Recomanacions literaries pel mes de maig

Les propostes literàries de la Biblioteca Josep Mateu i Miró per aquest mes són:

Publicitat
farmacia-m-castelana

Un Monstre em ve a veure, de Patrick Ness. Sembra

Publicitat
Dental Gaudi

Encara sota les efectes del gran èxit de la versió cinematogràfica dirigida per Juan Antonio Bayona, us recomanem A monster calls (2011), de Patrick Ness (Fort Belvoir, 1971 — ). Patrick Ness és un escriptor molt conegut entre els joves de llengua anglesa. Els primers anys de la seva vida adulta, després de llicenciar-se en literatura anglesa per la University of Southern California, Ness es va dedicar a la crítica literària i a la docència universitària. Ell mateix explica el seu decantament cap a la ficció com una manera d’escapar de l’excés d’informació que troba a la realitat. D’aquesta manera, en un univers de ficció pot dedicar-se a tractar els assumptes que el preocupen de debò. Patrick Ness ha creat aquesta novel·la a partir d’una idea original de Siobhan Dowd, una escriptora morta de càncer l’any 2007. A hores d’ara ja deveu estar al cas dels malsons del seu protagonista, un infant que pateix assetjament escolar i s’enfronta a la previsible pèrdua de la seva mare a causa d’una malaltia incurable. De vegades el coneixement de la veritat pot ser dolorós i resulta més còmode que algú decideixi per nosaltres. Amb aquesta lectura podem arribar a descobrir que la veritat sobre les motivacions dels nostres actes ens humanitza i ens permet de construir unes relacions humanes més autèntiques, més adultes, sense perdre un bri d’afectivitat. La Biblioteca de Castellbisbal té tres edicions d’aquesta obra. A més d’aquesta que us hem recomanat, hi ha la versió en castellà Un Monstruo viene a verme, publicada per Nube de Tinta. També en tenim una altra edició en castellà, publicada amb el mateix títol per Reservoir Books, que conté les il·lustracions originals de Jim Kay.

 

Kanikosen, de Tajiki Kobaiaixi. Ático de los Libros

L’angoixa per un present laboral sense perspectives de millora i en condicions d’explotació descarada, com si treballar de franc fos un privilegi, ha donat una inesperada vida a aquest clàssic modern de Tajiki Kobaiaixi (Odate, 1903 — Tòquio, 1933). Encara que els pares de Kobaiaixi no tenien gaires diners, va completar estudis secundaris i universitaris de comerç, gràcies al suport d’un oncle. De manera paral·lela a la seva carrera de treballador de banca, va exercir una carrera literària vinculada a la defensa dels drets civils i sindicals. Va adquirir una gran popularitat entre el públic i va arribar a ser responsable d’organitzacions professionals d’escriptors d’esquerres, però en contrapartida va perdre la feina al sector bancari. Després d’escriure Kanikosen (1929), va patir presó uns vuit mesos. Poc després de ser alliberat, va entrar a militar al Nihon Kyōsantō (Partit Comunista del Japó). Des de la primavera de 1932 vivia en la clandestinitat. Delatat per un infiltrat, va ser arrestat i torturat fins a la mort el febrer de 1933. L’obra que us recomanem és una novel·la proletària. S’anomenen així les novel·les que descriuen les condicions de vida de la classe obrera i plantegen lluites comunitàries per assolir millores laborals i una veritable igualtat d’oportunitats. En aquest cas, veiem un vaixell de pesca que feineja a la Mar d’Ojotsk. La tripulació es dedica a la pesca de crancs, n’extrau la carn i l’envasa en conserves de llauna. El treball es fa en unes condicions climàtiques adverses i unes jornades esgotadores. La seguretat i la higiene són inexistents i quasi es pot dir el mateix de les raccions alimentàries. Els greuges s’acumulen i la presa de consciència dels treballadors sembla inevitable. La precarietat i l’explotació laborals d’avui, tolerades per uns polítics que responen més davant les corporacions empresarials i bancàries que davant els electors, explica la nova volada d’aquesta obra de 1929.

 

De noche, bajo el puente de piedra, de Leo Perutz. Libros del Asteroide.

Leo Perutz (Praha, 1882 — Bad Ischl, 1957) va ser un dels escriptors de llengua alemanya més populars als anys 20 i 30 del segle XX. Nascut en una família d’origen sefardí, el seu pare era un pròsper fabricant de teixits. Igual que Stefan Zweig, l’autor de Nachts unter der steinernen Brücke (1953), mai no hauria previst que ser jueu fos un problema, però va haver d’anar a l’exili a Terra Santa entre 1938 i 1951. Per a ell, Europa era la cultura cosmopolita i avantguardista de Viena –això sí, sempre en alemany!-, el lloc on ell tan a gust vivia. Perutz va trobar l’equilibri en el conreu harmònic de diverses facetes personals i professionals: agent d’assegurances, escriptor d’èxit, espòs i pare de família, visitant assidu de tertúlies literàries. La seva fama descansa sobretot en les novel·les històriques, que contenen arguments propis de la novel·la fantàstica i la novel·la policíaca, sovint amb ingredients de thriller. Va ser admirat per persones tan dispars com Alfred Hitchcock i Jorge Luis Borges. De noche, bajo el puente de piedra, és una novel·la de catorze relats i un epíleg sense ordre cronològic, aparentement independents però molt relacionats entre ells. El fil conductor de la història és la relació quadrangular entre l’emperador Rodolf II d’Habsburg, el rabí Judà Loew, el prestamista jueu Mordejai Meisl i Esther, la seva dona, que és l’amant de l’emperador. Perutz dona vida a un estol de personatges –els uns ficticis, els altres històrics- que pateixen i s’aprofiten alhora de les manies d’un cèsar extravagant. Entre els personatges històrics introduïts per Perutz als relats, hi ha el matemàtic Kepler i el mariscal Wallenstein. Per a delit dels místics, els relats contenen elements fantàstics vinculats a la Càbala. Bona lectura!

 


La publicació de comentaris a 772.cat implica la prèvia acceptació de la nostra política de comentaris
Top