Gatzara a Burkina: “És una de les millors coses que hem fet a la vida”

Nens sostenint el cartell de Gatzara a Burkina. Foto: Gatzara a Burkina
Nens sostenint el cartell de Gatzara a Burkina. Foto: Gatzara a Burkina

Oriol Marimon i Helena González són dos castellbisbalencs, monitors de l’Esplai Gatzara, que van anar fins a Burkina Faso el passat mes de setembre. Ho van fer en el marc del projecte “Gatzara a Burkina”, el projecte solidari de l’Esplai Gatzara que pretén apropar les activitats d’esplai a una escola dels afores de Ougagadougou (capital de Burkina Faso), i que compta amb el finançament de la Generalitat de Catalunya. Alhora aquest projecte també preveia portar l’electricitat a aquesta escola per tal de poder fer, als vespres, classes d’alfabetització a les mares dels alumnes.

Publicitat

 

Què us va portar a iniciar aquest projecte?

Publicitat

Aquest projecte es va iniciar ara farà dos anys per part d’alguns monitors de l’Esplai Gatzara. Erem uns quants els que havíem parlat més d’una vegada en iniciar un projecte d’aquestes característiques, així que vam establir contactes amb la ONG “Apadrina un nen a Burkina”. Aquesta, gestiona l’escola bilingüe “Good News”, una escola que està situada en un barri marginal de Ougagadougou, la capital de Burkina Faso. Vam veure que hi havia molta predisposició en poder col·laborar per fer possible les idees que teníem en ment, així que ens vam posar a treballar amb ells i a dibuixar un projecte amb la intenció que fos el màxim realista i útil possible.

Nenes jugant amb globus. Foto: Gaztara a Burkina
Nenes jugant amb globus. Foto: Gaztara a Burkina

Perquè el projecte realment en que consisteix?

El projecte pretenia diversos objectius, tots enfocats a millorar la qualitat de vida dels nens i les famílies del barri. Per un cantó trobem les activitats d’Esplai i de clown que portàvem preparades pels nens. Un altre punt que volem destacar molt del projecte és el fet que aquest ha aconseguit portar l’electricitat a l’escola, i de retruc al barri que tampoc en tenia. No ha estat fàcil perquè ha estat un procés car i llarg però finalment la “Sonabel”, la companyia elèctrica nacional de Burkina Faso, va realitzar un estudi sobre el terreny i va acceptar el projecte. Gràcies a això d’aquí un mes ja hi haurà electricitat i l’escola, a part de tenir llum als vespres, podrà fer funcionar ventiladors durant el dia, creieu-nos que fan molta falta! A més això ens permetrà fer i impulsar una altra part d’aquest projecte que és el fer classes d’alfabetització per a les mares als vespres.

I com han rebut les mares aquesta proposta?

Ha estat un èxit rotund! Van començar el 5 de novembre i ja s’han apuntat 84 mares! En vista de la gran afluència s’han hagut de crear dos horaris diferents. Per un cantó hi ha classes de 13:00 a 15:00h i per l’altre de 18:00 a 20:00h que es fan quatre dies a la setmana. El contingut d’aquestes pretén adaptar-se al màxim a les necessitats de les mares i va ser comentat amb elles en dues reunions.

Aquestes classes qui les paga?

Doncs una mica tothom. Els costos del professorat són sufragats en un 50% pel projecte de Gatzara a Burkina i la resta són dividits entre l’escola i una aportació mensual de 1000CFCA(0,75€) que fan les mares. Sobre tot el material que s’utilitza, aquest va ser comprat pel projecte de Gatzara a Burkina i el vam portar des d’aquí.

I amb els nens? Quines activitats d’Esplai heu fet?

Un nen ensenyant la targeta en que diu que li agradaria a ser de gran. Foto: Gatzara a Burkina
Un nen ensenyant la targeta en que diu que li agradaria a ser de gran. Foto: Gatzara a Burkina

Sempre que fem una activitat a l’Esplai la fem pensant en poder aportar alguna cosa o algun valor a l’infant, alhora que aquest es diverteix. En el cas de les activitats fetes a Burkina per un cantó vam treballar la cooperació a través de tallers de papiroflèxia, globoflèxia i fent pilotes de malabars amb globus i sorra.

Un altre de les coses que vam voler fer va ser el treballar el tema de la igualtat de gènere, un fet per desgràcia no gaire present a Burkina. Així doncs, els més de 250 nens i nenes de l’escola van dibuixar, pintar, i participar en una activitat que tenia el lema “I want to be a ” (jo vull ser …), seguit de la professió desitjada. Tots plegats van parlar de què volen ser de grans, i vam voler explicar-los que les nenes poden ser “futbolistes” i que els nens poden ser “cuiners”, ja que tots som iguals i tenim els mateixos drets.

Alguna resposta memorable?

Doncs ens va sorprendre molt que la majoria de nenes volguessin ser dones del president. Nosaltres les vam incitar a que seria millor que les presidentes fossin elles mateixes. També hi va haver un nen que ens va dir que volia ser DJ. Tot i això l’activitat va donar molt de sí i tota ella va ser una experiència tant increïble com memorable.

Sobre el lema de l’activitat, el “I want to be…”, és en anglès. Amb quina llengua us comunicàveu allà?

Helena Gonzalez (esquerra) i Oriol Marimon (dreta) fent activitats de clown amb els nens. Foto: Gaztara a Burkina
Helena Gonzalez (esquerra) i Oriol Marimon (dreta) fent activitats de clown amb els nens. Foto: Gaztara a Burkina

[Riuen] Doncs una mica de tot. La llengua oficial del país és el Francès, i la majoria d’adults el parlen. Tot i això molts nens no el dominen perquè la llengua que realment es parla en el dia a dia és el morè. I si el francès ja el parlem poc, el morè imagina’t. Per sort allà teníem intèrpret local que ens feia de traductora simultània. Tot i això l’escola es diu “Escola Bilingue Good News” i com el seu nom indica és bilingüe, en aquest cas en anglès i francès. Per tant part de les activitats que fèiem allà les fèiem en anglès. Així que ja ho veus, una mica de tot.

Si, si, ja ho veig! També dèieu que havíeu fet activitats de clown, oi?

Si, vam realitzar uns espectacles amb música i malabars que permetien als i les alumnes jugar amb diàbolos, ars, boles, masses i globus de globoflèxia. Els riures i els xiscles d’emoció ens feien oblidar els prop de 50ºC als que s’arribava a les aules.

Nens de l'escola després d'haver fet avions de paper. Foto: Gaztara a Burkina
Nens de l’escola després d’haver fet avions de paper. Foto: Gaztara a Burkina

50ºC!! Com ho vau fer per sobreviure a aquestes temperatures?

[Tornen a riure] Mira que bevíem líquids a tota hora i portàvem roba curta però se’ns va fer molt complicat de suportar. Era com estar en una sauna!

Ja m’ho penso! Tot i això, recomanaríeu l’experiència?

Sense cap mena de dubte! Val molt la pena! És una de les millors coses que hem fet a la vida. Viure en una cultura tant diferent et fa veure les coses d’una altra manera i valorar molt més el que tens. Realment no necessitem tot el que tenim. Sorprèn veure com ells, que molt menys són feliços i que quan hi vas et donen el millor que tenen a tu, ni que això els hi hagi de suposar estar-se un dia sense sopar. Realment és increïble.

Publicat el 13 de febrer de 2013 a les 9:00 per Albert Miralles.

Author: Albert Miralles