L’Institut organitzarà per Sant Jordi un homenatge a en Joan Margarit

Els companys de claustre de l’Institut de Castellbisbal estan preparant un homenatge per a Joan Margarit, professor d’Història i Història de l’Art del centre mort el dimecres 1 dabril en un accident al Puigmal. L’acte serà el dia de Sant Jordi a l’auditori d’Els Costals.

Publicitat
moreno-pintor

Els professors i els alumnes del centre també han dedicat al professor uns emotius escrits, publicats inicialment a la revista de l’institut IKB+, i que han fet arribar a 772.cat.

A continuació reproduïm el text que li van dedicar els professors:

Publicitat
piscines

Joan, escolta el que et diem

SAMSUNGEns posem a escriure aquestes paraules i a hores d’ara no les trobem justificades, perquè no entenem, no comprenem per què no hi ets. L’absència que queda en la cadira del claustre costarà d’omplir. També el buit que deixaràs al trosset de taula del departament on prepares els exàmens, i els mil i un camins que fem passadís amunt, passadís avall ja no portaran la teva trajectòria. Ni la mitja hora de bar per esmorzar i fumar tindrà el mateix regust, de vegades àcid i rabiós, d’altres més complaent.

Més donat a entendre el món. Més donat a comprendre els joves i a explicar-los que, com deia en Llach, han d’anar a la ciutat a aprendre dels que saben. Perquè en el món que ens ha tocat viure, igual que en tots els mons que no hem viscut ni viurem, algú ha de posar ordre i mostrar el camí. I un d’aquests “algú” has estat tu. Perquè tu has sabut donar la lliçó adequada a cada moment, amb humilitat, una inesgotable capacitat de treball i absoluta dedicació.

SAMSUNGTu has sabut explicar magistralment  el món de la cultura i de l’art i els teus deixebles han entès que “fer classes” no vol dir vomitar un temari; no vol dir parlar per parlar. Alguns d’ells han entès que, el que els estaves oferint era un tresor en forma de paraules que els obria el paradís. Un paradís format per gent estranya que van dedicar la seva vida a escriure, a pintar, a exercir l’art i la cultura. A pensar com fer que la gent fos més lliure llegint i interpretant les seves obres.  A comprendre músiques que omplissin els seus sentiments i les seves emocions. Perquè al ser humà se li va prometre el paradís. Un paradís on la gent visqués com li plagués, i es va trobar l’horror. I tu has sabut explicar tant el paradís com l’horror. La prova d’això és que només cal que miris tots els qui t’acompanyem. Només cal que miris la gent jove que hi ha.

SAMSUNGUn dels qui subscriu aquesta carta recorda quan et demanava consell sobre com s’havia de justificar una obra d’art penjada en un museu que sembla ser que feria la sensibilitat d’alguns. Aquest que subscriu la carta et demanava 10 minuts d’explicació. I sovint, acabava sent una hora. I es delia escoltant-te i observant la passió amb què aportaves els teus arguments. Perquè tu feies de tots nosaltres els teus deixebles i gaudíem escoltant-te quan en teníem l’oportunitat.

La música, l’art, la literatura, no són valors en si mateixos? No són un bon motiu per viure la vida amb passió? I transmetre tot aquest coneixement que fa que la gent sigui millor, no és gran això? Doncs això és el que tu has aconseguit, no sense esforç. No en tots els joves, ni en tots els grans. Però el teu petit trosset de món, l’has defensat cada dia. La parcel·la que se t’havia encomanat que defensessis i la finestreta des de la qual has parlat al món ha motivat i ha creat un revulsiu en els joves cervells que t’han escoltat. I escoltant-te seran més lliures i, sobretot, estaran més preparats per entendre un món canviant.

SAMSUNGAra que tindràs tot el temps del món per entrar gratuïtament  al Louvre, al Museu d’Orsay, a la Biblioteca d’Alexandria o al MOMA de Nova York, avisa’ns i digues-nos quan vindràs a esmorzar amb nosaltres. Avisa’ns amb temps, perquè voldrem escoltar el teu cant a l’art i a la cultura.

Ara, Joan, que ens has escoltat, comença el teu camí solitari acompanyat del nostre record i, per motxilla, les ulleretes i el cigarret, uns quants dossiers per corregir i una mica de cafè per prendre entre museu i museu, entre partitura i partitura.

Ara que tu ja has escrit una petita part de la història d’aquest poble i d’aquest institut, vés a compartir amb Velázquez, Van Gogh o Mozart les teves experiències i digues-los que aquí, a Castellbisbal, hi ha un edifici llargarut on la gent t’ha estimat i t’ha apreciat.

El claustre de professors de l’Institut Castellbisbal.

I a continuació, el text que li van dedicar els alumnes, llegit durant la cerimònia de comiat a l’església de Sant Vicenç de Castellbisbal el dia 4 d’abril de 2015:

Quan érem petits, freqüentàrem un quant temps els mestres.                                             

I després vam ser mestres i ens sentírem satisfets.                                                                    

Al final de la història mira què ens ha quedat:                                                                             

tal com l’aigua brollàrem, i com el vent hem partit.

Omar Khayyam, Quartetes

OLYMPUS DIGITAL CAMERAAvui diem adéu a un gran professor. Hem perdut en Joan de manera injusta, inesperada i sobtada. Es fa difícil trobar les paraules per expressar com els seus alumnes vèiem en Joan i el que va significar per a nosaltres. A tots se’ns acumulen incomptables records i moments viscuts amb ell: unes classes d’història del món i de l’art, en les quals sabia transmetre la seva passió per allò que li agradava i ens ho ensenyava, de manera que no només aconseguia que aprenguéssim, sinó també que gaudíssim i riguéssim mentre ho fèiem.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAEn Joan era una persona incansable; molts recordem com a les sortides per Madrid o Barcelona ell sempre anava per davant de nosaltres, serè i observador; sentia curiositat per les coses, i cuidava de tots nosaltres. Coneixia molt bé els museus, monuments, les històries de les ciutats de Madrid i Barcelona; però el que sí que sabia era cada racó de Castellbisbal, del seu  poble, la història i el patrimoni. La seva passió per allò que ensenyava, per la vida, era segurament el que el feia un bon home.

Joan, els teus alumnes sempre recordarem tot el que ens vas ensenyar: la passió, la vitalitat, el somriure…

No et diem adéu per sempre, sinó a reveure.

Siguis on siguis, que descansis en pau, Joan!

 Publicat el 12 d’abril de 2015 a les 13:00 per Vicenç Moliné

olivera

Notícies relacionades


La publicació de comentaris a 772.cat implica la prèvia acceptació de la nostra política de comentaris
Top