Ingrés mínim vital insuficient per Catalunya

Junts per Catalunya valora positivament que finalment el Govern espanyol aprovi una prestació per a les persones vulnerables, però denunciem que el seu disseny perjudica qui més ho necessita a Catalunya.

Publicitat

Des de Junts per Catalunya celebrem l’aprovació d’aquesta mesura perquè significa un avenç en el reconeixement de drets de la ciutadania i això sempre és positiu. Arriba tard, sí. Però esperem que no arribi tard i malament.

Hi ha hagut d’haver una crisi social tan greu com la derivada de la del COVID-19 perquè s’hagin activat i hagin avançat en aquest reconeixement de drets.

Publicitat

A Catalunya fa 30 anys que el govern de la Generalitat es va dotar del Programa Interdepertamental de la Renda Mínima d’Inserció (PIRMI). Un recurs que ha anat evolucionant fins que l’any 2017 s’aprovà la Llei de la renda garantida de ciutadania que s’està implementant a Catalunya. Una renda garantida que està per sobre del què aprova ara el govern de PSOE i Podemos (Ingrés Mínim Vital).

L’ingrés Mínim Vital (IMV) és una prestació econòmica de la Seguretat Social no contributiva per a la reducció de la pobresa que pot ser sol·licitada per persones que no superin una quantitat determinada .

L’IMV establirà un llindar per a cada tipus de llar, que dependrà , a grans trets, del nombre de membres, de la renda anual i el patrimoni.

El cost de vida a Catalunya no és el mateix que a la resta de l’Estat espanyol, és molt més elevat. Si l’IMV aprovat pel Govern espanyol no té en compte aquesta realitat  a l’hora de fixar el llindar dels ingressos, les famílies catalanes – amb ingressos més elevats que el topall de la mitjana estatal – podrien quedar-ne fora tenint una situació pitjor, igual o de major vulnerabilitat.

Un dels aspectes també determinants en la gestió d’aquesta nova prestació serà com es faci el càlcul de la renda quan es desplegui reglamentàriament, ja que si per als càlculs s’agafen les dades fiscals de l’any 2019 (any anterior com diu el Reial Decret-llei), quedaran excloses de la prestació les noves persones i famílies afectades pel COVID-19.

L’experiència de lleis com aquesta no és bona,  ens ha ensenyat  que cal anar amb peus de plom. Només cal recordar la llei de la dependència, cap dels governs espanyols que hi ha hagut des de la seva aprovació no ha finançat la part que li pertocava (50%). En aquests moments l’Estat espanyol ja deu a la Generalitat més de 3.418M d’euros.

El govern espanyol de moment centralitzarà la gestió de l’IMV i no la transferirà  a les comunitats autònomes, exceptuant Euskadi i Navarra. Aquesta mateixa experiència que ja s’ha comentat i pel fet que està més que demostrat que la centralització ni la volem ni funciona, reclamem el traspàs de recursos així com la gestió de l’IMV per tal de poder decidir a qui, com i amb quant complementem la renda garantida de ciutadania i aconseguir així reduir efectivament la pobresa a Catalunya.