“La Cuca és joventut, Festa Major, adrenalina”

La Cuca de Castellbisbal ha celebrat el seu quarantè aniversari aquesta Festa Major amb una exposició als Costals que es podrà visitar fins el 29 de setembre.

Publicitat

Parlem de la colla, la trajectòria i els reptes de futur amb dos dels seus representants, l’Isaac Saiz i la Mel Bou. 

La majoria de castellbisbalencs saben què és la Cuca, la bèstia que surt a empaitar els atrevits durant el correfoc de Festa Major i que treu foc per la banya i els queixals. Però, per a vosaltres, què significa?

Publicitat

Depèn de la persona, per a cadascú significa o simbolitza alguna cosa diferent. La Cuca és joventut, Festa Major, adrenalina, conèixer gent… Però creiem que tothom té en comú el sentiment que simbolitza la tradició i la cultura i que és un símbol del poble.
Per a nosaltres, formar part de l’entitat i portar-la arreu de Catalunya és un honor. També és entrar en una gran família amb diferents generacions, és compromís i sacrifici. La Cuca és veure el món d’una altra manera, conèixer molts pobles i gent, i moltes tradicions diferents.

Isaac Saiz i Mel Bou durant la inauguració de l’exposició.

Fa poc que tu Isaac li has passat el relleu de la presidència de l’entitat a la Mel.

Si, per als dos ha sigut un honor i també a vegades un estrès i alguna situació de nervis, donada la responsabilitat que comporta ser les cares visibles en una activitat on hi ha foc i molta gent. Però en general, quan fas sortides i sobretot a l’empaita foc del poble, és reconfortant veure com gràcies a l’esforç d’uns quants (generalment pocs), es pot tirar endavant amb la colla i la bèstia.

(Isaac): Hi ha una feina que no es veu però que per a mi és de les pitjors: tota la que té a veure amb la burocràcia. Tot va molt lent, s’han de presentar molts papers, a vegades ens en falten, s’han de presentar instàncies… sempre és un “merder” i hi ha quelcom malament.

Per això és i ha estat molt important també el reconeixement dins de la pròpia entitat, tant en l’esforç, la trajectòria com en el sol fet d’haver-nos escollit presidents.

Quin ha estat un dels millors dies?

(Mel): Hi ha molts dies que han sigut inoblidables, però crec que per mi va ser el cap de setmana a Vinça, la gran família que vam anar, el bon rotllo. El correfoc va ser curt però molt intens i vam agradar molt a la gen. Va ser una satisfacció molt gran.

I aquesta Festa Major la Cuca ha celebrat els seus 40 anys d’història!

Si, i no podem resumir què ha significat només nosaltres dos. Hi ha moltes vivències, anècdotes, i moltíssima gent que n’ha format part… La Cuca ha deixat “marca” al poble i ha de seguir 40 anys més com a mínim!

Per a Castellbisbal és el tret distintiu de la cultura i la festa. El foc és una de les tradicions més antigues i celebrades de Catalunya i això també facilita les coses. Però és veritat que quan et parlen de cultura molta gent pensa en coses “avorrides”, i la Cuca, com moltes altres entitats demostren que no és així. Demostren que la cultura està viva i pot ser divertida, intimidant… i això es veu en els infants que pregunten “on és la Cuca?”, els joves que sempre van a l’empaita foc i els més grans que expliquen les anècdotes als més petits i fan que neixi un sentiment i una curiositat que els acompanyarà sempre.

Quins són els reptes de futur de la colla?

En tenim uns quants, però segurament l’autofinançament és el més important (encara que sembli una utopia). La colla abans ja s’autofinançava a través del marxandatge, les barres i els actes. Ens agradaria no dependre de subvencions i seguir creixent “sols”.

Altres objectius són arribar a més gent i fer créixer la colla. Fomentar el compromís entre els membres, que creixi la participació a l’empaita foc, i que aquest es converteixi en un dels referents de Catalunya. En general, els últims anys ha crescut el nombre de colles de foc, tant de diables com de bèsties així que augurem un bon futur.

Sent representants d’una entitat tan “antiga”, com veieu el teixit associatiu i cultural actual a Castellbisbal?

En general ens portem bé, però és veritat que de vegades falta comunicació i coordinació. Fem esforços per col·laborar i ajudar-nos, reunir-nos, etc. però mai és fàcil. Des de l’Ajuntament, i més amb la llei del foc, cada vegada demanen més papers i s’ha de complir més requisits.

De vegades, per comentaris en general, sembla que les entitats culturals no fem res i no organitzem coses o no ens sacrifiquem per fer segons quins actes, però som els que som i arribem on arribem. Podem assegurar que es treballa molt i s’intenta arribar a tot, hi ha molta feina darrere que, encara que hagis sigut d’alguna entitat, no es veu si no has estat al capdavant.