Recomanacions literàries pel mes de setembre

Les propostes literàries de la Biblioteca Josep Mateu i Miró per aquest mes són:

Publicitat
farmacia-m-castelana

Tot això ho faig perquè tinc molta por, d’Empar Moliner. Edicions Proa.

Publicitat
Restaurant Masia Can Campanyà

Qui no coneix Empar Moliner? La irònica però sincera i, evidentment, mediàtica autora catalana, amb aquesta obra va aconseguir el Premi Mercè Rodoreda del 2015.

És un recull de contes que tracten temes d’actualitat i actualitzats  per la societat en què ens trobem, que una vegada passats pel sedàs de l’autora fan somriure al lector, ja sigui perquè realment els relats evidencien la futilitat de temes i activitats que avui en dia ens semblen cabdals o per la tristesa i el conformisme en què vivim la realitat.

Aquest humor una mica picant, directe, i de vegades tendre, fa que cada conte se’ns faci amè a l’hora de llegir i sense adonar-nos,  estiguem  donant voltes a la idea que Moliner ens ha posat al cap amb un somrís a la boca.

Un monstruo viene a verme, de Patrick Ness. Nube de tinta.

Extreta d’una idea original de Siobhan Dowd, autora de llibres juvenils i infantils malauradament morta el 2007, Patrick Ness sembla que ens endinsa en una història de por, la por a la qual ens enfrontem  quan la vida decideix colpejar-nos.

Amb una trama profunda en què es barregen fantasia i realitat, trobem a Connor, un noi distant, madur per la seva edat, però que rep igualment la visita d’aquell monstre a qui tots els nens temen.

Amb un llenguatge amè i entenedor per a  tothom, cosa que fa la lectura àgil, l’autor farà sortir tota mena de sentiments del lector: des d’aquell que maleirà l’hora en què va fer cas a la recomanacions d’aquest petit article, fins aquell que també recomanarà a tothom aquest “no conte”

 

Cicatriz, de Juan Gómez-Jurado. Ediciones B

Juan Gómez-Jurado és un dels mestres del thriller de l’Estat Espanyol amb més projecció internacional dels últims anys. Les seves novel·les atrapen el lector ràpidament… En aquest cas no és diferent.

En tractar-se d’una novel.la de trama misteriosa i sorprenent, no donarem gaires pistes al lector de l’argument. Només que tot comença a través d’una pàgina web de contactes per internet on un jove científic coneix la Irina, de la qual queda immediatament enamorat.

El text, endinsa el lector a l’escena que està descrivint, sense arribar a fer-se pesat, ni abusar dels adjectius. La trama es complica continuadament, però amb certa lògica, fet que aconsegueix que el lector no s’avorreixi i estigui atent als esdeveniments fins a l’últim full.

Així podem concloure que és una d’aquelles novel·les per a  un cap de setmana en el qual no s’hagi de fer gaire cosa i  que deixarà bon sabor de boca al lector.

 

Rompepistas, de Kiko Amat.  Anagrama.

Recomanadíssima novel.la per a aquells que com l’autor, van viure l’adolescència i la joventut als finals del “80’s” i els “90’s” a Barcelona i rodalies.

Trobarem constants referències a la cultura popular de l’època: pel·lícules, música (sobretot punk) i tot allò que s’estilava en les diferents tribus urbanes. A aquells que ho hagin viscut, de seguida els portarà molts records que els dibuixaran un somriure a la boca.

Escrit gairebé en forma de diari personal, amb un llenguatge senzill i expressions que coneixem perfectament de l’argot de barri, sense amagar res, ens explica la història d’un noi amb el mal nom de “Rompepistas”. Un jove punk de de disset anys una mica atabalat pels problemes propis de l’adolescència: la novia, no tenir diners, els assajos amb el grup de música i les “mogudes” amb els amics.

Tot un testimoni d’una generació que semblava que no havia d’arribar a res, però que ha sabut reinventar-se.

 

 

 

Notícies relacionades


La publicació de comentaris a 772.cat implica la prèvia acceptació de la nostra política de comentaris
Top