No hi haurà màrtirs a la revolta dels somriures

esquerraEl  15 d’octubre es va commemorar el 75è aniversari de l’execució del molt honorable Lluís Companys i Jover, polític nacionalista català. Advocat de formació, va participar des de principis del segle en diversos moviments republicans contraris al règim de la Restauració, combinant en el seu ideari cap a l’esquerra amb el catalanisme i repartint la seva activitat entre la lluita política i la sindical.


  • 1882
    Va néixer al Tarròs, Lleida.
  • 1921 Va ser escollit diputat, al mateix temps que creava la Unió de Rabassaires per portar el sindicalisme al mitjà rural català.
  • 1931 Va fundar el partit Esquerra Republicana de Catalunya, amb Francesc Macià i Josep Tarradellas, entre d’altres. Després de la victòria de les candidatures republicanes a les eleccions d’abril, va participar en l’ocupació de l’Ajuntament de Barcelona, des d’on es va proclamar la República Catalana com a estat integrant d’una «Federació Ibérica». Reconduït el procés polític català al marc comú de la Segona República Espanyola, Companys va actuar com a portaveu del seu partit a les Corts, fins que es va aprovar  l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
  • 1932 Va ser escollit president del Parlament de Catalunya.
  • 1933 Durant aquest estiu va exercir, breument, com a ministre de Marina al govern d’Azaña.
  • 1934 Va  morir Macià i Companys el va succeir com a president de la Generalitat. En aquest mateix any va aprofitar la revolució llançada per les esquerres contra l’amenaça feixista que veia en Gil Robles, per proclamar novament la sobirania d’un «Estat Català» integrat en la República Federal Espanyola; l’exèrcit va esclafar aquella rebel·lió i Companys va ser detingut i condemnat a trenta anys de presó.
  • 1936 A les eleccions, va obtenir el càrrec de diputat i va ser amnistiat després del triomf del Frente Popular.
  • 1936-39 Durant la Guerra Civil, va continuar presidint la Generalitat fins que es va perdre la contesa i va haver de fugir a França.
  • 1940 Detingut pels nazis després de la invasió alemanya de França, va ser entregat al govern de Franco i afusellat al castell de Montjuïc després d’un consell de guerra sumaríssim.
Publicitat

companysAquest article vol ser un homenatge a un personatge contradictori i incòmode: per al franquisme, que el va afusellar com a escarment perquè representava la Generalitat; per al catalanisme, perquè era un activista que trencava els motllos noucentistes; per al conservadorisme i el món catòlic, per ser republicà… Dominat pels sentiments; enamoradís, aventurer i justicier, la seva trajectòria pública i privada va ser una muntanya russa provocada pels temps que li van tocar viure, però amb un final dramàtic.

Polític servidor del seu poble; des del lloc que ocupava i davant de les turbulències de la guerra, hauria pogut enriquir-se fàcilment, però no ho va fer. Companys va morir amb les mans netes. Va néixer ric i va morir pobre. Va ser un exemple de valor i dignitat. Quan li va tocar enfrontar-se al piquet d’execució, els va cridar “Assassineu un home honrat”, ningú no pot dir el contrari; va caure cridant, amb tota la seva força: “Per Catalunya!”. Es va executar un president elegit democràticament i això és un fet d’enormes dimensions, únic a Europa.

Publicitat

Som a l’any 2015, davant d’un moment històric, ara ho farem per ell i per tots els màrtirs que ens ha deixat la història, per tots els somnis de la nostra gent que, com ell però des de l’anonimat, volien un país lliure… Amb una diferència: nosaltres  ho aconseguirem però sense deixar màrtirs pel camí. Ho estem fent amb el diàleg, amb la pau i sobretot amb el somriure d’un poble  que ha tingut paciència i ha sobreviscut durant 300 anys. Ara, però, és el moment i ja som al camí, al camí de la independència; com diuen els de Teràpia de Shock a la seva cançó És la nostra història: “Som el motor d’aquesta revolta, és la nostra història”.

Ara és el moment i ja no hi ha marxa enrere, alcem-nos junts per cridar fort:

Visca Catalunya… Lliure!

Mª Isabel M.F.

ERC-Castellbisbal

Publicat el 30 d’octubre de 2015 a les 13:00 per Vicenç Moliné

Author: Vicenç Moliné