David Arrebola, Berlín, Alemanya

Un altre estudiant pota-roig en busca d’oportunitats. En David Arrebola i la seva parella han marxat per acabar els estudis i trobar feina a Berlín, la capital de la República Federal d’Alemanya.

Publicitat

 

David Arrebola Berlin

Publicitat

Nom: David Arrebola Serrano

Edat: 25 anys

Lloc de residència: Berlín, Alemanya

Temps a l’estranger: 6 mesos

Professió: Estudiant d’Enginyeria Mecànica

Llengües: Català, castellà, anglès i alemany





La meva decisió de marxar fora de Catalunya va ser provocada per l’actual situació econòmica en la que vivim. Fa uns tres anys, quan la crisi començava a ser més que evident, em vaig plantejar la idea de començar a estudiar alemany motivat per les veus que deien que, com a enginyer, tenies molt més futur al país de la Merkel, que no pas a la nostra terra. Vaig estar-ho parlant amb la meva novia, i vaig aconseguir mig enganyar-la perquè ens apuntéssim junts. No volia fer-ho sol, perquè també era conscient de que el meu futur i el seu anirien lligats. Ella estudia Enginyeria Química, o sigui que les seves prediccions a l’hora de trobar feina a Catalunya, no eren gaire diferents de les meves.

Van passar 2 anys des de que vam començar amb l’alemany i ja estàvem a punt d’acabar la carrera i amb una mínima idea de la llengua, però els nostres plans inicials d’acabar la carrera i marxar, van canviar després de parlar amb coneguts, que ens recomanaven que si teníem la possibilitat de marxar d’Erasmus i acabar allà la carrera, seria molt millor, perquè milloraríem l’alemany abans d’iniciar la vida laboral i també coneixeríem la cultura del país i ens faríem a la forma de viure. I així vam fer.

Berlin2.redimensionadaDes del passat mes d’Agost estem vivint a Berlín. Com que tots dos som de diferents universitats, no vam poder obtenir plaça Erasmus a la mateixa ciutat. Llavors el que vam fer és que primer vam venir a Berlín, que és on la meva novia té plaça, perquè el seu Erasmus era només d’un quadrimestre perquè només li quedava el Projecte Final de Carrera per ser llicenciada, i després marxarem a una ciutat molt propera a Frankfurt (Darmstadt), que és on jo tinc el destí Erasmus. Allà estarem un any més, que serà quan jo hagi acabat la carrera.Els primers dies a la capital d’Alemanya van ser una mica durs, sobretot per l’idioma. Després de 2 anys d’estudiar alemany, vam arribar aquí i no enteníem res! A més a més, havíem de buscar pis per viure, i va ser tota una odissea. Per sort, al cap de gairebé dues setmanes de mirar pisos per tot Berlin, vam trobar un piset ben maco i molt ben situat.

Per no perdre un quadrimestre sencer, he fet 2 assignatures a distancia i llavors les he pogut compaginar amb un curs intensiu d’alemany. Després de 3 mesos de fer 3 hores diàries d’alemany, ara ja puc dic que ja parlo una mica d’alemany. Ja era hora! La veritat és que es una llengua molt complexa, però a la vegada és bastant lògica i això fa que m’agradi més quan més en sé.

El curs l’he fet a una “Volkshochschule”. La seva traducció literal seria “Escola Superior Popular”, però a la pràctica és una escola municipal on fan cursos de tots tipus (idiomes, cuina, musica…) per gent de totes les edats a uns preus irrisoris. A més d’aprendre l’idioma, el curs també m’ha servit per conèixer una mica la cultura. Quan algú em preguntava “què tal el curs d’alemany?”, jo sempre deia que era com estar a una reunió de la ONU. Estava a un nivell B1 i aquest és el nivell d’alemany que el Govern exigeix als immigrants no provinents de la EU en un curt període de temps.

Berlin1.redimensionadaAquest és un dels trets diferencials que té Alemanya amb Espanya. Malgrat tenir molta immigració, aquí els immigrants estan (ja sigui mig obligats o no) integrats en la societat. Berlín és una ciutat molt multicultural, però mai he tingut sensació d’inseguretat com es pot tenir en alguns barris de Barcelona.proximadament), i llavors a la meva classe hi havia gent de tot arreu: Sri Lanka, Itàlia, Rússia, Polònia, Senegal, Brasil, EUA… això si, el país més representat era Espanya.

Hi ha bastant aspectes diferents entre un país i l’altre, però en la globalització que vivim, tampoc tens la sensació d’estar tan lluny de casa. Una de les diferencies és la consciència verda que tenen aquí. Tota la ciutat està plena de carrils bici, i els ciclistes sempre tenen prioritat respecte els automòbils. El reciclatge també és un punt fort. Quan compres ampolles (ja siguin de vidre o de plàstic), et cobren un suplement que anomenen “Pfand”. Si després tornes les ampolles, et retornen l’import del “Pfand” que acostuma a estar entre el 8 i 25 cèntims depenent de l’ampolla. D’aquesta manera et fan reciclar i també és una forma que té la gent sense recursos d’obtenir diners. Per exemple, els diumenges que fa bon temps, hi ha un destí comú als berlinesos que és el “Mauerpark”. És un parc on fan un “Flohmarkt” (un mercat de segona mà on es troba de tot) i la gent aprofita per passar allà el dia. Aquí la gent, en lloc de llençar les ampolles a les escombraries, se les dona a la gent sense recursos que hi ha per la zona recollint-les. Això també passa quan hi ha alguna festa o algun esdeveniment gran, aquestes persones s’encarreguen de recollir les ampolles que hi ha a la zona, després van al supermercat, les retornen i s’enduen uns diners.

De les millors coses diferents que té Alemanya respecte a Espanya, són els parcs. Hi ha moltes zones verdes molt amplies en molts punts de la ciutat. Parcs grans verds i amb llacs, rius…

D’altra banda, de les pitjors coses que hi ha, és el clima. Més concretament, el sol. Ara a l’hivern fa fred, molt de fred. I per mi aquest no és l’inconvenient, perquè el fred m’agrada, i sobretot la neu. El que pitjor porto és el fet de veure el sol molt de tant en tant. Els dies que no neva ni plou, tampoc fa sol. El cel sempre (o quasi sempre) està tapat. Per aquest motiu, quan ja s’acosta el bon temps, la gent aprofita per anar als parcs com el “Mauerpark” i fer el que jo anomeno com “la fotosíntesi”. Van al parc, s’estiren a la gespa, es mig despullen i au, a prendre el sol. Suposo que per aquest motiu sempre que poden els alemanys s’escapen a Mallorca o a la costa de Catalunya, perquè allà ens sobra el sol.

Berlin 3

Quelcom que pensava que trobaria a faltar era el parlar català, però com que “està de moda” venir a Alemanya, la majoria dels amics de la uni de la meva novia són catalans, així que tenim un grupet de catalans que quan quedem és com si estiguéssim a casa. També es troba a faltar la família, els amics, els companys del futbol sala… però gràcies a l’Skype, Facebook i internet en general, estic molt en contacte. De tant en tant, han vingut amics i família a visitar-nos, i això fa que no enyoris tant a la gent malgrat la distancia.

També estic jugant a futbol sala a l’Hertha de Berlín i a l’equip són tot alemanys. A part de seguir practicant l’esport al que jugava al poble, també volia jugar per tenir un grup d’alemanys i millorar en l’idioma. Al principi va ser complicat per la meva falta de fluïdesa en l’idioma i perquè compleixen el tòpic de caràcter fred alemany. Però amb el pas dels dies, ja sóc un més de l’equip.

La gent per aquí diu que quan siguem enginyers, no tindrem cap problema en trobar feina, i desitjo que així sigui. Si tenim la sort de trobar una feina amb un bon sou, tenim pensat viure aquí durant uns quants anys i crear una família. Malgrat viure aquí, tornarem a l’estiu i a l’hivern perquè els nostres fills puguin veure els Reis Mags, jugar al Quinto de Nadal, córrer la Cuca, ballar amb els diables i gaudir de la Vila de Castellbisbal com fem tots els pota-rojos.

Auf Wiedersehen!



———–

Vius a l’estranger i t’agradaria explicar la teva experiència a 7 de món? Contacta amb nosaltres!