Núria Martínez, Tronoh, Malàisia

nmartinez_1La Nuria Martínez és una geòloga pota-roja que fa un any que va marxar a Malàisia becada per una empresa. Ens explica la seva vivència 

Publicitat
farmacia-m-castelana

Nom: Nuria Martínez

Edat: 26 anys

Publicitat
farmacia-m-castelana

Lloc de residència: Tronoh, Malàisia

Temps a l’estranger: 1 any

Professió: Geòloga i geofísica

Idiomes: Català, castellà, anglès i francès

 

Després d´acabar la llicenciatura en geologia a la UAB i d´estudiar el màster en geofísica a la UB, el següent pas era buscar feina. Després d´innumerables currículums enviats (tant a nivell nacional com internacional) i de fer treballets temporals que res no tenien a veure amb els meus estudis però que al menys em permetien anar estalviant poquet a poquet, vaig rebre una trucada d´una coneguda empresa del petroli: PETRONAS. Em van comunicar que havia entrat en el procés de selecció! Així que a l´octubre de 2013 vaig fer l´entrevista més llarga de la meva vida (4 hores i mitja) i a sobre en anglès, imagineu els nervis que portava a sobre. Finalment, després de diverses fases del procés, tests psicotècnics i d´anglès, l’últim dia de l´any em van comunicar que havia estat seleccionada per a un programa que es diu POTS (Petronas Overseas Talent Sourcing). Aquest programa consisteix en formar-se, durant un any i mig, estudiant un màster a la Universiti Teknologi Petronas (en el meu cas han volgut que estudiï el de gestió d´actius i manteniment) i després treballar durant al menys 3 anys a l´empresa.

nmartinez_2

Us he de confessar que quan vaig rebre la noticia estava una mica en xoc! Que faria jo, allà a Malàisia sola deixant la família, el xicot, les mascotes, etc… a Barcelona i a sobre per estudiar un màster que res tenia a veure amb el que havia fet anteriorment? Però gràcies al recolzament que el meu xicot i la meva família em van donar, vaig decidir acceptar l´oferta ja que és una oportunitat única que m´assegurava un futur.

Així va ser, em vaig assabentar que d´espanyols érem 5 els seleccionats així que vaig trobar la manera de contactar amb ells.  Al menys així no m´anava sense conèixer ningú.

Al maig del 2014 la meva aventura va començar! Recordo que només sortir de l´avió em va venir una bafarada de calor. Uf, és que en aquest país fa moltíssima calor i humitat durant tot l´any i plou gairebé cada dia (d´aquestes pluges fortes on els paraigües són totalment inútils jaja), però us he de dir que el cos s´acaba acostumant. Una altre cosa que també costa un pel acostumar-s´hi en un principi és al menjar, els hi agrada molt utilitzar el picant. Recordo que al principi quan em deien: tranquil.la, que això gairebé no pica…a mi em picava moltíssim.

nmartinez_4Malàisia és un país on hi conviuen 3 cultures diferents: la xinesa, la índia i la gran majoria musulmana. Per això són capaços d´acceptar totes les altres cultures com la nostra. Jo no he notat, de moment, cap tipus de discriminació ni per ser dona ni per ser estrangera (que era el que em feia por). Sobre l´idioma, tot i que tenen idioma propi, tothom parla anglès i per tant no cal aprendre el Bahasa malay. De fet, la gran majoria d´universitats aquí són en anglès 100%! Una altre curiositat que té aquest país és que per menjar no utilitzen ganivets sinó que només forquilla i cullera (les meves habilitats per tallar carn amb la cullera han millorat considerablement jajaja) encara que molta gent sol menjar amb les mans, això si, sempre amb la mà dreta.

nmartinez_5La primera setmana a Malàisia, PETRONAS ens va organitzar un curset introductori per a conèixer l´empresa, la cultura, els costums, el país… Allà vam aprendre, per exemple, la manera de saludar: un noi per saludar no pot donar mai la mà a una noia musulmana a no ser que la noia l´ofereixi primer. En resum, va ser com una petita guia de supervivència al país i gràcies a aquest curs vam conèixer gent de molts països diferents que també havien estat becats però per a estudiar la carrera.

Després ja ens vam traslladar cap al nord, al campus universitari, per a començar amb els estudis. Tot i que hem estat enfeinadíssims estudiant, fent deures, treballs, etc., l´agost passat va venir el meu xicot de vacances i vam poder fer una mica de turisme. Vaig descobrir que el país és molt variat i m´agrada moltíssim. Vam anar a visitar unes plantacions de té impressionants a Cameron Highlands. I si el que busques són aventures, és un país que està replet de coves enormes i que pots visitar amb un guia si no saps d´espeleologia i nedar en els rius que passen per dins. nmartinez_3

També vam passar uns dies a la selva on vam conèixer un grup d´Orang Asli, que són les tribus indígenes de Malàisia. Allà ens van ensenyar a fer foc (encara que jo, com a molt, vaig aconseguir fer fum jaja), a utilitzar les sarbatanes i ens van mostrar la manera en la que viuen.

Però si el que vols és relaxar-te en aquest país, que millor que anar a unes de les illes paradisíaques de la costa est, on pots gaudir de les platges, practicar esnòrquel, etc… Jo hi he anat un parell de vegades i he nedat entre taurons i tortugues!! Era impressionant. Però tranquils que els taurons eren petitets, d´aquests típics d’esculls.nmartinez_7

Per acabar, una última curiositat és la fauna d´aquí (micos, serps, aranyes de la mida de la teva mà, uns llangardaixos enormes, arnes gegants com la de la foto…) però el que més em va sorprendre és que els petits llangardaixos fan soroll durant la nit. De vegades se m´ha ficat un a l´habitació i m’ha despertat de matinada.

nmartinez_6En fi, només vull dir que si voleu passar unes vacances diferents, plenes d´aventures i descobrir noves cultures i tradicions, Malàisia és el destí perfecte. A més la vida aquí no és cara, per exemple, si t´ho montes bé pots menjar en un restaurant per 1-2€.

Ens veiem aviat potarrojos!

Autor
Etiquetes ,

Notícies relacionades


La publicació de comentaris a 772.cat implica la prèvia acceptació de la nostra política de comentaris
Top