilacions en el temps. Parlo de les violències sexuals que es produeixen en qualsevol  àmbit, a través de diferents manifestacions i   independentment de la relació que pugui tenir l’agressor  amb la dona o menor.

Ni el consum d’alcohol ni l’excés d’aforament poden justificar mai un acte de violència contra una dona. Ni això ni tampoc la indumentària ni la mirada suposaran un permís de facto per tirar endavant una agressió… És molt simple:  l’alegria lògica de la festa  té la barrera del civisme,  de la decència  perquè, d’això parlem, de decència,  de respecte. Com a societat, hem de recuperar aquella màxima amb què ens van criar a tots, aquella que deia: “Això no es fa!”: preferiria no entrar en exemples concrets sobre les múltiples agressions que pot rebre –i rep- una dona enmig d’una festa, que van des de tocaments més o menys dissimulats fins als més barroers,  per arribar, en el cas extrem, a una violació.  Cal entendre què volen dir prou o basta, que un NO és un NO. NO hi ha res a negociar, no hi ha cap ambigüitat possible, ni cap consentiment. Per tant un NO és vàlid arreu, en els espais d’oci i també a la llar. I la nostra decisió s’ha de respectar.

Arribats a aquest punt, voldria aportar l’element clau del tema que toquem avui: qualsevol acte de naturalesa sexual no consentit  per les dones ha de ser denunciat perquè l’assetjador o agressor compta amb el  silenci, amb la  por, amb el terror de les víctimes: només un 17% de les víctimes d’agressions denuncien els fets.

Faig, doncs, una crida a denunciar i a no tenir por davant de la violència;  tant la física com la psicològica,  difícil de demostrar però igual de greu.

M’adreço, ara, a qualsevol dona que pugui estar en una situació semblant: l’assetjador/agressor gasta moltíssima energia per aparentar ser una persona amable, servicial, bondadosa,  tranquil·la, noble… Ho fa perquè, d’aquesta manera, sap que si tu expliques el que et fa,  no et creuran. Tu també creus que ningú no et creurà. I calles. I el cercle perfecte es tanca… al voltant del teu coll.

Amiga meva, desconeguda però molt propera: el significat d’estimar no inclou humiliacions, amenaces, intimidacions, crits, agressions… La teva vida és teva i tu n’has de tenir el control, ningú més.

Has d’aturar aquesta violència, invisible per als altres  però tan real com  les teves emocions. Lluita, fes-ho en primer lloc per tu mateixa, però també  pels teus fills, per les persones que t’estimen. Fes un pas endavant, parla i confia en els professionals (metge, Policia, Serveis Socials…), tenen especialistes en violència masclista que et poden ajudar a posar fi aquest situació.

Que ho tinguis clar: NO estàs sola!

Telèfons d’atenció a les víctimes de la violència de gènere

  • 900 900 120: aquest telèfon de la Generalitat funciona 24 hores al dia. Si necessites ajuda, truca-hi!
  • La Policia Local de Castellbisbal també té una unitat, el GAV (Grup d’Atenció a les Víctimes) per atendre aquests casos. Truca-hi o vine directament a la Prefectura. UNA agent t’hi atendrà de manera absolutament confidencial. T’acolliran amb correcció i calidesa, tornaràs a sentir-te persona. Telèfon: 93772 11 88

A Catalunya ens hem dotat com a país de la Llei 17/2015 d’Igualtat efectiva de dones i homes, que defineix els canvis a fer per eliminar tot allò que ens allunya de l’equitat entre homes i dones en els diferents ordres de la vida, pública i privada.

Tot i això, lamentablement una sentència del Tribunal Constitucional n’ha anul·lat alguns articles concebuts per promoure la igualtat al món laboral.

Hem de continuar totes i tots esmerçant esforços perquè la igualtat real de drets i obligacions de les dones i els homes sigui una realitat. No hi haurà mai justícia si no hi ha igualtat.

Entre tothom hem de construir una societat lliure de tota discriminació de gènere, una societat on la diferència sigui sempre un valor i no un obstacle, on les persones ens socialitzem lliures d’estereotips i de rols de gènere…

Fer-ho és ben possible i, sobretot, és molt necessari!

Mª Isabel Méndez

Regidora Educació i Comunicació

ERC Castellbisbal

Publicat el 3 de març de 2017 a les 17:00 per ERC Castellbisbal

 

Etiquetes ,

Notícies relacionades


La publicació de comentaris a 772.cat implica la prèvia acceptació de la nostra política de comentaris
Top