Egina Vilatimó, Universitat de Stanford, Califòrnia

Després de visitar varies vegades els Estats Units, l’Egina estapassant aquest estiu aprenent en un dels millors hospitals del món. Ens ho explica: 

Publicitat
carns-qualitat

Nom: Egina Vilatimó Pablos11796308_10207145629820128_76877366696846876_n
Edat: 23 anys
Lloc de residència: Universitat de Stanford, Califòrnia, USA                                                                       Temps a l’estranger: 2 mesos 15 dies
Professió: Estudiant de 5è de Medicina
Llengües: Català, Castellà, Anglès, Francès i Holandès bàsic

Aquest era el meu últim estiu abans de començar a estudiar pel MIR i decidir definitivament quina seria la especialitat mèdica que brindarà el meu futur. És per això que, després d’haver passat els altres estius treballant en festivals, viatjant o gaudint del bon temps, vaig decidir que havia de fer dues coses:

Publicitat
Dental Gaudi

  • La primera, havia de tornar als Estats Units. Volia tornar a viure la cultura de la seguretat i l’autoconfiança, volia tornar a experimentar el workhard-playhard, i per suposat, volia tornar a provar els deliciosos “pancakes” i les enormes “cookies” acompanyats de “scrambled eggs” i un bon “Blody Mary” per contrastar.
  • La segona decisió, era tenir un projecte relacionat amb la meva carrera professional; alguna cosa pràctica, diferent, que m’obrís portes i em permetés fer contactes; a la vegada que em donés l’oportunitat d’aprendre i millorar els meus coneixements i habilitats mèdiques.

Després de molts tràmits, entrevistes, burocràcia i esforços, em van acceptar per fer una estada de dos mesos al “Departament de Cirurgia Cardiotoràcica” de “l’Hospital de Stanford”, situat entre San Francisco i San José, al cor de Silicon Valley, a l’Estat de Califòrnia. Aprofito per agrair al Dr Jaume Soler i Lleonart i al Dr. José Luís Pomar especialment, al meu company de viatge Inaki Larracoechea, i a totes les persones i institucions, com la Universitat de Girona i el Col.legi Oficial de Metges de Girona, que han fet possible aquest somni. Gràcies per la vostra atenció, confiança, recolzament i ajuda.

La Universitat de Stanford és una de les millors Universitats estadounidenques, líder mundial en investigació i recerca i un gran referent, gràcies al seu eficient sistema educatiu. Coneguda per haver format els fundadors de Google i Yahoo i per tenir 29 professors guanyadors de Premis Nobel. La Universitat també disposa d’un gran hospital amb un important equip de Cirurgia Cardiotoràcica, que va ser el primer en dur a terme un satisfactori transplantament de cor. A més, és el lloc on s’estan desenvolupant noves tècniques de caràcter menys invasiu per tractar les diverses patologies cardíaques, i on es començarà a fer servir el robot quirúrgic “Da Vinci” en els pacients indicats.

Era una molt gran oportunitat per avançar en la meva carrera professional, i no la pensava deixar passar.

IMG_4453I…al cap d’uns mesos d’espera, i aprovar el meu 5è any de carrera… Aquí estic!. Envoltada de rics, no només econòmicament, sinó també en coneixements, valors, qualitats i talents. Sincerament, trobo que aquest lloc és molt diferent… em sento com a dins d’una bombolla on l’ambició en objectius, la intel·ligència i la innovació són els tres grans pilars d’aquesta petita comunitat. Tots els estudiants lluiten per aconseguir el seu gran somni, i ho donen tot per ser els millors. Tots els professors fan recerca abastant diversos camps; cercant noves idees per millorar la societat, i donant molta importància a l’ensenyament dels joves estudiants, ja que consideren que han d’estar molt ben preparats per construir i innovar un futur molt més desenvolupat.

Els doctors de l’hospital són grans professionals, en saben moltíssim i coneixen quines són les seves limitacions, per això sempre volen aprendre i millorar. Ells també saben que és molt important formar adequadament als residents i estudiants i ens donen la oportunitat de formar part del seu equip com si fóssim un doctor més. Ells ens conviden a participar, a col·laborar a les sessions clíniques i a donar el nostre punt de vista, ens estimulen a pensar, a ser crítics i a tenir judici, mentre ens ajuden a millorar les nostres habilitats i aptituds. Els doctors veterans confien en les noves generacions i saben que, tot i que ells són els mentors, també poden aprendre molt dels actius i novells estudiants.

IMG_4448A més, tot i que estan molt especialitzats en el seu àmbit, ja sigui cardiologia, pediatria o cirurgia, cada setmana fan conferències per els curiosos que volen ampliar els seus coneixements sobre les altres especialitzacions. També fan sessions clíniques formades per equips multidisciplinaris, per tal de contrastar diversos punts de vista i discutir quin és el millor procediment i tractament per cada pacient. Tots aquests esdeveniments solen ser oberts, ja que el seu objectiu és aconseguir que tothom aporti idees, per tal que la universitat i l’hospital avancin ràpidament i reverteixi el màxim a la societat.

La veritat és que estic molt contenta!. Aquesta experiència m’està donant oportunitats que no hauria tingut mai a la vida; com el primer dia que vaig formar part de l’equip de transplantaments. Sempre recordaré el moment de sentir un “clink-clink” a les 2h de la matinada, mirar el mòbil, i llegir entre lleganyes un missatge important: “Heart transplant. 2.45 pick up at the Emergeny room. 30min to answer”. Rellegir-lo dues vegades i que de la emoció se m’activés el codi d’alerta i ràpidament el meu cos es poses en marxa com si m’hagués pres 3 cafès !. “Yes! I am coming !”. Saltar corrents del llit, posar-me els “scrubs”, agafar la bici i, en menys de 5min, plantar-me a l’hospital per trobar-me amb l’equip de transplantaments. “Hi Egina. Nice to see you here. We are going to Lancaster, near LA. There is a donant with a funtional heart, and a patient waiting for it”. Amb els nivells d’adrenalina fins als núvols i desperta com mai, pujo al cotxe i al cap de 20min, sense tenir ni idea de cap a on ens dirigíem, arribar a l’aeroport de la NASA, situat a Mountain View, on un jet privat, amb seients de pell i molt ben equipat, ens estava esperant per volar fins a l’Hospital de Lancaster. Un cop allà, trobar-nos que tot està a punt per començar la cirurgia, i que dos equips més de transplantament, un d’Arizona i un de South Califòrnia, també tenen l’objectiu de portar l’òrgan requerit i en perfectes condicions cap al seu hospital. Vestir-nos, rentar-nos, entrar a quiròfan, i aleshores, una infermera llegeix en veu alta les últimes paraules que la família volia donar al seu parent. Se’m posa la pell de gallina. L’empatia fa que tots els meus nivells d’adrenalina disminueixin, i em poso trista. 1 min de silenci pel donant. Reflexiono, se’n va una vida, però se’n salva una altra. “Gràcies donant, per aconseguir que una persona pugui seguir vivint i millori, significativament, la seva qualitat de vida”. S’acaba el minut, i comença la cirurgia. Tothom es concentra i un bisturí obra de dalt a baix el tòrax i l’abdomen. Tot l’organisme corporal encara segueix viu, menys el cervell, que fa hores que ja no hi és. Els pulmons respiren, el cor batega, i la sang encara circula a tota velocitat. Quan el “bypass cardiopulmonar” està establert i tothom està preparat, “es posa el donant a dormir”. La tensió arterial disminueix, l’electrocardiograma es converteix en un línia recta, i els pulmons deixen de respirar. Ha arribat el moment. El rellotge es posa en marxa, són les 5h de la matinada, i només en tenim 4 per portar el cor des de LA al “nostre hospital”, ja que passat aquest temps, l’òrgan deixarà de ser funcional. Rapidesa, eficiència i habilitat, és el que es necessita a partir d’aquest moment. Clampar una arteria, tallar una vena, una sutura per obrir més el camp quirúrgic… Tots els cirurgians treballen amb destresa i ningú perd ni un segon. “the heart is ready”. I tot està apunt per extreure el “gran senyor”, el cor, que “sempre ha de ser el primer”. “Go ahead !”. I en un obrir i tancar dulls, el cor ja és fora, dins una bossa envoltada de gel i en una nevera, preparat per viatjar. Sortim de l’hospital a les 7h, tornem a agafar l’avió, i tot i que estic molt cansada, no puc parar de moure el peu. Ja és de dia, el temps passa i encara falta una hora per aterrar. Quan arribem a Stanford, ja ens estan esperant. Els cardiocirurgians ja estan treballant; el pacient ja està anestesiat i el seu tòrax ja és obert, apunt per trasplantar-l’hi l’òrgan esperat. Correm cap a la quiròfan número 7, tots nerviosos i ben “taquicarditzats”, però amb un cor parat; un cor que en menys de 1h tornarà a bategar, ja formant part d’una altra persona, per salvar-li la vida i deixar-la continuar.

IMG_4449Fascinant. No hauria pensat mai que em trobaria en una situació com aquesta abans de ser doctora o cirurgiana oficial. Quan ho recordo, em sento orgullosa de no tenir por, de ser valenta i d’aprofitar sempre cada oportunitat que em passa pel davant.

Una altra bona experiència que estic tenint és viure com un estudiant més al campus, que també m’agrada molt. Els universitaris s’allotgen en apartaments que formen petites comunitats, i cada una organitza esdeveniments per conèixer gent i trobar-se amb amics. Per exemple, es té el costum de jugar al “VolleyBall” cada tarda, mirar pel·lícules en una gran pantalla a l’exterior els dilluns, fer barbacoes els dijous, i passar el cap de setmana a la ciutat o visitant nous llocs. I sí !. També es fan “house parties” i surten de festa, tot i que comencen sobre les 8 del vespre i a les 2 de la matinada, ja és tot tancat. Viure en aquesta àrea, també em permet conèixer la zona, la seva gastronomia i la seva cultura. Podríem dir que a Califòrnia, i sobretot a la zona de Stanford, hi ha més tendència a cuidar-se, a fer esport, a mantenir-se actiu i a menjar adequadament. És cert que hi ha llocs de “fast food”, i que a tot arreu pots menjar-te una bona hamburguesa, però sembla que la gent local no es gaire amiga d’aquesta tradició americana, i prefereixen pagar una mica més per menjar als bons restaurants que hi ha a la “University Ave”. Tot i això, “make sure” d’anar a la “Cheseecake factory” a provar els deliciosos pastissos de formatge que fan, de provar els “pancakes” tipics de Stacks a Menlow Park i d’aconseguir les gegants i boníssimes “peanut chip chocolate cookies” que fan a la pastisseria del Safeway. Jo tampoc em perdria passejar pels voltants de Palo Alto i veure la zona residencial. Les cases són una passada, quasi mansions, i en comptes d’anar en cotxe, els adinerats van en cavall. I per suposat, visitaria San Francisco, la ciutat lliberal, on tot està permès. Creuar el Golden Gate, veure Sausalito i Tiburon, tornar amb el Ferry cap a la ciutat tot passant per la Illa de Alcatraz. Menjar alguna cosa al turístic Pier 39, veure el Lombard street, el Palace the Fine Arts i gaudir de la posta de sol al Mirador del Presidio amb la brisa del mar i el gran pont vermell de fons.

I fins aquí, un petit tast del meu primer mes a l’Estat Califòrnia, un mes ple d’aventures i experiències que sempre recordaré, i ja preparadíssima per omplir l’Agost, amb la idea de continuar aprenent i col·laborant a l’hospital i viatjar, cap al final, a Los Angeles, San Diego, Las Vegas i el Gran Cañón !.

 IMG_4252
Autor
Etiquetes

Notícies relacionades


La publicació de comentaris a 772.cat implica la prèvia acceptació de la nostra política de comentaris
Top