No són morts aïllades. Són feminicidis

Els polítics, la societat, les persones volem aturar-ho del tot, però els feminicidis i el masclisme mai s’aturen i continuen amenaçant el nostre dret a la vida. Enmig dels debats i discussions sobre les noves institucions que hem de construir, volem enrecordar-nos de la nostra veïna, assassinada el 31 d’octubre del 2019, pel simple fet de ser dona en una societat que converteix les dones en una mercaderia més a posseir, explotar o eliminar.

Publicitat

La víctima 1027 !! i no… no seràs un número buit.. no per nosaltres.

És un extermini que no té res de casual ni d’espontani. No es tracta d’una xacra, sinó d’un sistema, el patriarcat, sustentat per totes i cadascuna de les institucions que conformen la nostra societat. Impulsat i justificat per una ideologia, el masclisme, que supedita la vida de les dones a la voluntat i als interessos dels homes, condemnant-nos a una vida de segona.

Ens trobem clarament enmig d’un moment d’intensificació brutal de la guerra contra els cossos de les dones. Un repunt de la violència masclista en la seva dimensió més àmplia. La coacció violenta del sistema patriarcal per mantenir la subordinació del gènere femení.

Publicitat

Agressions, violència estructural i jurídica, a través de lleis que segresten els nostres cossos i ens converteixen en incubadores.

I una divisió sexual del treball cada dia més extrema. Explotació de la força de treball femenina tant mitjançant l’escletxa salarial, com el no reconeixement de les tasques de reproducció i cura dutes a terme per les dones.

Pressió estètica i atacs a l’autoestima i a l’autonomia emocional de les dones i, en darrera instància, però tot dins d’aquest contínuum, l’eliminació física.

Davant la naturalització d’aquestes morts en forma de feminicidi, la CUP Potaroja considerem urgent combatre el patriarcat de forma integral, en cadascuna de les seves expressions i institucions, perquè la nostra lluita no té sentit si no serveix per a construir un poble lliure de dones lliures.

Cal passar de les lamentacions, dels cops al pit i de les declaracions grandiloqüents a adoptar totes les mesures polítiques i socials necessàries per aturar aquesta sagnia.

Cal construir, entre totes i tots, un país lliure que garanteixi una vida digna a les dones, lliure de maltractaments, de violència, d’explotació i submissions.
Perquè ens volem vives. No és un fet aïllat, no som números buits d’una llista inacabable. Som dones. Dones assassinades pel masclisme. No és una xacra és fruit del sistema. Ni una més!