La llei Aragonès a Castellbisbal (o com privatitzar-ho tot)

El proper mes de febrer s’aprovarà segurament al Parlament de Catalunya la llei de contractes de serveis a les persones, coneguda com llei Aragonès. S’aprovarà amb els vots a favor de Junts per Catalunya, ERC,
Ciutadans i PSC; CUP i Comuns han anunciat el seu vot en contra. La llei vol fixar les condicions per privatitzar serveis que han de ser prestats directament pel sector públic.

Publicitat

I a Castellbisbal com ens afectarà? Doncs, la llei obre la porta a privatitzar un munt de serveis que ara es gestionen públicament. Obre la porta a privatitzar l’educació infantil de P3 a P5, això implica que totes les mestres de les línies d’infantil del Montserrat, Benviure, Arenys i les Vinyes seran contractades per empreses externes que prioritzaran els seus beneficis, empitjorant les condicions laborals de les mestres. I sí, hem de dir mestres, doncs l’educació infantil és un sector altament feminitzat i la llei preveu precaritzar encara més aquest sector en comptes de donar la dignitat i el reconeixement que mereixen. Així que res de baixar ràtios i res de millors condicions laborals, el benefici de l’empresa que guanyi el concurs passarà per
davant.

I a que més afecta Castellbisbal? Doncs, la llei preveu que es puguin privatitzar tots els serveis de consultes externes que tenim al CAP, des de pediatria, ginecologia, atenció domiciliària, extracció de sang, atenció a la salut sexual i comunitària, psiquiatria adults i infants, i també els serveis d’administració. Així que tindrem un CAP ampliat (potser…) sense especialitats noves, i les que tenim ara mateix passaran a ser gestionades per empreses privades. La salut també és un sector altament feminitzat i a les mesures que tindrem en el sector educatiu hi podem afegir que la privatització portarà al copagament dels serveis i a que es perdin consultes externes si no son rendibles per l’empresa que guanyi el concurs.

Publicitat

Alguna cosa més? Doncs, la llei també preveu que es pugui privatitzar els serveis socials que es presten des de l’ajuntament com el servei d’ocupació, el servei de teleassistència domiciliària o els programes d’atenció a la gent gran o a les persones amb discapacitat.

Així que aquesta llei ens transforma d’usuàries a clientes i no és un canvi menor, doncs com a usuàries dels serveis socials, de salut o de l’educació pública tenim drets que s’han de respectar, en canvi com a clientes no.

Per últim volem rebatre un dels grans arguments que els defensors de la llei no es cansen de repetir, ens diuen sempre que aquesta és una llei “anti-Florentino”, que ens ha de servir per a que les grans empreses no puguin prestar aquests serveis. I l’única manera de que els serveis socials, de salut o d’educació segueixin funcionant és que gestionin de manera pública directament.

Author: Vicenç Moliné