“El PSC és el nostre soci preferent per arribar a acords per al poble”

Amb motiu de la formació del nou equip de govern, hem entrevistat a l’alcalde de Castellbisbal, Joan Playà, per conèixer com es va gestar aquest acord i què podem esperar els veïns i veïnes d’aquest mandat acabat d’estrenar.

Publicitat

Degut a l’extensió de l’entrevista, la publicarem en dues parts. La primera repassa el resultat de les eleccions municipals del mes de Maig i les negociacions posteriors, així com ofereix alguna pista de quins seràn els acords a nivell polític d’aquest mandat. La segona part la podeu llegir en aquest enllaç.

Aquest serà el teu 6è mandat com a alcalde, en total 24 anys dividits en dos períodes. Et consideres un polític professional?

Publicitat

No. I potser costa d’entendre, però sempre he dit que m’agrada més gestionar que fer de polític. I em sembla que en municipis de les nostres dimensions, el que fem és molta gestió i no tanta política. Al final tot és política, però jo no em considero un polític profesional però sí que he fet de la gestió pública la meva professió, per que una gran part de la meva vida laboral i la meva formació l’he enfocat cap a la gestió pública.

Tot i haver guanyat les eleccions, en algun moment de les negociacions vas veure possible una candidatura a l’alcaldia que no fos la seva?

El dia de les eleccions, quan ens vam reunir amb el grup d’Alternativa, tothom estava alegre i content per haver guanyat. Jo era l’únic que feia cara de preocupació, per que ja vaig veure un panorama que seria complex de gestionar. Vistes les matemàtiques electorals, hi havia altres opcions i partint de la base que moltes vegades no s’ha respectat la llista més votada -fins i tot ha passat a Castellbisbal, ho hagi de reconèixer, el 1991 ja va ser així-, els números sortíen de moltes maneres. Per tant, jo mai vaig pensar que érem la única opció però sí que com a llista més votada havíem de prendre la iniciativa. Tot i això, sabem que un partit amb dos regidors també va prendre la iniciativa per organitzar un pacte contra Alternativa. Esquerra, durant les tres setmanes que van durar les negociacions, va dedicar vint dies a intentar fer possible aquest pacte tot i que després van intentar rectificar. Nosaltres, després de parlar amb tothom, vam començar a veure que la opció més factible era la d’un govern en minoria.

Al seu discurs d’investidura, va fer molt èmfasi en el diàleg amb l’oposició per poder governar en minoria. Quines lliçons han extret dels darrers anys en aquest sentit? Aquesta dinámica es podrá aplicar aquest mandat?

Jo he estat molts anys en política, però mai havia governat en minoria. I aquests dos anys en minoria ens han donat molta experiencia. De fet, de cara a la ciutadanía, governar en minoria sembla més legítim, ja que has de parlar necessàriament amb l’oposició. Si has de parlar un tema relacionat amb el procès, saps amb qui pots anar a parlar i amb qui no, les líneas estan molt clares. I si has d’anar a parlar un tema del poble, potser necessites anar a parlar amb una força que no sigui independentista sinó que estigui més per les questions del poble. I durant aquests dos anys ha funcionat, també pel canvi en la manera de funcionar del PSC, que va canviar d’estratègia per apropar posicions i ha fet les coses més fàcils. Si em preguntes ara qui és el soci preferent per parlar temes del poble, et respondré que el PSC. Es la segona força més votada, té cinc regidors, sis i cinc són onze i qualsevol decisió que prenguin onze regidores sempre estarà més legitimada que una decisió que prenguem set o vuit. Si pogués aconseguir un consens ampli en totes els temes estaria encantat, però això és impossible, perquè cadascú té les seves idees i cadascú pensa a la seva manera. I ara, estem obligats a parlar i consensuar tot amb tots, fins i tot coses que podriem tirar endavant sense passar pel Ple, tenim l’obligació moral d’anar a parlar amb l’oposició.

Per quin motiu van incorporar Gemma Margarit, de Junts per Catalunya, a l’equip de govern?

Això va ser una decisió que va prendre l’assamblea d’Alternativa. Després de reunirnos amb ells, ens va agradar la actitud de Junts per Catalunya, la campanya que ha fet, el programa, la persona que han posat al capdavant, la Gemma, i sabiem que sis i un son set, i no sumem majoria absoluta, però si tenen voluntat d’arremangar-se i treballar, oferim-los entrar al govern. És una situació que no deu ser molt habitual, però vam decidir oferir-los-ho. I van quedar molt sorpresos però van acceptar i crec que ha estat un gran fitxatge per la política del municipi. És més una suma de voluntats i forces per treballar pel bé del poble que una aliança política.

Després de l’experiència de l’anterior mandat, la campanya i les negociacions per formar govern, quina relació teniu amb Esquerra?

Amb Esquerra, com amb tots els grups, hi vam parlar amb la voluntat d’arribar a un acord. Nosaltres no tenim cap problema amb Esquerra, tenim un problema amb el cap de llista d’Esquerra i això no ho amaguem, ho hem dit sempre. Quan vam seure amb ells, els vam dir que volíem tornar al moment en què es va trencar el pacte arrel d’un problema amb una persona que encara hi és i és el cap de llista. Si aquesta persona no hi és, nosaltres estem disposats a parlar amb Esquerra, arribar a acords i fins i tot acords de govern. Però l’estratègia que va seguir Esquerra els dies després de les eleccions va ser la de fer fóra Alternativa de l’Ajuntament amb pactes molt estrambòtics. A última hora van intentar canviar d’estratègia, però a última hora i d’una forma que dubto que fos un canvi compartit en el partit. Va arribar a través d’una persona d’Esquerra i no ens van agradar les formes. No tenim la porta tancada a ningú però mentre hi hagi al capdavant una persona que en el seu moment vaig destituir per que vaig entendre que s’havia excedit, seria il·lògic parlar de pactes de govern.

Alternativa s’ha esforçat en marcar un perfil divers entorn el tema de la independència. La presència de Junts per Catalunya fa que puguem parlar d’un govern independentista? Pot ser un obstacle en la convivència?

No. L’independentisme no és el que ens ha fet sumar amb Junts per Catalunya. I el govern que hi ha ara a l’Ajuntament no és un govern clarament independentista sinó un govern que defensa els drets fonamentals de les persones, la llibertat d’expressió i que considera que el dret a decidir s’ha d’aplicar per definir el futur polític d’aquest país.

Author: Vicenç Moliné