Tribuna politica

Lloguers

Fa 20 ó 25 anys, quan el poble es va començar a expandir fins a gairebé triplicar la població, tothom pensava a comprar casa. Els preus eren assequibles respecte dels sous, a Barcelona just començaven a pujar els preus dels pisos i viure a Castellbisbal era còmode, amb una estació de Rodalies més o menys propera. Molts dels que vam venir en aquell temps ho vam fer amb canalla, tanta que d’una escola es va passar a quatre per absorbir tants petits.

Publicitat
llaminadures-milu

Aquells nens d’aleshores han crescut, han anat col·lapsant l’institut i ara busquen lloc per viure. Aquests joves que, amb sort, són mileuristes no tenen al cap comprar un pis o una casa: només volen emancipar-se. I ara ens trobem amb el problema: el mercat de lloguer és ínfim, especialment d’habitatge d’una o dues habitacions, de manera que els preus s’han enfilat com a gran part de l’Àrea Metropolitana.

La política d’habitatge a Espanya es va cedir a les autonomies i els ajuntaments van agafar les competències ja que són els ens de proximitat per excel·lència i qui millor coneix el seu territori i població. No cal dir que des del Govern Central s’han fet “Políticas estatales de la vivienda” per poder torpedinar qualsevol mesura que no afavorís el mercat lliure i especulador.

Publicitat
Dental Gaudi

La veritat és que les polítiques d’habitatge, que s’han de fer pel control de preus i per establir sistemes equitatius de lloguer tant per als llogaters com per als propietaris, han de tenir una perspectiva a 10-15 anys vista i amb un consens ampli que faci que no es canviïn segons el color polític de qui mani. S’ha d’aconseguir que els joves no marxin i la gent vulgui venir a viure al nostre municipi. Òbviament no estem sols i depenem dels municipis del voltant i de la gran Barcelona. Però igual que es va fer un pla urbanístic de l’Eixample, se n’ha de fer un de promoció d’habitatge públic de lloguer.

Però no es tracta només de fer un projecte i plantejar-se’l amb tres o quatre mandats: hi falta finançament. Entre els motius pels quals alguns volem la independència hi ha aconseguir finançament per a polítiques d’aquesta mena, ja que la finalitat de tota tasca política no és embutxacar-se diners, sinó fer que tots visquem millor. Amb la Generalitat intervinguda, però, també abans, això ha semblat impossible de fer.

Publicat el 16 de Febrer de 2018 a les 19:00 per ERC Castellbisbal

Notícies relacionades


La publicació de comentaris a 772.cat implica la prèvia acceptació de la nostra política de comentaris
Top