Recomenacions literàries per les vacances

Aquestes són les propostes literàries que, des de la Biblioteca Josep Mateu i Miró, ens recomanen per les vacances:

Publicitat
farmacia-m-castelana

La Vegetariana, de Han Kang. Rata

La sud-coreana Han Kang ( Gwanju 1970 ) deu anys després d’escriure aquesta obra, és guardonada l’any 2016 amb el “Man Booker Prize”. La Vegetariana és la suma de tres històries relacionades, es diu que inspirades en un vers de Yi Sang: “Crec que les persones han de ser plantes”.

Publicitat
farmacia-m-castelana

Val a dir que aquestes línies, haurien de servir com a recomanació de l’obra, però també com a advertència per al futur lector o lectora, ja que darrere d’aquest títol, tant innocent com ambigu, que ens faria pensar en un llibre que exalta les meravelles del vegetarianisme, s’hi amaga una d’aquelles històries truculentes que socialment queden amagades dins la llar, fora de la sospita dels veïns i conciutadans fins que, de sobte, el desenllaç, cuit a foc lent durant anys, salta a la llum pública.

Yeonghye és una dona submissa en els sentit més ampli que aquestes paraules puguin tenir. Segons el seu marit, no té cap virtut ni defecte en especial i la seva família la tracta de forma desconsiderada.

Una nit, Yeonghye se somia a si mateixa en una situació extranya i desagradable, cosa que la transforma mentalment i fisicament, un canvi que serà més accentuat a mesura que avanci la història.

En la seva transformació, la protagonista decidirà llençar tots els productes càrnics i derivats d’animals a les escombreries, mentre el seu marit atònit l’observa desaprovant el seu comportament. Aquí començarà un enfrontament entre Yeonghye i el gruix de la seva familia, que ben segur no deixarà indiferent el lector.

RESERVAR

Memorias de un perro iraquí, d’Abdul Hadi Sadoun. Calambur 

L’escriptor Abdul Hadi Sadoun ( Bagdad ­–Iraq- 1968 ) és un hispanista d’origen iraquià resident a Madrid des del 1993. Va abandonar el seu país d’origen al 1991 en acabar la Guerra del Golf, després de complir amb el servei militar obligatori.

Després d’un temps sense escriure sobre el seu lloc d’origen, l’autor va sentir la necessitat d’abordar l’escenari de l’actual Iraq, amb l’experiència de vida que el mateix Sadoun va adquirir al passat en aquelles terres.

Tanmateix l’escriptor defuig la figura humana per narrar els horrors de la guerra i el període igualment tètric que es dona després, ja que veu els humans com uns éssers que prenen part interessada en el conflicte, mentre que un animal (en aquest cas un gos) pateix la situació des de la neutralitat; i el lector s’hi pot sentir partícip des dels seus ulls, uns ulls que tal com ens descriu la novel.la només han vist la realitat de la guerra.

Com a bon hispanista, Sadoun homenatja Cervantes i la novel·la picaresca en diferents passatges del text per explicar-nos les vivències de Líder, un gos llebrer que viu a la riba del riu Tigris amb el seu company humà, un professor de llengua i literatura en una època en que cada dia hi ha violència com a teló de fons.

A mesura que la situació es fa més cruenta, Líder haurà de sobreviure fent ús de la picaresca mentre ens descriu els instints i les emocions dels éssers humans que hi ha al seu voltant: ràbia, odi, solidaritat i compassió, fins al punt, de vegades, d’animalitzar les persones i humanitzar els animals.

RESERVAR

El Camarada, de Taji Kobayashi. Ático de libros

Kobayashi (Odate, 1903 — Tòquio, 1933) va morir torturat per la policia imperial japonesa als vint-i-nou anys. Avui en dia és un dels referents de la juventut japonesa, ja que han vist com les condicions laborals i els llocs de treball del què havien gaudit fins fa ben poc ( feina fixa en una empresa per a tota la vida, molts cops dada de familiars propers ) van desapareixent. Llegint a Kobayashi descobreixen que va ser gràcies a la lluita a l’ombra de partits semi-clandestins que s’havien generat aquestes condicions favorables per al treballador, sobretot ara que la societat japonesa ha de tornar a la lluita obrera, en una societat tant fortament jerarquitzada i regida per un protocol extrem.

En aquesta novel·la curta en extensió (l’autor estava treballant en ella quan el van detenir trobarem un clar reflex de la literatura que el Partit Comunista Japonès “Nihon Kyōsantō”, del qual ell va ser militant, recomanava, directa i sense floritures, molt allunyada de la tradició del Japó feudal i de les modes de la nova burgesia de principis de segle.

El text aconsegueix reflectir de manera efectiva l’opressió d’aquest Japó de principis de segle, modern i alhora manipulat per la burgesia i la figura del emperador, rere la qual s’escuden, ja que aquest era considerat un Deu vivent. També veiem la vessant de l’obrer adherit i compromès políticament; la repressió que patien per part de la policia imperial, conduïa als membres del partit fins i tot a deixar de banda la vida familiar.

Tota aquesta tensió s’emmarca dins d’una fàbrica d’armament que abasteix les tropes japoneses durant l’ocupació de Manxúria. Se’ns descriurà l’organització de la cèdula del partit a la fàbrica, els seus objectius, com aconseguir-los, les seves petites victòries i les seves grans penúries.

RESERVAR

 

Autor

La publicació de comentaris a 772.cat implica la prèvia acceptació de la nostra política de comentaris
Top