El comerç

Hi ha molta gent que per amor marxen a viure a altres països i ciutats. Jo, per amor, fa 44 anys que vaig arribar a Castellbisbal.

Publicitat

L’any 1979 vam obrir la botiga i el 1983 ja teníem tres fills i no gaire temps lliure. Aquells anys la botiga del senyor Rovira “Cal Quinto” ja em portava la comanda de carn, fruita i verdura a casa. També a Ca l’Anton hi podies trobar de tot i amb un tracte molt especial, Cal Roso i els peixos Miquel a la plaça de l’Església, la botiga Martin’s que va passar del passatge de Josep Maria Tresanchez al carrer de Pi i Maragall, i moltes d’altres que donaven el millor servei al petit poble de Castellbisbal.

Uns anys més tard, el carrer de Jacint Verdaguer era el més comercial de poble, per un costat hi havia una botiga d’informàtica, roba de la llar, llibreria i gestoria i a l’altre costat, botiga de mobles, veterinari, autoescola, forn de pa, bar, perruqueria, taller mecànic, restaurant, dietètica, Mercadona, etc, aquest carrer amb doble sentit de circulació i amb cotxes aparcats a un únic costat.

Publicitat

Les coses han canviat molt des d’aquells anys i també han canviat les persones, i els seus hàbits de consum.

En el present del comerç de Castellbisbal, a part de petites botigues, també tenim la sort de comptar amb botigues més grans on es pot fer la compra de la setmana aparcant amb comoditat. La tendència a comprar fora aprofitant que es torna de treballar, la compra per internet… Tot això fa que els comerciants es vegin amb l’obligació de modernitzar-se per oferir serveis que fins fa uns anys no donaven. Però la tasca d’introduir les noves tecnologies no és només és un tema dels comerciants, sinó també d’educar els clients per tal que comprin al poble.

A l’últim ple de l’Ajuntament el senyor alcalde va dir: “som un poble ric en indústria, i hem d’aprofitar aquesta situació per ajudar que el comerç local tiri endavant”. I això és el que tots voldríem, però aquestes paraules disten molt de la realitat que es percep. Els tràmits per aconseguir permisos de nova activitat són molt lents i costosos. Els permisos d’obra que també generen riquesa per al comerç del poble (compra d’electrodomèstics, industrials, objectes per a la llar….) són massa lents i molt sovint és gràcies al silenci administratiu que es procedeix a la seva execució.

No sé quin és el motiu pel qual tots aquests tràmits s’alenteixen tant… Manca de personal a l’Ajuntament? Processos massa lents i exigents? Massa paperassa? Un govern feble i amb minoria? Un govern que no és capaç en aquests moments de consensuar i arribar a acords amb nosaltres per donar resposta a les moltes necessitats que aquesta crisi ha generat i generarà? El que sí que sé és que aquests fets fan que, persones que amb molta il·lusió per engegar el que segurament serà un dels projectes més importants de la seva vida, que els suposa molt de temps i diners, acaben cansats i amb ganes de tirar la tovallola. I això no és el que els castellbisbalencs i castellbisbalenques necessitem ni mereixem!

Visca el comerç, visca els pota-rojos, visca Castellbisbal i visca Catalunya.

ENDAVANT!

ERC Castellbisbal

Author: Vicenç Moliné