“La lluita contra la Covid-19 ens ha fet sentir el vulnerables que som en realitat”

El Dr. Antoni Arévalo, davant la porta d’entrada al CAP Joan Planas

Fa un any, els professionals sanitaris d’arreu del país lluitaven com podien contra una malatía de la que se’n sabia molt poc però que començava a saturar les UCIs dels hospitals. La resta de la població s’adaptava com podia a un confinament inèdit i es mobilitzava per ajudar als sanitaris, ja fos cosint mascaretes com fabricant bates per suplir la manca de material. I molts sortien cada dia a les 8 del vespre als balcons a aplaudir el seu esforç i sacrifici.

Publicitat

A Castellbisbal, la primera línea de defensa davant la Covid-19 va ser el CAP Joan Planas, pendent des de feia anys d’una ampliació que poses remei a la manca d’espais que pateix i que just ara s’està executant. Parlem amb el seu director, el doctor Antoni Arévalo, sobre com van viure l’arribada de la Covid-19, com han mantingut l’atenció als pacients de forma segura i com avança la vacunació de la població.

Fa un any de l’inici de la pandèmia. Què li ve a la ment coincidint amb aquesta data?

Publicitat

Van ser moments de gran incertesa, nervis, pors. Ni tan sols nosaltres ens acabàvem d’adonar de què estava passant realment, de la “magnitud de la tragèdia”.  Enfrontar-se a un virus nou, del què encara no es coneix el comportament que tindrà, però que veus que està omplint les UCI és molt angoixant.

Quan es van donar compte que la Covid-19 tindria un gran impacte en la nostra societat?

Nosaltres, com crec que tothom, ens vam plantejar aquesta situació com una carrera de 100 metres d’obstacles i no com la marató en la que en realitat s’ha convertit.  En cap moment ens vam imaginar que estaríem un any després sota l’amenaça d’una quarta onada.

De totes maneres era evident des del primer moment que aquesta lluita ens havia afectat a tots d’una manera o una altra, Fent-nos sentir el vulnerables que som en realitat.            

Com van ser les primeres setmanes de lluita contra el virus des del CAP? Què és el que més van trobar a faltar? Informació, recursos, protocols més clars?

Van ser de gran intensitat. Amb la limitació d’espais del centre, l’atenció presencial garantint la seguretat dels pacients era i continua sent molt complicada. En quant al factor humà, per garantir la continuïtat en l’atenció en cas de què fóssim els professionals els que emmalaltíssim vam fer dos equips, un dels quals treballava 12 hores diàries durant una setmana mentre l’altre equip es quedava aïllat a casa com a retén, molts d’ells fent atenció telefònica des de les seves llars amb els seus propis recursos.

En quant als recursos físics, l’Atenció Primària ja té les seves limitacions endèmiques que amb motiu d’aquesta situació han quedat en evidència, tan mateix, el què necessitàvem, en quant a EPI, per exemple, ho vàrem anar aconseguint, cosa que hem d’agrair tant a la logística del CST com a tots els veïns i empresariat que ens van fer donació de material.

Els protocols eren clars. El gran problema era que els canvis eren constants. Dia a dia es generava nova evidència científica, nou coneixement, que immediatament es reflectia en un canvi de protocol i per tant en canvis organitzatius i clínics.

Com valora la resposta de la ciutadania a la primera onada?

EXCEL·LENT!! Amb majúscules, exclamacions i el que calgui per emfatitzar-ho. Tothom entenia perfectament la situació i seguia les indicacions que se’ls donava. Rebíem mostres de reconeixement i de recolzament contínuament i això ens va donar molta força per continuar endavant.

Un cop superat el primer impacte, com conviu l’activitat normal del CAP amb la situació de pandèmia?

Com ja sabeu, ara tenim un front nou, que són les obres d’ampliació del centre.  Tenim molt difícil separar les zones que podrien ser “contaminades” de les que podríem considerar netes. És per això que demanem a la població que sempre abans d’acudir per qualsevol motiu, truqui al CAP, per tal de poder gestionar la seva demanda de la manera més adient.

Estem combinant l’atenció telemàtica amb l’atenció presencial, seleccionant i prioritzant els pacients que els professionals valoren que es poden beneficiar més d’aquesta visita. Necessitem controlar l’aforament del centre i els fluxos, per tal de garantir la seguretat dels pacients. 

Poc a poc anirem ampliant la presencialitat al centre, tot i que l’atenció telemàtica ha resultat una gran eina per a situacions concretes i la continuarem fent servir.

Després d’un any de conviure-hi, com veu l’actitud de la població en relació a la pandèmia?

La població està cansada, vol tornar a la normalitat, al que tenia abans. Hi ha hagut molt de patiment econòmic, psicològic…  

Les mesures per contenir la Covid-19 han de continuar actives.  Això ens genera conflictes molt puntualment amb aquells usuaris que no acaben d’entendre que encara estem immersos a l’epidèmia, que encara no poden fer el que estaven acostumats a fer i què hi ha uns protocols vigents als que ens hem d’atenir.  Aquests protocols continuen evolucionant i aquests canvis continus moltes vegades generen desconfiança.

Com la gran majoria de l’atenció es fa de manera telemàtica i quan el pacient que es cita es fa en moments concrets, el fet de veure que hi ha pocs usuaris al CAP els fa pensar erròniament, que no estem donant atenció, quan en realitat estem tenint més activitat que abans.

Com està l’equip del CAP després de 12 mesos de pandèmia?

Com la resta de la població. Hi ha un cansament generalitzat. Aquest últim any ha estat molt exigent. Tothom ha fet tot el que ha pogut i hem arribat fins on hem pogut. Tots els professionals som conscients de què hem de continuar donant l’atenció tant als pacients covid, com a la resta de pacients de la millor manera possible. 

El factor obres d’ampliació augmenta l’estrés dels treballadors que ho patim a diari, però també és il·lusionant, donat que alleujarà el gran problema d’espais que venim patint al CAP des de fa anys.

¿Com canviarà el CAP Joan Planas un cop entri en funcionament l’ampliació que s’està construint?

A curt termini millorarà la qualitat de l’atenció que podem prestar als pacients, doncs la manca d’espais que patim des de fa temps fa que haguem de fer servir espais per a diferents usos que no sempre són compatibles. Per exemple, si estem realitzant extraccions i arriba una emergència, hem d’aturar les extraccions per atendre-la, doncs el consultori moltes vegades, per necessitat, és el mateix. Això ja no serà necessari amb l’ampliació, que a mig i llarg termini també ens podria permetre acollir nous serveis que el CatSalut decidís oferir en el futur.

Ja ha començat la vacunació de la població. Com va? Quines dificultats s’estan trobant?

Estem vacunant seguint els grups de població prioritzats des del CatSalut, al màxim ritme que ens permet la distribució centralitzada de les vacunes.

Els grans handicaps amb els que ens trobem són, per una part, la logística en quant a la manipulació de les dosis de la vacuna i la seva reconstitució que requereix que sigui molt precisa, per què és molt delicada i d’altra banda que s’hagin de posar dues dosis, ja que fa que haguem de doblar l’esforç respecte, per exemple a les campanyes de la grip, que és una sola dosi i que el seu transport és més senzill. 

Tothom parla del percentatge de vacunació que s’haurà assolit a l’acabar l’estiu. Segons els seus càlculs, quin percentatge de població vacunada hi haurà a Castellbisbal a finals d’estiu?

Com ja he comentat, la distribució de les vacunes es fa de manera centralitzada i , de moment, no té un ritme regular.  A part d’aquesta distribució centralitzada hi ha d’altres factors com la disponibilitat de noves vacunes (algunes d’elles amb necessitat d’una sola dosi) o l’ampliació o restricció de les indicacions de cada vacuna. Per tot això  no m’atreveixo a donar una xifra o unes dates.

En algun moment començarà la distribució massiva de vacunes i el que sí puc dir és que ens estem preparant per administrar-les amb la màxima agilitat. 

Creu que la vacunació de la població marcarà el final de la pandèmia?

Hi ha moltes incògnites. L’evidència científica de la que disposem a dia d’avui no descarta que els vacunats no puguin transmetre el coronavirus, però el que sí ha demostrat és que impedeix el desenvolupament de la forma greu de la malaltia. Ens estem trobant amb noves variants del virus i desconeixement cóm continuaran evolucionant.

Potser ens haurem d’anar re-vacunant cada cert temps. Potser la covid, gràcies a la vacuna, s’acabi convertint en aquella grip lleu que ens deien fa un any i mig. Potser dur la mascareta en determinats ambients i circumstàncies es converteixi en un “hàbit saludable” i no només per la covid, sinó per d’altres malalties respiratòries. 

El que és segur és que  ens haurem d’esperar a tenir un percentatge crític de població immunitzada per poder treure’ns la mascareta lliurement. La vacunació marcarà el començament del final.