“Econòmicament, la Parròquia ha fet un gran esforç”

tres_tombs_2015 19
Josep Torrente, beneint els cavalls durant els Tres Tombs d’enguany

Aquest vespre a les 20h se celebrarà la missa de comiat de Josep Torrente, qui ha estat mossèn de la Parròquia de Sant Vicenç de Castellbisbal els darrers 10 anys i que a partir d’ara ho serà a El Prat de Llobregat. La de Castellbisbal va ser la primera parròquia que va dirigir Torrente, ordenat capellà fa poc més de 14 anys i que en un principi va col·laborar en l’esglèsia de Sant Feliu de Llobregat.

Publicitat

A què es deu el canvi de parròquia?

A molts factors. Es deu a que és bo que cada x anys hi hagi un relleu, ni massa accelerat per que no arribes a conèixer a la gent però tampoc per períodes massa llargs, ja que en alguns casos la parròquia perd iniciativa. Jo mateix me n’adono, que els cinc primer anys vaig ser molt més actiu creant coses i impulsant activitats que els cinc darrers. Un canvi és un revulsiu per posar-te les piles. Però també hi ha un motiu extern i és que al mossèn del Prat l’hi han demanat que doni el seu servei a un altre lloc i jo l’aniré a substituir.

Publicitat

Com han estat aquests 10 anys a Castellbisbal?

Per mi han estat els primers anys fent de rector, com es diu popularment “solo ante el peligro” o les oportunitats, si ho vols mirar en positiu. M’he hagut de fer càrrec dels grups de joves, de catequesi, però també de les eucaristies, etc.

També ha estat rector de la parròquia d’El Papiol. Quines particularitats té Castellbisbal?

Cada parròquia té la seva demografia i la seva sociologia pròpia, a més del pòsit que han deixat els mossens que hi han estat abans. Castellbisbal té una mida molt agradable, que et permet conèixer a la gent del poble més enllà de la parròquia. Una ciutat més gran ho fa complicat i un poble més petit no és tant oxigenat.

Des d’una perspectiva religiosa, com s’ha vist el canvi que ha viscut el poble aquests 10 anys?

Per exemple, a nivell demogràfic, fa uns 15 anys  que a Castellbisbal van començar a arribar moltes parelles amb edat de tenir fills i això s’ha notat. Mentre altres pobles reduien el nombre de grups de catequesi, nosaltres els vem augmentar.

I a nivell de fe?

A nivell de fe l’entorn tendeix cap a la secularització i amb això, la dimensió de fe de les persones ja no és un component obligatori. Encara hi ha inèrcies com gent que no has vist mai a la parròquia però ve a batejar els fills per que vol que estiguin batejats. I segurament la gent que formem part de la comunitat, tenim un punt més de convenciment. Ara no és necessari venir a missa diumenge per semblar un bon ciutadà com podia ser-ho anys enrere. Ara la gent és més lliure de venir i participar.  Però la tendència general és que la fe ja no és un fet majoritari sinó una opció personal.

Durant els seus anys de capellà es va obrir el Pati de l’Esbarjo als ciutadans. Per què es va decidir obrir-lo?

Per que em semblava que era un espai molt desaprofitat. Esta a mig del poble i sense cap mena d’aprofitament a part de servir-me per aparcar el cotxe quan venia de fóra. L’Ajuntament feia molts anys que havia fet alguna proposta de cara a incorporar-lo al patrimoni municipal però ens va semblar que vendre’ns-el no era la manera i per posar-lo a disposició de la gent vem signar un conveni pel que s’obria i l’Ajuntament, a part d’una petita aportació econòmica a la parròquia, s’ocupava de la restauració de l’espai i l’ajardinament. Ens va semblar que era una bona fórmula i jo n’estic content.

L’Esglèsia manté un protagonisme en actes populars com els Tres Tombs, Sant Cristòfol, la Romeria de la Casa Andalucia o l’Empaitafoc. Què signifiquen aquests actes per a la parròquia?

Molts d’aquests actes tenen un rerefons religiós, tot i que ara han agafat un to molt més popular. La parròquia ho viu amb molta naturalitat i és una forma més d’inserció en un entorn com és Castellbisbal. Tot el que construeix poble i permet ajudar-nos entre les persones forma part de la manera de ser de l’Esglèsia i l’Evangeli.

Amb les obres que s’han fet aquests anys, dues restauracions del campanar, la teulada de la rectoria, etc. Com han afectat econòmicament a la parròquia?

Ara tenim una economia molt ajustada. Quan vaig arribar s’havien acabat de fer unes obres a l’esglèsia i, tot i que les de l’exterior ja estaven pagades, les de l’interior de l’edifici, que tot just havien acabat, no ho estaven i s’havia de signar un crèdit per finançar-les. Parlem de 2006 i es va signar per 15 anys, pel que fins al 2021 no es liquidarà. I això amb unes quotes mensuals molt altes, que passaven dels 2.000 euros, i reconec que jo el vaig signar amb por. Però tot i així entre el conveni amb l’Ajuntament per l’Esbarjo, les quotes que va subscriure la gent per ajudar a pagar aquestes obres, la campanya de la carretada de nadal, etc. Totes aquestes coses han permès pagar les quotes del crèdit i a més, fer una mica d’estalvi amb el que es va poder fer front a bona part de les obres per refer la teulada de la rectoria, que estava en molt mal estat, i a una segona restauració del coronament del campanar, unes obres que ens van agafar per sorpresa. Econòmicament ha estat un esforç molt important i la tranquilitat que em queda és que ho deixo encaminat, en principi només caldrà posar greix a la maquinaria.

Algun moment o un record especial que s’endurà de Castellbisbal?

Me n’enduc les persones que he conegut i un gran bagatge personal. Vaig arribar aqui sense massa experiència i sense haver-me fet càrrec d’una parròquia jo sol i aquests 10 anys em permetran afrontar amb més solvència les realitats que em trobi com a mossèn.

Publicat el 26 de setembre de 2015 a les 17:30 per Vicenç Moliné

 

 

Author: Vicenç Moliné