Cultura compromesa i cultura complaent

L’article 27 de la Declaració Universal de Drets Humans de 1948 ens diu que:

Publicitat

Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic.*

Aquest article és avui la base jurídica dels pactes pels drets humans del 1966, on s’inclouen els drets culturals, i defineix el marc de la justícia i la dignitat humana. Precisament, l’article 15 d’aquests pactes dels Drets Socials, Econòmics i Culturals (aprovat el 2002 pels 147 estats de les Nacions Unides) ens diuen que els estats sotasignats reconeixen el dret de tothom a: 

Publicitat

a) Participar en la vida cultural. 

b) Gaudir dels beneficis del progrés científic i de les seves aplicacions. 

C) Beneficiar-se de la protecció dels drets morals i materials que resultin de les produccions científiques.*

*Extret de: https://culturalrights.net/descargas/drets_culturals132.pdf

Ja ens perdonareu els dos paràgrafs introductoris, però de vegades és convenient recordar que l’acció de govern municipal no és una estratègia que sorgeix de qui sap on, sinó que beu directament de premisses com les que enunciàvem anteriorment i que promouen i signen les principals democràcies d’aquest món.

I és que la CULTURA per a Alternativa per Castellbisbal sempre ha estat un dels eixos programàtics irrenunciables de les seves línies mestres d’acció. 

AC sempre ha treballat per garantir la participació i gaudi de la vida cultural del nostre poble donant suport a les seves entitats culturals i les seves accions ordinàries, així com les extraordinàries. Fent realitat projectes presents i referents com l’Escola de Música Municipal Miquel Blanchel Centre Cultural Els Costals o el Festival NYS, entre altres, o projectes com el futur edifici d’Entitats del carrer de Sant Marc.

I ho hem fet i ho fem, perquè creiem que la CULTURA és la pedra de toc de les societats que respecten, defensen i promouen valors que ens fan més empàtics, més respectuosos, més diversos i més lliures. Perquè la CULTURA és un element clau en la disminució de les desigualtats socials, genera intercanvi, afavoreix l’aprenentatge, descobreix noves mirades, crea talent, afavoreix l’empatia, el respecte i la tolerància entre tots els ciutadans i, en última instància, accentua les fortaleses de tot allò que anomenem democràcia.

La CULTURA, segons una divisió reduccionista però útil ideològicament (segurament convé recordar que la cultura sempre és política, sempre és ideologia), pot esdevenir cultura complaent -com tot allò que anomenem oci i/o entreteniment- cultura compromesa

La CULTURA COMPROMESA ens posa davant de miralls que fan preguntes, davant d’interrogacions que ens fan trontollar, davant de terratrèmols emocionals, davant de carreteres amb sotracs, camins amb dreceres, cruïlles i ponts… situacions que ens obliguen a revisar-nos, a reafirmar-nos, per tal de poder alliberar-nos del seu pes i fer-nos més forts davant de les dificultats.

La CULTURA COMPLAENT ens relaxa, ens acontenta, ens satisfà, ens omple, ens dona plaer, ens apaivaga, ens encanta, ens sacia, ens serveix, ens acaricia, ens tranquil·litza apropant-nos alguns cops a l’anestèsia o als braços del mateix Morfeu.

L’administració pública ha de conviure amb aquesta realitat, posicionar-se i establir línies mestres de treball per afrontar el repte plantejat de la CULTURA COMPLAENT versus la CULTURA COMPROMESA. AC ha treballat i treballa per trobar els ascensors que ens portin d’un espai conceptual a un altre, de la complaença al compromís i del compromís a la complaença, i sempre deixant de costat la condescendència o paternalisme cultural institucional. 

Aquesta és la política cultural d’Alternativa Castellbisbal, aquest aixopluc físic i emocional que anomenem CULTURA.

Però aterrant a la realitat política del dia a dia, veiem una i altra vegada com alguns interpreten de forma partidista aquesta realitat. En la tribuna del mes passat, un partit de l’oposició ens relata uns fets que res tenen a veure amb la realitat i ho fan, segurament, per desconeixement o simplement per mala fe o potser perquè veuen que s’acosten les eleccions i cal treure pit d’alguna cosa…

Després de passar un Nadal amb moltes restriccions, l’evolució de la pandèmia ens va permetre celebrar la Festa Major de Sant Vicenç, amb algun acte suspès, és cert, per circumstàncies diverses i per decisió de la mateixa entitat organitzadora i en cap cas per interferències de l’Ajuntament. Tots els actes que es van poder celebrar es van fer sempre complint amb les normes de seguretat i control vigents en el moment i, des d’aquesta premissa, la ciutadania va poder gaudir d’uns actes populars, gairebé amb una certa “normalitat”. Una “normalitat” que també vam poder copsar en l’esclat de gresca i alegria en la festa del Carnestoltes. Unes festes que generen espais de trobada i una represa desitjada, que ens feia molta falta per a la nostra salut mental. 

Però no només hem de parlar d’aquestes dues festes tan properes. Durant aquest llarg temps de pandèmia, hem mantingut viva la cultura, pels que la consumeixen i pels que la creen. Més de 60 actes programats, amb una inversió de més de 121.000 €.

Hem estat sempre al costat de les entitats, sent conscients que a vegades o sovint la complexitat, en molts casos imposada per lleis i normes d’un rang superior a l’àmbit local, és feixuga, enrevessada i que pot provocar, fins i tot, un motiu, preocupant, de desmotivació. 

Per això, hem de saber trobar sempre la solució davant les adversitats o les contradiccions. Com deia Joan Brossa: “cal buscar l’equilibri entre allò que volem fer i allò que podem fer” i aquesta és la clau, la recerca d’aquest equilibri, per totes les parts, perquè al final tots hi puguem trobar punts d’encontre, amb relació a les aspiracions inicials i des del reconeixement i el rol que exerceix cadascú. 

La nostra voluntat i la nostra feina és la de governar amb responsabilitat i sentit comú, davant les adversitats i la racionalitat del que tenim i del que podem oferir, però sempre amb el compromís prioritari i present amb la cultura i amb tots aquells que la fan possible. I ho seguirem fent amb noves i engrescadores propostes, malgrat que alguns, com ha passat sempre, mai ho voldran reconèixer. 

Els governs que no aposten per la cultura generen incultura, cometen una greu irresponsabilitat. 

Solidaritat amb el poble d’Ucraïna, la guerra no és el camí, les armes no són la solució !!!

Des d’Alternativa per Castellbisbal, en la línia que estableixen la majoria d’organitzacions internacionals, us recomanem que la forma més efectiva de canalitzar l’ajuda és fent aportacions econòmiques a les entitats que ja treballen sobre el terreny. En aquesta pàgina web de la Generalitat de Catalunya, podreu trobar un recull de les ONG catalanes i organismes multilaterals que donen resposta a la crisi humanitària a Ucraïna. Aquest espai s’actualitzarà a mesura que hi hagi noves informacions: http://cooperaciocatalana.gencat.cat/ca/que-fem/accio-humanitaria/ucraina/