Recomanacions literàries pel mes de setembre

Les propostes literàries de la Biblioteca Josep Mateu i Miró per aquest mes són:

Publicitat
Restaurant Masia Can Campanyà

Dies de ratafia, de  Sergi Pons Codina. Edicions de 1984

Publicitat
Dental Gaudi

Sergi Pons Codina (1979) enfant terrible per a uns i realista punyent, per a altres, ens endinsa, amb aquesta novel·la en els focus de la resistència veïnal dels barris perifèrics a la Barcelona de la “cooltura”.

Escrita amb el llenguatge del carrer, amb força humor i cops directes a la modernitat que tot ho unifica, l’autor ens presenta en Morell, un filòsof urbà que malviu mitjançant l’elaboració clandestina d’un licor tan nostrat com la ratafia, que ha quedat apartat dels locals de restauració i, segons l’autor de la novel·la: “És l’elixir propi de la catalanitat, i jo l’utilitzo per combatre la modernitat que ens està imbecil·litzant a tots, ens envaeix, ens gentrifica i ens fa perdre la identitat”. L’acció es desenvolupa al barri de Sant Andreu del Palomar, on el protagonista pren les herbes necessàries per fer ratafia dels jardins públics i dels balcons més accessibles i la deixa macerar al terrat de casa seva.

Però la pressió turística juntament amb els “hipsters” de la ciutat que de cop posen de moda zones concretes de Barcelona, fan que aquestes s’encareixin i que els locals ofereixin només el que la tendència marca; això fa que el personatge principal perdi poc a poc la seva forma de subsistència i cada vegada més utilitzi el licor per a consum propi.

Amb una sèrie de cartes al director i un currículum ple d’exageracions i mitges veritats, el protagonista aconsegueix un lloc de redactor al diari “El Popular”, en ple declivi, on s’inventa les notícies i dona opinió de manera despreocupada. A la direcció del diari ho saben, però com que a la gent li agraden els articles i les vendes pugen, ja els hi està bé.

En resum, en aquesta obra trobarem una crítica directa a la societat d’avui en dia en què la informació es contracta poc i ens deixem dur per l’opinió i les modes passatgeres, una novel.la per llegir-la “des-pa-ci-to”.

 

Babilònia, de Yasmina Reza. Anagrama

Majoritàriament coneguda pels seus textos teatrals, Yasmina Reza (París 1959) s’ha decidit novament a explicar les seves inquietuds i pensaments en forma de novel·la, fet que va ser tot un encert ja que amb aquest text va aconseguir el prestigiós premi Renaudot 2016.

Però la dramaturga no s’allunya gaire del seu camp predilecte, amb aquesta tragicomèdia amb aires de “thriller” que ben bé pot ésser teatralitzada en un futur.

I passa que Reza, barrejant les inquietuds i les foscors dels humans amb la comèdia d’embolics, dona a llum “Babilònia”, les reflexions d’Elizabeth, una dona que ha arribat a la seixantena amb la sensació de no haver fet res d’interessant a la vida, a qui el futur no li depara emocions i que ben segur la jubilació no ho arreglarà…

Per això, pels volts del seu aniversari, aquest any celebrarà una festa amb amics i veïns que espera que l’ajudi a passar el tràngol d’un altre dia monòton. S’ha d’anar en compte amb el que es desitja, diuen, potser les conseqüències de ser escoltats pel destí ens poden portar problemes, això si, d’avorriment, gens ni mica!

Elisabeth ho descobrirà de mala manera quan un dels seus convidats li confessi aquella nit un fet inquietant i sorprenent.

 

El Poeta que rugió a la luna y se convirtió en tigre, d’ Atsushi Nakajima. Hermida editores.

Atsushi Nakajima fou un escriptor japonès (Tòquio, 1909 —  1942) educat a una família d’erudits Kangaku, és a dir, apassionats de la cultura clàssica xinesa.

De 1920 al 1926 va viure a la Corea ocupada per l’imperi japonès. Mentre el seu pare donava classes de literatura clàssica, ell estudiava a Seül, en una escola d’elit per a japonesos i alguns coreans privilegiats.

Després del seu pas per la universitat de Tòquio on es llicencià en literatura, el 1933 aconsegueix feina com a professor a Yokohama. El 1941 es enviat a la Micronèsia amb el deure d’editar llibres per a l’aprenentatge de japonès per als infants locals.

Tot i que les seves principals obres les va escriure durant la II Guerra Mundial, la seva obra no te res a veure amb la propaganda pro-governamental japonesa,  ans al contrari, els seus viatges pel pacífic i el seu amor per la cultura xinesa, els clàssics grecs i el coneixement d’autors com Kafka embolcallen els seus textos.

És el cas del llibre del que parlem en aquestes línies, els seus relats ens obren portes a nous mons, llocs fascinants que creen llaços interculturals, sempre amb un llenguatge curós i entenedor.

Trobarem històries com “La luna sobre la montaña”,” La Catástrofe de las letras” o “Posesión” on la mitologia, la filosofia i la poesia es donen la mà.

Vostra és la decisió de descobrir aquest autor, “nou” per als occidentals, però molt recomanat per a la lectura en els instituts i universitats japonesos.

 

Notícies relacionades


La publicació de comentaris a 772.cat implica la prèvia acceptació de la nostra política de comentaris
Top