“Escolta’m”

Bon dia Castellbisbal,

Publicitat

Aquesta carta havia d’arribar en algun moment, perquè a vegades ens fa la sensació que no ens coneixem i mira que des que som petites recorrem els teus carrers i juguem a les teves places. Quan vam començar aquesta aventura de ser ROJA LLAVOR ho vam fer molt motivades i entusiasmades, i ara, ara sembla una lluita que ha perdut tot el sentit.

A vegades Castellbisbal, t’ho reconec, ens sentim cansades, sabem que ho podem fer millor i que el que fem és important, però ens agradaria sentir-nos recolzades. Si, ja sé Castellbisbal que vas enfeinada i tens coses a fer, nosaltres també, però ens sentim perdudes i et necessitem. Et necessitem en les petites coses de cada dia, la teva veu, opinions i idees.

Publicitat

Potser estem enfadades, és cert, però és que la situació cada dia és més difícil, o si més no, així se’ns està fent a nosaltres… Veiem que comparteixes a l’Instagram les nostres publicacions, però per nosaltres el feminisme es lluita cada dia, no només a les xarxes socials, també als carrers, a casa, a l’escola o als esports. I sé que lluites Castellbisbal i entenc que tot i que és un privilegi tenir un espai de deconstrucció i de cures, militar dins d’un col·lectiu ocupa molt temps. Però companya, et necessito sentir al meu costat, caminar juntes i fer entre totes un Castellbisbal més feminista. Et volem compartir en la batalla perquè tu ets un reflex de lluita amb un toc de revolució. Et compartirem avui i sempre, a cada pas, a cada cop i cada gota de suor que cau pel jou que ens oprimeix.

Però has d’entendre Castellbisbal que a vegades ens hem de queixar i plantar. Perquè tu, Castellbisbal, silencies el que passa, silencies les agressions i molts cops critiques sense saber. El Kobe Bryant, per exemple, era un violador i no tenim por a dir-ho. Nosaltres som incapaces de blanquejar i tapar una violació, perquè aquestes agressions les sentim a prop, les veiem a les nostres companyes i en nosaltres mateixes. Mai callarem davant d’una injustícia ni davant d’un poble còmplice. Et demano que m’escoltis i nosaltres ho farem amb tu. Necessitem una amiga que no ens jutgi però que sigui crítica amb l’entorn, que ens ajudi a construir el poble que realment volem entre totes. Veiem que hi ha coses que estan malament i moltes coses que queden per millorar, la representació als escenaris i espais públics per dones, els comentaris masclistes i transfòbs dels joves i no tan joves, i volem dir que en el fons ens sentim orgulloses. Ens sentim orgulloses del petit canvi que veiem al nostre voltant, per exemple, de les joves de l’Institut Castellbisbal que van fer l’asseguda en contra dels comentaris rebuts per una professora. I et demanem Castellbisbal que impulsis la formació de les docents. I ja no només d’elles, sinó la formació de tota persona que treballa a òrgans públics del municipi. Necessitem incidir de manera conjunta en la sensibilització. Ja no volem paraules, volem fets.

I et prometo que malgrat tot seguirem lluitant per tu Castellbisbal, lluitarem per totes les que caminen amb nosaltres avui, per totes aquelles que estan encadenades a una realitat injusta, per les silenciades i sobretot per les que ja no hi són.

Ara més que mai, volien enterrar-nos però no sabien que érem llavor!

Roja Llavor 8M 2020

Aquest article és una carta de Roja Llavor publicada a la Tribuna d’Entitats de 772.cat

Author: Vicenç Moliné