Confiscació dels estalvis : “No a l’espoli dels ajuntaments”

Els estalvis assolits pels ajuntaments són fruit del rigor, la responsabilitat, la contenció pressupostària i d’una acurada gestió durant molts anys. Aquesta política econòmica  ha permès disposar de recursos que s’han de reinvertir en la mateixa ciutadania, més encara en els moments que estem vivint, en que es deriven noves necessitats per mitigar la crisi sanitària, social i econòmica .

Publicitat

El passat 5 d’agost de 2020, es publica al BOE el Reial Decret llei 27/2020, de 4 d’agost, de mesures financeres, de caràcter extraordinari i urgent, aplicables a les entitats locals. Aquest decret és  fruit de l’acord entre govern i  Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP); un acord  amb 12 vots favorables del PSOE  i 12 en contra de la resta de representats de diferents grups polítics, que  prospera gràcies a l’abstenció dels comuns i el vot de qualitat del president  socialista de la federació.

Segons el decret , els ajuntaments, les diputacions provincials i els consells insulars es podran comprometre, de manera voluntària, a posar a disposició de l’Administració General de l’Estat (AGE)  recursos financers per la totalitat del romanent de tresoreria per a despeses generals . La generosa oferta del Govern, avalada pels representants del PSOE en la FEMP, consisteix en que aquestes entitats locals els cedeixen “per solidaritat i voluntàriament’ al Govern d’Espanya el seus estalvis com un préstec a 10 o 15 anys.

Publicitat

L’acord pendent de ser  tramitat al Congrés dels Diputats és un autèntic despropòsit perquè en la pràctica representa un càstig als ajuntaments, l’administració que ha gestionat millor els recursos- amb alguna excepció-, negant-los la possibilitat d’administrar-los directament quan són els que coneixen millor les necessitats i els que les poden cobrir amb més immediatesa. No és just que els ajuntaments hagin de cedir a l’Estat 15.000 milions de superàvits que han generat i que en puguin recuperar només 5.000 -2.000 aquest any i 3.000 l’any vinent- en forma de crèdits. O sigui que, a més, hauran de pagar interessos per uns diners que són seus i que ara han de cedir a l’Estat.

L’obligació de manifestar si la cessió de romanents es realitzarà o no durant el mes de setembre és un altre dels inconvenients detectats, ja que en aquell moment encara no es coneixerà si s’equilibrarà el pressupost municipal, si enguany es pot produir una caiguda d’ingressos, ni el fet de si desprendre’s de la liquiditat que suposen els romanents podria provocar tensions de tresoreria.

Finalment està el tema de l’autonomia municipal i de la legitimitat d’aquets fons, els veritables propietaris dels quals són els veïns de les institucions locals. I és que,  la Llei Montoro tenia la seva raó de ser per a sanejar els comptes de les entitats locals, però no perquè els ajuntaments que van complir al que se’ls demanava, siguin castigats ara i obligats a cedir els diners dels seus veïns per eixugar deutes o sanejar finances de governs ineficients.

Els ens locals no han de ser el banc del govern de l’estat. La funció dels ajuntaments no és la de fer de bancs d’un estat centralista, autoritari i fallit, amb molt poc respecte pels diners públic, que l’han malgastat en infraestructures innecessàries, en rescats a la banca, en armament i a mantenir la monarquia.

La bona feina feta i la gestió eficient dels ens locals hauria de revertir directament en els ciutadans i ciutadanes de cada municipi, amb polítiques de reactivació que decideixin els propis ajuntaments segons les necessitats dels seus pobles i ciutats.

Junts x Catalunya Castellbisbal  som contraris  i així ho manifestem a la mesura de transferir al govern espanyol els estalvis i romanents del poble de Castellbisbal.

Emplacem el Govern de l’Estat Espanyol a flexibilitzar la regla de despesa i a modificar la llei 2/2012 d’estabilitat pressupostària, per així donar més marge a les administracions locals en la resposta a la present crisi.

Reclamem al Govern de l’Estat que permeti que les administracions locals puguin disposar del superàvit de l’any 2019 i dels romanents acumulats per a destinar-los a mesures per a la reactivació socioeconòmica de les respectives comunitats locals.