Recomanacions literàries pel mes de juny

Les propostes literàries de la Biblioteca Josep Mateu i Miró per aquest mes són:

Publicitat
Restaurant Masia Can Campanyà

El lladre del Guernica,  de David Cirici. Proa Edicions

Publicitat
Restaurant Masia Can Campanyà

“La gent ha perdut el sentit d’allò que és autèntic”. Amb aquesta cita de Joan Miró, David Cirici inicia una novel·la que es desenvolupa entre salts temporals. Intrigues, rivalitats artístiques, desamors i passions emmarcats en l’entorn d’un misteri que va tenir lloc al Pavelló de la República, a l’Exposició Universal de París de l’any 1937: l’intent de segrest del Guernica de Picasso i la desaparició d’El Segador de Miró. Ningú no sap qui ha pogut perpetrar aquests actes, però es ben cert que els serveis secrets nazis assetgen la ciutat.

En aquest clima prebèl·lic s’esdevé la relació de rivalitat i admiració mútua que sentien Picasso i Miró. D’aquí sorgeix El Segador, resposta artística que el pintor català fa al pintor malagueny com a rèplica al  Guernica.

Tanmateix,  als nostres dies, algú ha pogut desvetllar la veritat dels fets del 1937 a París… Quins són els interessos que una galerista té per falsificar El Segador  aprofitant-se de l’ambició d’una pintora en hores baixes? I si es recuperés la veritable obra perduda del pintor català?

Només ho saben les muntanyes, d’Imma Cortina. Cossetània Edicions

Partint d’una situació històrica real però poc coneguda, l’epidèmia de febre tifoide que va assolar l’Abadia de Montserrat al segle XVI en temps de Felip II, quan aquesta depenia del poder eclesiàstic de Valladolid, es desenvolupa una trama en clau de ficció que lliga els temps passats i presents.

Fra Mateu Lloret, un jove monjo gens conformista, investiga les raons per les quals aquestes febres només afecten i maten els monjos del Principat, mentre que els monjos delegats de Valladolid hi semblen immunes, la qual cosa els deixa via lliure sobre els béns del monestir i la guia espiritual dels catalans.

Al 2010, dos joves que, per casualitat, es troben passant uns dies al monestir, entrecreuaran les seves experiències investigant aquest obscur fet del passat. Seguint els passos de Fra Mateu Lloret, arribaran a una conclusió desconcertant.

Una chica en invierno, de Philip Larkin. Impedimenta Ed.

Tot i que l’autor anglès Philip Larkin va tenir notabilitat literària per la seva vessant poètica, no hem de deixar de banda les seves novel·les de joventut, com és el cas, amb “Una chica de invierno”.

De fet, en aquest text, Larkin demostra el seu virtuosisme per construir ambients ben definits sense carregar al lector, ja que les escenes es carreguen de contingut amb la trama. Així, trobem que la narració de la vida quotidiana queda ben definida i encaixada en el fons principal d’aquest relat.

L’autor ens narra l’atmosfera carregada de l’hivern anglès en plena Segona Guerra Mundial a través dels ulls de Katherine, una jove refugiada que treballa com a bibliotecària en una trista ciutat industrial anglesa. Ella, desencisada pel seu present actual en què tot es monotonia i foscor, només manté l’esperança en el fet de retrobar-se amb un amor de joventut que va conèixer durant un idíl·lic estiu abans de la guerra, i espera que aquest retrobament posi punt i final a la frustració que resulta ser, actualment, la seva vida.

Nosaltres, d’Evgueni Zamiatin.  Editorial Males Herbes.

Gairebé cent anys després de la seva publicació, arriba en català aquesta novel·la distòpica, que podem considerar, sense gaire marge d’error, la mare de totes les novel·les distòpiques  i de la qual han begut, per exemple, “1984”,  “Un món feliç”  o més recentment, per apuntar  un referent de moda, “Els jocs de la fam”.

Prohibida durant molts anys a l’URSS per considerar-la subversiva, l’obra de Zamiatin ens endinsa en la vida de D-503, un enginyer fidel a l’Estat Únic que, al contrari que els protagonistes d’altres obres similars, és feliç servint-lo. De fet, és responsable de construir una nau espacial amb la finalitat de portar la felicitat de l’Estat Únic als habitants d’altres mons, feina que fa amb alegria i satisfacció… Fins al dia que coneixerà una dona que li desquadrarà els esquemes.

L’autor farà servir, com a eina per transmetre’ns l’evolució del personatge, el seu diari personal, material que en un principi,  havia de servir com a llibre “evangelitzador” dels éssers dels altres mons.

Com a material addicional, també hi trobarem una curiosa carta que el mateix  Zamiatin va enviar a Stalin per tal que se li retirés el veto com a autor subversiu, cosa que de ben poc va servir, ja que la primera publicació oficial d’aquesta obra en rus va ser el 1988.

 

 

tapa

Notícies relacionades


La publicació de comentaris a 772.cat implica la prèvia acceptació de la nostra política de comentaris
Top