La llengua catalana en perill

El Tribunal Suprem espanyol ha ordenat que el 25% de la docència a Catalunya sigui en castellà.

Publicitat

Aquesta decisió representa un nou atac a les competències en educació que estan descentralitzades i a les recomanacions de les institucions europees que avalen el model d’immersió lingüística com a l’idoni per a la normalització de les llengües minoritàries.

És sobradament reconegut que el model d’immersió lingüística és l’únic que permet que l’alumnat en territoris amb dues llengües oficials, acabi l’ensenyament obligatori amb les mateixes competències lingüístiques en ambdues llengües.

Publicitat

Un atac a un model de gran consens social, polític i pedagògic. Un model consolidat, garant de competències lingüístiques i avalat àmpliament per la societat catalana al llarg de dècades. En definitiva, un model d’èxit que contribueix a la cohesió social, a la igualtat d’oportunitats i a la normalització de l’ús del català.

Però aquesta sentència no és un cas aïllat. Són continus els atacs polítics i judicials contra la llengua catalana i l’educació en català que responen a la voluntat de minoritzar la llengua catalana en tots els seus usos socials.

“L’estat espanyol no vol la immersió , sinó la submissió lingüística” (Laura Borràs)

Que la llengua catalana està en perill de substitució és una cosa evident, ja que és el que li passa a qualsevol llengua subordinada en el món que es troba en contacte amb una altra de dominant que és la que l’està substituint. Segons els experts estem en una situació d’emergència lingüística . Les dades són clares: hi ha una disminució generalitzada de l’ús de la llengua catalana i està reculant quantitativa i qualitativament en la nostra societat.

La realitat actual és paradoxal, el català el sap més gent que mai, i mai tantes persones han estat capaces d’entendre i expressar-se en català; però no ho fan.

Segons dades de la Plataforma per la Llengua (InformeCAT 2021) només el 32,4% de la població fa servir habitualment  el català  i preocupa especialment el baix ús social de la llengua a les grans ciutats dels territoris de parla catalana.. Recordem que diferents lingüistes afirmen que una llengua, quan només la parla el 30% dels seus potencials parlants “és quan començar a estar seriosament amenaçada de desaparició”.

Aquest retrocés es produeix especialment entre les generacions més joves i en conseqüència en els àmbits d’ús més nous i de futur, com ara internet i les noves tecnologies. Segons aquest mateix estudi, als instituts de zones urbanes només el 14,6% de les converses del pati són en català.

Al contrari del que alguns voldrien fer creure, la situació del català a les aules és crítica, segons les darreres dades del Departament d’Educació més del 28% dels alumnes no fan servi mai o gairebé mai el català a l’escola. La immersió lingüística s’atura a primària, quan hauria de continuar a secundària perquè fos veritablement eficaç i a més  la realitat és que a les  aules, abans que la qüestió lingüística és prioritza evitar la divisió social i en molts centres, les classes per decisió del claustre o del propi professorat, no s’imparteixen en català.

Els auguris queden lluny de l’optimisme: el català està en perill

 Les polítiques lingüístiques canvien segons el govern i l’intent d’imposar i homogeneïtzar la llengua no s’aturaran per part de l’Estat. És evident que pressionar algú perquè deixi d’utilitzar la seva llengua té conseqüències per tant, cal actuar i amb urgència.

És el moment de dur a terme un gran pacte polític i social que preservi la immersió lingüística i el paper del català com a llengua vehicular del sistema educatiu.

“La política és un instrument vàlid, però cap llengua recessiva s’ha recuperat gràcies a mesures legislatives” (Carme Junyent)

Cal posicionar el català a l’entorn, un fet que només s’aconseguirà creant més referents en català, especialment en l’àmbit audiovisual i del lleure. És imprescindible que el català  s’usi i es transmeti, per la qual cosa és bàsic promoure referents simbòlics en el món audiovisual i en altres espais de socialització.

A Catalunya, l’oportunitat està en el milió de persones que han arribat els darrers anys i que encara no tenen una dinàmica lingüística definida. Hem de buscar maneres perquè s’animin a utilitzar el català. I sembla que no és el cas, perquè, tot i aprendre’l, quan veuen que la resta de la població ens hi adrecem en castellà, arriben a la conclusió que el català no els és útil per viure.

L’objectiu, doncs, passa per fomentar la llengua catalana en espais d’ús espontani i que la societat la senti com un mecanisme per conviure i socialitzar.

 “La clau, és que els catalanoparlants no es comportin com a parlants d’una llengua subordinada i modifiquin l’actitud. La nostra llengua es troba en perill i depèn de nosaltres decidir si el futur parla català” (Carme Junyent) Junts x Catalunya Castellbisbal volem manifestar la nostra voluntat de continuar defensant el foment, la protecció i l’impuls de la llengua catalana al conjunt de la societat; a defensar l’escola catalana com a eina clau per la cohesió social, la igualtat d’oportunitat i la qualitat educativa i des de l’ajuntament impulsar iniciatives en tos els àmbits per revertit la tendència actual a la baixa del català.