Carta oberta a la comunitat educativa

Durant els mesos més durs de la crisi de la Covid19, la greu crisi sanitària, econòmica i social ha possat de manifest la bretxa digital i desigualtats greus. L’Educació com la sanitat pública no ha estat present en el centre de les polítiques públiques de la Generalitat.Sis mesos després, segueix sense estar-ho; i és absolutament necessari ressituar-la, l’educació pública és un servei essencial i un dret fonamental, no un accessori del nostre estat de benestar. I no és només un espai d’aprenentatge, sinó també un lloc de socialització, de protecció i promoció, així com un mecanisme vertebrador garant de drets fonamentals, i consegüentment ha d’actuar-se en conseqüència per a protegir-ho, cuidar-ho, i mantenir-ho costi el que costi.

Publicitat

 

Durant els últims mesos, els equips directius i docents, les famílies i l’alumnat han fet grans esforços, en un context molt difícil, per a mantenir l’activitat educativa – fins on s’ha pogut – i preparar el disseny d’un nou exercici escolar atípic on la principal tònica de treball se centra primordialment a procurar per les mesures de seguretat pertinents i la contradicció per part de moltes famílies que suposa explicar als seus fills i filles per què no han de donar la mà als seus amics o no poden compartir amb les seves amigues. La situació sobrevinguda ha portat a tota la comunitat educativa a pal·liar les dificultats amb inventiva, tenacitat i molts recursos propis. No obstant això, mai l’escola a distància no podrá compensar l’absència de l’escola presencial, especialment per a l’alumnat més vulnerable i les seves famílies.

Publicitat

La comunitat educativa està malparada.Durant aquests mesos, el professorat i personal dels centres públics ha sentit abandó i incomprensió per part de la Generalitat, administració responsable, les famílies s’han sentit sobrecarregades i gran part de l’alumnat s’ha trobat perdut en una situació que probablement quedarà gravat en la seva memòria.

 

Ja estem a les portes del nou curs. És, per tant, el moment que les administracions Ajuntament, Generalitat i Govern de l’estat, treballin conjuntament, amb la col·laboració de tota la comunitat educativa, per a dibuixar un horitzó viable per al curs entrant que garanteixi el dret a l’educació de tot l’alumnat, sense que suposi una sobrecàrrega inviable per a les famílies i contempli la seguretat i benestar de tots els treballadors i treballadores dels centres educatius per a poder assegurar un ensenyament de qualitat.

 

És hora d’establir ponts de comprensió mútua, fer una anàlisi realista de necessitats i realitzar la inversió i els plans audaços necessaris per a una adequada tornada a l’educació presencial, segura per a totes les seves parts i que no deixi a ningú enrere. Per a això, es fa imprescindible una intervenció contundent i valenta, sense la qual tots els esforços seran en va.

 

Recordem que encara que continuem afrontant el mateix enemic, hem de ser creatius per establir estratègies de resposta diferents. Doncs recordem que, a diferència del sistema sanitari, tenir escoles buides d’alumnat provocaria el col·lapse del sistema educatiu, i evitar això, no és una qüestió exclusivament del personal educatiu, és una responsabilitat comunitària.