Tribuna politica

La cooperació i l’Eudald Carbonell

Els canvis arriben moltes vegades a partir de petites o grans crisis, que ens treuen de cop i volta de la nostra zona de confort. Però no han de ser negatius per definició, sabem que han de servir a les persones per mirar de canviar allò que ens ha dut a la crisi i millorar-ho perquè no ens torni a passar mai més. Aquesta és la idea.

Publicitat
cooperativa-aagricola

De crisis, n’hi ha de molts tipus; unes ens afecten de manera més individual, les anomenem personals o existencials… D’altres, amplien una mica més el seu radi d’actuació, són les crisis de parella, familiars…I d’altres, les que compartim de manera col·lectiva a la nostra societat. Aquí podem incloure les crisis econòmiques, de la qual en deriven d’altres no menys importants com les socials, sanitàries, polítiques…

Centrem-nos en les crisis econòmiques i, en concret, sobre aquesta última que encara estem patint i que ja fa una dècada que ens està colpejant durament. Malauradament, poc ha canviat la manera de superar-la. Estem seguint els patrons de sempre com a societat humana que som.

Publicitat
Dental Gaudi

A grans trets i resumint molt, després d’una època més o menys llarga de bonança econòmica, que sempre és precedida d’una crisi, no ho oblidem, el fluxos del capital es democratitzen fins arribar al seu nivell màxim, atenent les característiques de cada població.

En arribar a aquest nivell, la societat comença a tenir problemes per obtenir recursos (energètics, matèries primeres, mà d’obra, demografia…), senzillament perquè ha consumit els que tenia fins esgotar-los, mentre la població en demanda cada cop més per mantenir el seu nivell de vida. Aleshores no hi ha cap altre remei que buscar-los fora. Ara en diem globalització, i el fluxos del capital es desplacen. És el començament de la crisi següent.

Uns anys després, instal·lats ja en la crisi, el capital tendeix a recentralitzar-se en poques mans, és a dir, deixa de democratitzar-se, és el que coneixem popularment com “els rics es fan més rics i el pobres són més pobres” i el poble deixa de ser ciutadà per esdevenir súbdit.

Quan aquesta situació es fa insostenible, històricament han esclatat les revolucions i les guerres.

No és el nostre cas, no hem arribat a aquesta pantalla, encara.

El capitalisme es mostra, aleshores, més agressiu, s’allunya més de ser humanista o, dit d’una altra manera, es potencien els valors com l’individualisme, la competitivitat, l’agressivitat… que ens allunyen de ser més humans. Perquè, antropològicament, la nostra espècie ha sobreviscut gràcies a la cooperació i a la diversitat, no pas perquè siguem més forts o més ben adaptats. Curiós, oi?

I és aquí on podem canviar les tendències. Comencem a pensar en el col·lectiu i comencem pel col·lectiu més proper a nosaltres. Si canviem la nostra manera de pensar, el només busco estar bé jo i els “meus”, pel bé comú i pel només estaré bé si els altres també ho estan.

La bona direcció en aquest sentit és que les persones, en tots els seus àmbits, cooperin entre elles en lloc de competir.

Qui ens apunta en aquesta direcció és un paleontòleg, arqueòleg i antropòleg dels més coneguts del nostre país, l’Eudald Carbonell. En el seu llibre “Evolució sense sentit” (juntament amb el Jordi Agustí) ens explica quin hauria de ser el següent pas evolutiu dels éssers humans, que és passar de l’etapa darwinista a la cooperativista perquè la tecnologia en aquests moments ja ens ho permet, i és la que ens permetria sortir de la roda cíclica de les crisis.

Una de les seves frases més conegudes és: “Les persones competents no competeixen. Sols competeixen els incompetents”. 

I una altra reflexió seva en aquest sentit és dir-nos que la humanització encara no s’ha culminat, només s’hi arribarà amb la democratització del coneixement en tot el seu ventall més ampli i dels seus beneficis, tot amb una consciència crítica d’espècie.

Si això ho apliquem a les empreses, no estaria bé impulsar o premiar amb la nostra compra aquelles empreses que són més humanes tant pel tracte als treballadors que la integren, com pels continguts de béns o serveis que comercialitzen?

Sí, estava pensant en les cooperatives. Però això és matèria per a tot un altre article…

Publicat el 12 de maig de 2017 a les 10:o0 per la secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya

Autor
Etiquetes ,
olivera

Notícies relacionades


La publicació de comentaris a 772.cat implica la prèvia acceptació de la nostra política de comentaris
Top